Les Grans Cròniques Catalanes i Escriptors Medievals Clau

Les Quatre Grans Cròniques

En català es conserven quatre grans cròniques que constitueixen la primera manifestació de l'esperit de Catalunya en el camp literari. A partir del segle XIII, es van començar a escriure en català unes cròniques que recullien fets històrics contemporanis a la seva escriptura.

Poesia Èpica i les Cròniques

En català no s'han conservat cançons de gesta ni altres composicions més breus (juglars). Es poden recompondre versos i tècniques de la poesia èpica dins les cròniques catalanes que s'han conservat, però no tenen forma de poesia. S'anomenen prosificacions (assonàncies repetides a la crònica de Jaume I, Bernat Desclot i la de Ramon Muntaner).

Crònica de Jaume I

• Autor: Rei (1a persona), dictat.
• Període: Entre 1240 i 1274, però la versió que se'n conserva prové d'uns manuscrits del 1343 i 1380.
• Contingut: La vida del monarca explicada per ell mateix, encara que es detecta alguna prosificació d'alguna cançó de gesta. Moments en què la crònica és una confessió: el rei explica situacions personals i reaccions intrascendents.
• Objectiu: Heroisme, crear-se una imatge com a rei, donar exemple i deixar un llegat escrit.
• Llengua i Estil: Elements epopeics relacionats amb la seva història personal. Estil viu i ràpid. Diàlegs.

Crònica de Bernat Desclot

• Autor: Escrivà (3a persona).
• Període: Entre 1283 i 1288.
• Objectiu: Interès històric. Testimoni dels fets i les conquestes dels monarques del Casal de Barcelona des de la unió amb Aragó.
• Llengua i Estil: Llengua rica i perfecta, precisa i culta.

Crònica de Ramon Muntaner

• Autor: Militar i polític (3a i 1a persona).
• Període: Des de 1301 fins a 1315 (principis del segle XIV).
• Objectiu: Testimoniatge centrat en batalles on hi participa, els setges.

Crònica de Pere III el Cerimoniós

• Autor: Rei (1a persona).
• Període: Mitjans del segle XIV.
• Objectiu: Semblant a la de Jaume I. Justifica el seu regnat. Fets passats no presenciats personalment. Afermar la monarquia.

Altres Escriptors Importants

Francesc Eiximenis

Progressista. Va néixer a Girona abans del 1327. Es va fer franciscà i va anar a estudiar a les universitats més famoses d'Europa. Mestre en Teologia, va viure a València i va morir com a bisbe d'Elna el 1409. La crisi del món medieval ja era un fet. Eiximenis va intentar defensar en les seves obres els valors cristians i es va proposar explicar els fonaments del cristianisme servint-se de les tradicions populars.

Obra

Lo Crestià, una enciclopèdia del saber cristià de l'època. Tracta temes com la teologia, la moral, la política, etc. Altres obres: Lo libre dels àngels, Lo libre de les dones, Vida de Jesucrist i Cercapou.

Vicent Ferrer

Va néixer a València l'any 1350. Es va formar a Barcelona, Lleida i Tortosa. Va dedicar tota la seva vida a predicar la doctrina de Déu per convertir els jueus i els sarraïns. Va predicar arreu d'Europa. Els seus sermons seguien sempre la mateixa estructura: presentació del cas, dramatització i moralització. Va morir a la Bretanya francesa el 1419.

Anselm Turmeda

Franciscà, de ment oberta. Va néixer a Mallorca entre el 1352 i 1355. Després d'estudiar a Lleida i a Bolonya, es va convertir a l'islam i va anar a viure a Tunis, ciutat on va exercir càrrecs importants de l'administració i on va morir el 1423. Anselm és un reflex clar de la crisi de l'Església al segle XIV. Va arribar a ser un personatge tan important que els reis de la Corona d'Aragó i el mateix papa van intentar fer-lo tornar al cristianisme. El Libre dels bons amonestaments és l'obra més coneguda. Es tracta d'un conjunt de consells morals en vers, en estrofes amb versos de rima fàcil.

Isabel de Villena

Elionor Manuel de Villena va néixer a València el 1430. Va ser monja i abadessa del convent de la Trinitat. Va morir el 1490. Era una dona d'una gran cultura i és coneguda sobretot per un llibre: Vita Christi, on es narra la vida de Jesucrist amb la finalitat de fomentar la pietat de les monges del seu convent. Va ser escrit en un català molt acurat, amb molta vivesa i plasticitat, tocs de realisme i fort sentit emotiu. Té gran consciència de feminitat i lluita contra la misogínia.