Les Quatre Grans Cròniques: Història i Literatura Catalana

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes: Un Llegat Històric i Literari

Les primeres mostres literàries de gairebé totes les cultures europees actuals solen ser narracions en vers dels fets llegendaris i històrics del seu passat heroic, sovint relacionades amb la història i les cançons de gesta. Una de les funcions dels joglars era recitar aquest tipus de narracions. Eren anònimes i rebien el nom de cançons de gesta.

A la Corona d'Aragó, les Quatre Grans Cròniques representen un pilar fonamental de la historiografia i la literatura medieval catalana. Aquestes obres, escrites en català, ofereixen una visió única dels regnats dels monarques de la Corona d'Aragó i dels esdeveniments clau de l'època.

Llibre dels Fets de Jaume I

El Llibre dels Fets és una narració autobiogràfica del regnat de Jaume I el Conqueridor. El rei va morir l'any 1276, i el text es devia acabar de redactar molt poc després. La crònica dona especial importància a la conquesta del Regne de Mallorca i va ser escrita amb la finalitat que "los hòmens coneguessen quan hauríem passada aquesta vida mortal, ço que nós hauríem fet".

En aquesta obra, el rei es complau a presentar-s'hi com una figura heroica i providencial. Com a obra de justificació del seu regnat, es caracteritza pel to verídic i per la forma directa, apassionada i íntima amb què està escrita.

Llibre del Rei en Pere o Crònica de Bernat Desclot

L'autor d'aquesta crònica és probablement Bernat Escrivà, tresorer reial, anomenat Desclot perquè era rossellonès i provinent del mas Es Clot. Hi ha dos moments ben diferenciats en la crònica: els fets ocorreguts abans i durant el regnat de Jaume I i, com a nucli essencial, els fets principals del regnat de Pere el Gran.

Les característiques principals d'aquesta crònica són:

• L'objectivitat
• La precisió
• La riquesa d'informació

La Crònica de Pere III el Cerimoniós

Pere III el Cerimoniós va regnar entre els anys 1336 i 1387. Durant aquest període, va fomentar un intens moviment cultural: va ordenar l'Arxiu Reial i va crear un cos de copistes i un altre de traductors. Així va ser com l'Humanisme es va introduir a la Corona d'Aragó.

És la més tardana de les cròniques, redactada entre els anys 1359 i 1372. Va ser escrita pels escrivans de la Cancelleria a partir dels documents oficials. Pere III s'hi expressa amb un to directe, franc, viu, parcial, i n'hi ha que hi detecten un cert cinisme. L'objectiu de la Crònica és refermar la monarquia per damunt de qualsevol altre poder i justificar les decisions polítiques del monarca.

La Crònica de Ramon Muntaner

Ramon Muntaner va néixer l'any 1265 a la vila de Peralada. Va participar activament en la conquesta de Menorca quan tenia vint anys. Va viure retirat a les seves possessions a Xirivella, València, on es va dedicar a redactar la Crònica. Va acabar de redactar-la entre el 1325 i el 1328 i va morir a Eivissa l'any 1336.

Contingut i estil de la Crònica

Narra els fets que Ramon Muntaner va viure durant el regnat de cinc reis (des de Jaume I fins a Alfons el Benigne) i té com a finalitat deixar constància dels serveis que va prestar als monarques de la Corona d'Aragó i exalçar-ne la grandesa. L'autor ens explica sobretot la seva carrera militar i els fets d'armes i aventures en què va participar. L'obra sembla més un llibre de memòries que una crònica.

Ramon Muntaner té molt presents els receptors de l'obra i intenta en tot moment captar-ne l'atenció per mitjà de l'ús de fórmules pròpies de la recitació oral joglaresca. De les quatre cròniques, la de Muntaner és la que té més qualitat literària i destaca per l'ús de formes populars. El text de la Crònica es caracteritza per ser molt viu i entretingut, la qual cosa afegeix un valor incalculable al seu valor històric.