Grans Escriptors Catalans del Segle XX: Biografies, Obres i Estils

Màrius Torres (1910-1942)

Influència i estil poètic

En la seva poesia, hi van tenir una gran influència tant la figura del seu pare com les creences sobre la metempsicosi (el traspàs de l'ànima humana, en separar-se del cos pel fet de morir, al cos d'un altre ésser), la pròpia experiència del dolor i l'enfrontament amb la mort.

La llengua dels seus poemes s'allunya de tot col·loquialisme o dialectalisme. Màrius sentia fortament l'atracció de l'absolut, però era massa fi per a cedir al dimoni de la facilitat. L'exigència de la perfecció, àdhuc externa, li era congènita i potser per això la forma, la seva forma perfecta, no l'engavanyava. L'hi ajudava la possessió d'una llengua ja depurada i perfecta, la manca de la qual explica certes vacil·lacions de bons poetes, fins i tot de grans poetes anteriors, en els quals se sent la lluita amb l'instrument d'expressió.

Era un dels clars escriptors normals d'una llengua assolida. El seu amor a la normalitat li inspirava una animadversió per tot allò que fos o semblés postura adoptada, exhibició vanitosa de força, o trencament del cor a cor amb la Natura o amb el lector.

Obra principal

L'obra més important es titula Poesies.

Altres obres destacades

• Quaderns de l'exili (1947)
• Óssa Menor (1950)
• Ariel (1953)
• "Cançó a Mahalta" (febrer)
• "Lorelei" (tardor)

Josep Maria de Sagarra (1894-1961)

Biografia i inicis literaris

Va néixer a Barcelona l'any 1894 i hi va morir el 1961. Era fill d'una família barcelonina, il·lustrada i conservadora. Des dels 15 anys va publicar els primers versos en diverses revistes. Ja era lector de Shakespeare, Plutarc, Ariost i Dant, a part d'autors catalans com Verdaguer i Maragall.

El 1913 va guanyar els Jocs Florals amb el poema Joan de l'Ós. Sagarra es convertí en un mite popular al costat de Verdaguer, Guimerà i Maragall.

Prosa i poesia

Un llibre clau de la prosa catalana és Memòries (1954), en el qual el poeta parla dels seus orígens i, en general, escriu l'elegia d'un temps i una manera de viure que, segons el seu pare, va acabar amb el desastre de la Guerra Europea del 1914. Una de les primeres proses és Els ocells amics (1922).

La seva poesia té com a intenció la claredat i la intel·ligibilitat immediata. A més, es reconeix per la seva sonoritat. Tractava temes com:

• La natura
• El sentiment amorós
• La vida quotidiana
• La idealització d'un temps perdut

Pere Calders (1912-1994)

Context vital i exili

Va néixer l'any 1912 a Barcelona, on va morir el 1994. A causa dels fets de la Guerra Civil, va viure l'exili a Mèxic i el retorn posterior a Catalunya. A l'exili de Mèxic va estar 23 anys, sempre amb la intenció de tornar a Catalunya. Es va estabilitzar professionalment en el món editorial.

Actitud filosòfica i estil

La seva obra literària recull la mirada irònica, distanciada, intel·ligent i crítica. Els aspectes estilístics més representatius són:

• L'expressió de la seva actitud filosòfica davant la vida, centrada fonamentalment en la relació entre la realitat aparent de les coses i la realitat oculta. Calders entén que la realitat evident és el punt de partida que permet incidir en un altre vessant més profund de la realitat global.
• L'ús d'un llenguatge col·loquial d'una correcció normativa impecable com a vehicle d'expressió, que crea un efecte humorístic.

El sentit de tota l'obra es concentra en la reflexió sobre les formes de representació de la realitat. La ironia, el recurs estilístic més present en el conjunt de la seva obra, permet assolir una complicitat entre la voluntat crítica de l'autor i la intel·ligència del lector.

Josep Pla (1887-1981)

Periodisme i exili

Durant els anys vint va viatjar contínuament per Europa com a corresponsal de La Veu de Catalunya i es va convertir en la figura màxima de la premsa barcelonina. La creació d'un estil propi implica l'adquisició d'una veu narrativa pública que combina la condició d'escriptor professional amb la personalitat literària de l'antiheroi.

Entre el 1924 i el 1927 va viure exiliat a causa d'un procés militar contra ell per un article crític amb la política de Primo de Rivera. La bibliografia de Pla és tan abundant que resulta molt difícil donar-ne notícia de manera ordenada.

Gèneres i temes principals

Pla va conrear diversos gèneres:

• Narració: Va abandonar la ficció per descriure la realitat.
• Assaig: Són treballs d'extensió molt variada, alguns procedents del periodisme, amb una transparència absoluta pel que fa a la ideologia de l'autor i la seva actitud.
• Llibres de viatges: Recullen experiències del reporter amb tota la suggestió en la descripció de paisatges o ambients i la seva perspicàcia en l'anàlisi psicològica i sociològica.
• Reportatges: Són les narracions de tipus informatiu que responen a la seva activitat professional com a periodista.
• Biografies i retrats: Són molt destacables els retrats de personatges cèlebres de la vida i la cultura catalanes dels darrers anys.
• Dietaris: Tota l'obra està concebuda com unes vastes i singulars memòries.

El Quadern Gris

És una de les obres més universals de la prosa narrativa catalana. Escriu una autobiografia en què, a més d'abocar fets de la seva vida, manifesta reflexions de caràcter de tota mena que el defineixen com a home i com a intel·lectual.

Temes recurrents

• El paisatge: Va ser un gran viatger, però tornava sempre a l'Empordà. Va descriure els pobles d'aquest territori.
• L'obsessió per l'escriptura: Implica el reconeixement de la pròpia personalitat.

Salvador Espriu (1913-1985)

Context i inicis

El relacionen estretament amb Arenys de Mar. Barcelona i Arenys es converteixen en dos espais simbòlics: Lavínia i Sinera. Abans de la guerra, es remarquen algunes directrius fonamentals:

• L'obsessió per la mort
• La lucidesa pessimista en la valoració de la condició humana
• La mitologia hebrea i el poble d'Israel
• El món mariner i ancestral d'Arenys de Mar

Va iniciar la prosa i es considerava el representant d'una generació literària que havia superat el format del Noucentisme.

El món mític i els espais simbòlics

El món mític es defineix per uns personatges i uns espais ben delimitats:

• Sinera: Arenys de Mar (el seu poble natal, llegit al revés)
• Lavínia: Barcelona
• Alfaranja: Catalunya
• Konilòsia: Espanya
• Sepharad: Antic nom jueu dels expulsats de la península Ibèrica