Els Grans Corrents Ideològics de l'Obrerisme i la Primera Internacional

Escrito el 10 de Octubre de 2025 en catalán con un tamaño de 4,27 KB

Els grans corrents ideològics de l’obrerisme

Karl Marx i Friedrich Engels elaboren una teoria o programa d’acció per canviar la societat: el *socialisme científic*.
La seva doctrina es publica al *Manifest Comunista* (Londres, 1848).
Els tres grans eixos del marxisme són:
1. L’anàlisi del passat: La lluita de classes, l’antagonisme entre opressors i oprimits en cada etapa històrica (esclavisme, feudalisme, capitalisme). En aquesta darrera etapa l’antagonisme es troba entre la burgesia i els obrers.
2. La crítica del present: Analitzada i explicada a *El Capital* (en tres volums, 1867-1894). El treball de l’obrer genera un benefici superior al salari que percep (*plusvàlua*), que resta en mans del capitalista; la voluntat d’augmentar els beneficis porta a crisis de sobreproducció.
3. Un projecte de futur: La societat comunista, la presa del poder per part dels treballadors. La *dictadura del proletariat* i finalment la desaparició de les classes.

Literalment: *an-archos* (sense autoritat).
Conjunt d’idees de diferents autors: critica la societat capitalista i proposa un model basat en l’absència d’autoritat.
Ideari llibertari basat en:
- Llibertat individual.
- Solidaritat social.
- Crítica a la propietat privada i defensa de la propietat col·lectiva.
Oposició a qualsevol jerarquia, a la religió, a la política i a l’Estat.

Proudhon: Considera la propietat un robatori, defensa el treball autònom i l’expansió del mutualisme i el cooperativisme; rebuig de qualsevol organització política i autoritat i desaparició gradual del capitalisme.
Bakunin: Proposa la revolució dels oprimits (pagesos, artesans, proletaris) amb l’objectiu de la destrucció de l’Estat i la creació d’una societat igualitària.
Difusió per Suïssa, Itàlia, Bèlgica i Espanya.

Creada a Londres el 1864, amb la participació de delegats obrers anglesos i francesos, i emigrants polítics italians i alemanys.
Va incorporar societats obreres d’altres països i personalitats involucrades en la lluita social.
S’organitzà mitjançant un Consell General (dirigit per Marx) i seccions nacionals.
Marx en redactà els estatuts i el manifest inaugural, amb els objectius següents:
1. Emancipació obrera.
2. Conquesta del poder polític.
3. Eliminar la societat burgesa.
4. Implantació del socialisme.
Congressos de l’AIT (Ginebra, Lausana i Brussel·les) per impulsar les mobilitzacions obreres. La vaga serà l’arma per aconseguir els principals objectius:
1. Reducció de la jornada laboral.
2. Supressió del treball infantil.
3. Millores de les condicions laborals de les dones.
4. Desaparició de l’exèrcit permanent.
5. Socialització dels mitjans de producció.
Discrepàncies internes entre Marx i Bakunin. Marx controlava l’AIT i Bakunin l’acusava de dictador.
Els països industrialitzats donaren suport a Marx; els països agrícoles, a Bakunin.

Experiència revolucionària a l’ajuntament de París.
La guerra entre França i Prússia (1870) va alarmar l’obrerisme.
França va ser derrotada. Amb la caiguda de Napoleó III es proclamà la República (1871) amb un govern conservador que va ser rebutjat a París i es va refugiar a Versalles.
Es creà la Comuna de París: un govern popular que inicià una sèrie de reformes:
1. Nacionalització dels béns del clergat.
2. Reforma de la justícia.
3. Substitució de l’exèrcit per una milícia popular.
4. Abolició de la policia.
5. Creació de cooperatives obreres.
6. Ensenyament laic i gratuït.
El govern de Versalles bombardejà París i la Comuna es va rendir.
Forta repressió posterior (detencions, afusellaments, deportacions).

Etiquetas: