Els Grans Imperis i la Societat de Classes al Segle XIX

Els Grans Imperis al Segle XIX

Gran Bretanya: L'imperi més important.

Personatges clau: Disraeli, Chamberlain (des de 1850), Reina Victòria.

Principals colònies: Índia (“La joia de la Corona”), Singapur, Austràlia i Nova Zelanda.

A Àfrica: Des de la Colònia del Cap fins a Egipte.

Imperi Francès

A Àfrica: Àfrica del Nord (Algèria) i Madagascar.

A Àsia: Indoxina (Protectorat de la Cotxinxina).

Alemanya

Arriba tard a la cursa colonial i provoca conflictes.

Colònies a Àfrica.

Japó

1868: Revolució Meiji. Modernització i expansió.

EE.UU.

Conquesta de l’oest.

Compra de territoris: Louisiana (França), Florida (Espanya), Alaska (Rússia).

Guerres contra Mèxic i Espanya (Cuba) (Doctrina Monroe, 1823).

De la Societat Estamental a la Societat de Classes

Importants canvis socials, resultat d’una evolució en tres direccions:

• La transformació de la societat estamental en una societat de classes.
• La burgesia com a classe dominant.
• El protagonisme polític i social creixent de les classes treballadores.

Característiques de la Societat de Classes

La societat estamental va donar pas a una nova societat de classes.

Les diferències clau:

• Les classes socials no es defineixen per la funció originària sinó per criteris econòmics o de posició social, que permet classificar la població segons el seu nivell de renda.
• Les classes socials són obertes; la pertinença d’un individu a una classe social concreta no ve determinada pel seu naixement.
• Mobilitat vertical més elevada.

La Noblesa

La mitjana i la baixa noblesa de l’Antic Règim van desaparèixer i es van fondre amb les noves classes socials corresponents al seu nivell de riquesa.

L’alta noblesa titulada, tot i que ja no gaudia dels seus vells privilegis, va mantenir durant molt de temps la seva posició i el seu prestigi social. La seva principal font de riquesa era la propietat de terres, però també va anar augmentant la seva participació en el món dels negocis, especialment al Regne Unit.

Va exercir un paper polític i militar molt rellevant: molts nobles van ocupar alts càrrecs de l'exèrcit i de l’Administració pública.

La Burgesia

La burgesia presentava més heterogeneïtat que la noblesa i estava formada per grups molt diferents:

• L’alta burgesia industrial, comercial i financera, de grans empresaris i banquers.
• La mitjana i la petita burgesia, integrada per empresaris i comerciants amb un volum de negoci i un nivell de renda inferiors als del grup anterior.
• La burgesia culta o professionals, més reduïda, però amb molta influència a l’Europa central, formada per professionals liberals (metges, advocats...).

Tanmateix, tots aquests grups tenien en comú una mateixa actitud vers les altres classes socials: distingir-se de les classes treballadores.

Les Classes Treballadores Urbanes

Europa va experimentar un augment constant de les classes treballadores urbanes. Dins de la classe treballadora urbana, anomenada també proletariat, s’hi podien distingir diversos grups:

• Els treballadors de la indústria fabril, que eren la minoria, tot i que anava en augment.
• Treballadors a domicili: rebien matèria primera d’un empresari o d’un comerciant i l’elaboraven a casa.
• Treballadors d’oficis (fusters, ferrers…).
• Criats del servei domèstic, un nombre molt elevat del total de la població.

Els Camperols

La situació dels camperols era diferent segons cada país, i fins i tot podia ser diferent dins mateix d’un únic país:

• A Europa occidental es va estendre la figura de l’agricultor propietari o arrendatari a termini indefinit i que conreava directament la terra.
• En canvi, en moltes zones eren molts els camperols sense terra, que treballaven propietats alienes a canvi d’una retribució en espècies o de diners.
• A Europa oriental, els camperols es van mantenir sota el règim de servitud fins a mitjan segle XIX.