Grans Invents i Descobriments Científics: De l'ADN al Velcro

Fàrmacs procedents d'aigües residuals i sòl

Es van descobrir dos fàrmacs importants, ambdós antibiòtics, en entorns naturals:

• La Cefalosporina: Un nou tipus de penicil·lina, trobada en aigües residuals a Sardenya.
• La Ciclosporina: L'antibiòtic que facilita els trasplantaments humans (ronyó, pulmons, cors, fetges), trobada al sòl de Wisconsin i Noruega.

En ambdós casos, els fongs van ser els productors dels antibiòtics. La Ciclosporina també s'utilitza com a tractament per a malalties parasitàries.

La invenció del Velcro: Ganxos i rínxols

El Velcro, el sistema de tancament basat en ganxos i rínxols, va ser descobert per George de Mestral. Després d'un passeig pel camp, va observar que la seva jaqueta estava plena de bardanes (llavors enganxoses). Es va preguntar per què s'adherien tant i va descobrir que estaven recobertes de petits ganxos que s'enganxaven a la tela.

Usos i composició del Velcro

Avui dia, el Velcro s'utilitza en diversos àmbits:

• Llançadores espacials
• Mobiliari de la llar
• Equips militars
• Calçat i roba

El seu nom prové de la combinació de les paraules angleses velvet (vellut) i crochet (ganxet). La primera cinta de Velcro es va fabricar a França. Inicialment, es feia servir niló per als ganxos, que més tard es va barrejar amb polièster. Actualment, hi ha versions que suporten temperatures de fins a 400 °C.

L'origen dels Post-it: L'adhesiu "provisionalment permanent"

Les notes Post-it van ser inventades per la companyia 3M. L'inventor, Art Fry, treballava per 3M i cantava al cor els dissabtes. Acostumava a marcar el seu llibre amb trossos de paper, però sempre els perdia. Llavors va pensar a utilitzar un adhesiu que no fos prou fort per ser permanent, però sí per enganxar-se al paper. Va concebre la idea d'un adhesiu "provisionalment permanent".

Va passar un any experimentant fins que va mostrar el producte al personal de màrqueting. Es va comercialitzar primer als EUA i posteriorment a Europa.

L'estructura de l'ADN: Watson, Crick i la doble hèlix

L'ADN (Àcid Desoxiribonucleic) és una molècula gegant, similar a les proteïnes. Watson i Crick van desenvolupar un model de l'ADN que consistia en dues espirals (la doble hèlix), construïdes per unitats de desoxiribosa i àcid fosfòric.

El paper dels enllaços d'hidrogen

Els enllaços d'hidrogen són un tipus d'enllaç químic entre els àtoms que mantenen unides les bases de l'ADN. Les molècules d'aigua també mantenen units els grups dels enllaços d'hidrogen, fet que contribueix a la gran mida molecular de l'ADN.

Inicialment, Watson havia utilitzat unes fórmules equivocades, però amb l'ajuda de Donohue va aconseguir establir correctament les bases de les espirals de l'ADN. Per aquest descobriment, va guanyar un Premi Nobel.