Grans Obres de la Literatura Catalana Medieval: Vita Christi, Lo Somni i Lo Crestià

Vita Christi (1497) d'Isabel de Villena

L'única obra coneguda d'Isabel de Villena és una narració sobre Jesucrist destinada a les monges del convent de la Trinitat. Publicada pòstumament el 1497 per iniciativa d'Isabel I de Castella, l'obra busca il·lustrar i edificar les religioses.

A diferència d’altres obres de l'època, el Vita Christi té un estil proper i personal, pensat per a la reflexió espiritual i la relació íntima amb Jesús.

Estil i perspectiva femenina

Encara que les destinatàries immediates del llibre eren les monges del convent, el Vita Christi adopta un punt de vista clarament femení. L'estil de l'obra és senzill, amb un llenguatge pla i entenedor, dissenyat per facilitar la comprensió i la reflexió espiritual.

El to de la narració esdevé sovint col·loquial i afectuós, utilitzant un llenguatge proper i ple de tendresa. Aquest to afectiu es veu reforçat per:

• L'ús de diminutius característics del parlar valencià.
• Una sensació de proximitat i intimitat.
• Un relat més accessible per a les monges a qui es dirigeix.

Lo Crestià de Francesc Eiximenis (1379-1392)

El Lo Crestià és una obra escrita entre 1379 i 1392 amb la intenció de ser una enciclopèdia del cristianisme. Dels tretze llibres previstos, Eiximenis només en va completar quatre:

1. Llibre Primer: Introdueix la religió cristiana.
2. Llibre Segon: Tracta la dignitat i la moral del cristià.
3. Llibre Tercer: Aborda el pecat i el mal amb una intenció moralitzadora.
4. Llibre Dotzè: Tracta l’organització social i política, incloent-hi el Regiment de la cosa pública, publicat el 1383.

Lo Somni de Bernat Metge (1396)

Obra de Bernat Metge escrita el 1396 com a defensa davant el rei Martí l'Humà. És una prosa dialogada dividida en quatre llibres que narra el somni de Metge mentre es troba empresonat.

Estructura i argument principal

Durant el somni, Metge manté diversos debats:

• Primer, debat amb Joan I sobre la immortalitat de l'ànima.
• Després, el rei, acompanyat d'Orfeu i Tirèsies, parla del seu destí al purgatori i al cel, argument que Metge utilitza per defensar-se.
• Orfeu descriu l’infern i Tirèsies critica les dones, però Metge el contraresta lloant-les, especialment la reina Maria de Luna.

L’obra Lo Somni finalitza quan Bernat Metge es desperta.

Trets humanistes destacats a Lo Somni

Visió en somnis

Influència de Plató per a la reflexió filosòfica.

Dialèctica

Debat i argumentació propis de la filosofia grega.

Crítica cristiana

Qüestionament de la immortalitat de l’ànima i la misogínia.

Personatges mitològics

Inclusió d'Orfeu i Tirèsies per enriquir l’obra.

Influència italiana

Referències a autors clàssics com Dante i Boccaccio.