Grans Poetes Catalans del Segle XX: Carner, Pere Quart i Brossa

Josep Carner: El Poeta del Noucentisme

Cronològicament, Josep Carner és contemporani als autors que hem vist. De fet, ell és el representant més important del Noucentisme, un moviment que s'encavalca amb el Modernisme. Això vol dir que comença en el moment en què el Modernisme està en el seu esplendor, tot i que el Noucentisme n'és contrari. El Noucentisme és una crítica al Romanticisme, un moviment més il·lustrat, irònic i paròdic.

La seva trajectòria s'inicia amb el llibre Els fruits saborosos, publicat el 1906, el mateix any que Josafat.

Trajectòria i Exili

L'última novel·la del Modernisme és de l'any 1923. El Noucentisme, en canvi, serà el moviment literari que continuarà i que provoca que alguns escriptors passin anys sense publicar res. Carner va ser molt precoç; de fet, abans d'Els fruits saborosos ja havia publicat tres llibres de poesia. Amb poc més de vint anys, ja tenia llibres publicats, articles i traduïa obres literàries.

Va cursar els estudis de la carrera diplomàtica, i a Barcelona només hi estarà ocasionalment, ja que era cònsol a diversos països del món. La seva figura no desapareix; continua sent una veu escoltada i prestigiosa.

Quan comença la Guerra Civil Espanyola, es manté ferm a la República i finalment s'ha d'exiliar. Va anar a Mèxic, on va passar uns quants anys com a professor universitari, fins que finalment va marxar a Brussel·les. De fet, no va tornar a Barcelona fins als anys 70, quan ja era vell. És algú que va viure sempre allunyat del país.

L'Obra Poètica Clau: "Poesia" (1952)

Dins de la seva obra poètica, és molt significatiu que va publicar una vintena de llibres. No obstant això, el llibre realment important, Poesia, es va publicar l'any 1952. És extraordinari perquè Carner havia començat a reescriure tota la seva poesia, de manera que no són unes simples obres completes, sinó una reescriptura completa de tots els poemes. Després d'això, encara va publicar un parell de llibres més, entre 1952 i 1962. Els poemes que llegim actualment de l'autor sempre corresponen a la versió de Poesia.

Pere Quart (Joan Oliver): Ironia i Realisme

Joan Oliver va utilitzar com a pseudònim Pere Quart. Va néixer a Sabadell el 1899 i va morir a Barcelona el 1986. Provinent d'una família de la burgesia industrial, va mantenir com a escriptor un estil marcat per la ironia contra les convencions. És considerat un dels cinc poetes catalans més importants del segle XX. La seva poesia ha estat sovint considerada la més original.

El seu primer recull poètic, Les decapitacions (1934), ja avançava el que seria la seva poesia posterior: àgil, anecdòtica i atreta pel realisme, reflex de la traumàtica experiència de la Guerra Civil Espanyola i l'exili, amb una visió del món desolada i escèptica.

Joan Brossa: Poeta, Dramaturg i Artista Plàstic

Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) va ser poeta, dramaturg i artista plàstic. La seva obra literària, de dimensions excepcionals, es va caracteritzar per l'experimentació amb el llenguatge i la utilització de tot tipus de tècniques i estils: des dels models estròfics clàssics fins a la poesia conceptual, el teatre surrealista i els guions de cinema experimentals.

Només cap al final de la seva carrera va rebre el ple reconeixement, amb nombroses traduccions i múltiples premis i honors que el van assenyalar com una de les figures cabdals de la literatura i les arts visuals del segle XX. Va morir uns mesos abans de complir vuitanta anys, quan ja es preparaven tota mena d'actes per homenatjar-lo.

La Poesia Visual i Poesia Objecte

Joan Brossa no només va escriure aquest tipus de poesia tan particular; de fet, existeix un subgènere conegut com a poesia visual. Consisteix a exagerar el component visual dels poemes, utilitzant una imatge com a cos central.

La poesia objecte és un objecte tridimensional presentat al lector o a l'espectador com si fos un poema. Aquí tenim fotocòpia de l'original.