Els Grans Poetes del Segle d'Or Valencià: March i Sant Jordi

Jordi de Sant Jordi: Poeta i Cavaller (S. XIV-XV)

Poeta cortesà de finals del segle XIV i cavaller. Participà en les campanyes militars del rei Alfons el Magnànim a Sardenya, Còrsega i Nàpols, on caigué presoner el 1423. Morí prematurament (1425).

Característiques de la seva obra

• Dinou poemes (la majoria de tema amorós).
• Actitud lírica més sincera i humana, que indica una evolució respecte als tòpics trobadorescos.
• Abundants provençalismes.
• Sinceritat i versemblança de la seva poesia i una certa aproximació a l'humanisme italià.

Obres destacades

• Cançoner de Petrarca
• Cançó d'Oposats
• El Presoner

Ausiàs March (1397-1459): El Mestre de la Poesia

Pertanyia a una família de cavallers i poetes de la petita noblesa valenciana. Es casà amb Isabel Martorell i després amb Joana Escorna. Morí sense descendència matrimonial, tot i que sí que tingué fills naturals.

Innovació i estil

• Ruptura amb la poètica trobadoresca: Abandona la llengua occitana i utilitza el català.
• Major profunditat, sinceritat, intensitat i expressivitat en les comparacions i metàfores.
• Tot i rebutjar la poesia trobadoresca, en fa servir tòpics literaris. Es percep un ressò de l'humanisme italià.
• Tracta l'amor com a una idea complexa.

Obra: Els 128 poemes dividits en Cants

1. Cants d'Amor: 76 poemes sobre l'amor en les seves distintes classes (sensual, fi i venal). Ex: «Amor, amor, oh folla amor».
2. Cants de Mort: Plany per la mort de la seva estimada i reflexió sobre el dolor de l'absència, l'existència de la mort i el destí de l'ànima.
3. Cants Morals: Anàlisi dels seus sentiments i contradiccions.
4. Cant Espiritual: Un poema religiós on demana ajuda a Déu i el penediment dels pecats.

Estil Poètic de March

Versos durs i intensos, estil el·líptic. Utilitza una llengua poètica culta que no exclou les expressions col·loquials. Gran varietat de recursos literaris:

• Abundància d'hiperbatons, comparacions, interrogacions retòriques i apòstrofes.
• Ús d'antítesis, paradoxes i metàfores intenses.
• Al·legoria en l'expressió d'idees abstractes i emocions.
• Personificacions i hipèrboles que animen la natura amb sentiments apassionats.

El Corrent Satíric Valencià i les Tertúlies Literàries

Les Tertúlies literàries reunien grups d'escriptors afins que debatien temes literaris, donaven a conèixer les seves obres i col·laboraven en la creació d'obres conjuntes.

Característiques del Corrent Satíric

Aquest corrent té un precedent cabdal en l'obra de Jaume Roig. Tot i que compongueren poesia religiosa per concórrer als certàmens poètics, la producció més important és la poesia realista i satírica.

• Ús d'un llenguatge col·loquial viu i ric.
• Sovint eren obres col·lectives amb una funció lúdica molt marcada.
• La intenció crítica s'expressa amb un discurs humorístic i satíric sobre aspectes diversos de la vida quotidiana.
• Destaquen temes com la sexualitat i la figura de la dona.

Obres representatives

• El Procés de les Olives
• Escacs d'Amor
• Col·loqui de Dames