Els Grans Viatges Marítims: Objectius, Expedicions i Descobriments

Els Grans Viatges Marítims

1. Objectius dels Grans Viatges

A l'Edat Mitjana, el comerç europeu amb Orient (seda i espècies) es feia a través de la Ruta de la Seda, que recorria el Mediterrani, arribava a Constantinoble i travessava l'Àsia central. L'any 1453, els turcs van conquerir Constantinoble i van obstaculitzar les vies tradicionals de comerç amb Orient.

Es van trobar noves vies marítimes per accedir als productes de luxe que procedien d'Orient. A partir del segle XV, mariners i comerciants van impulsar una sèrie d'expedicions marítimes a través de l'Atlàntic amb el propòsit d'obrir noves rutes comercials. Com a resultat, van arribar a un nou continent i van ampliar el món fins més enllà d'on havien conegut els europeus.

2. Les Expedicions Portugueses

Els navegants portuguesos van ser els primers a aventurar-se cap al sud per l'Atlàntic i van obrir noves rutes:

• La ruta africana: Navegant cap a l'oest, van arribar a les illes Madeira (1418) i les Açores (1431). Després van costejar Àfrica cap al sud i van arribar al golf de Guinea (1460), on van establir colònies comercials per obtenir or, marfil i esclaus. Més endavant, Bartolomeu Dias va arribar fins al cap de Bona Esperança o de les Tempestes (1488).
• La ruta de l'Índia: Dirigida per Vasco de Gama (primer navegant que va arribar a l'Índia). El rei de Portugal Manuel I, el va recompensar nomenant-lo "almirall major de les Índies i de l'oceà Índic", va arribar fins a la costa meridional de l'Índia el 1498. La seva arribada al port de Calicut va obrir el camí per noves expedicions cap a les illes Moluques o de les Espècies.

3. El Progrés de la Navegació

Les expedicions marítimes van ser possibles gràcies a un conjunt de descobriments científics i tècnics i perquè els navegants tenien més coneixements sobre els vents i els corrents. La cartografia va progressar molt gràcies als portolans, unes cartes marítimes que detallaven les costes i els ports. A més, aparells com el timó, la brúixola i l'astrolabi van permetre guiar els vaixells amb més precisió i orientar-se millor. Els portuguesos van perfeccionar la caravel·la (embarcació alta i forta, apropiada per a la navegació oceànica i més ràpida i manejable que la nau).

4. Castella Troba un Nou Continent

4.1. El Projecte de Colom

Cristòfor Colom, un mariner d'origen possiblement genovès, pensava que podia arribar a Àsia, a la terra de les espècies, navegant cap a l'oest, a través de l'Atlàntic, sense haver de costejar Àfrica. Sabia que la Terra era esfèrica però imaginava que el seu diàmetre era més petit del que és i desconeixia l'existència del continent americà.

Colom va presentar el seu projecte als Reis Catòlics. Isabel va accedir a finançar l'expedició i van signar les Capitulacions de la Santa Fe (1492), on Colom rebria els títols "d'almirall de la mar oceànica" i "virrei" de les terres que descobrís, a més de la desena part dels beneficis obtinguts.

4.2. Els Quatre Viatges Colombins

El primer viatge: Colom va eixir del port de Palos de la Frontera (Huelva) el 3 d'agost del 1492. Tenia una nau (la Santa María) i dues caravel·les (La Pinta i La Niña) i 105 mariners. Va fer escala en les Illes Canàries on van començar la travessia de l'Atlàntic i el 12 d'octubre de 1492 van veure terra. Era la petita illa Guanahaní, a les Bahames, que Colom va anomenar San Salvador. Durant els mesos següents van explorar Cuba i l'illa que Colom va anomenar Hispaniola (actualment Haití i la República Dominicana). Al començament del 1493 el gruix de l'expedició va tornar a Espanya amb dues naus, perquè la Santa María havia naufragat.

Els altres viatges de Colom: Va eixir al setembre del 1493. L'expedició la formaven 17 vaixells, i més de 1200 homes (soldats, gentilhomes, religiosos, artesans, llauradors...) que es van establir a Hispaniola, i hi van posar en marxa un sistema econòmic de factories comercials.