Grècia Antiga: Període Arcaic, Soló i Afrodita

Període Arcaic

Va ser una etapa de greus crisis polítiques i socials. Els règims aristòcrates volien mantenir el poder polític i dificultaven l’accés de les classes populars al govern de la ciutat.

Les colonitzacions van ser la conseqüència de la greu situació de Grècia: els emigrants, dirigits cap a Sicília, el mar Negre i el nord d’Àfrica. El comerç i la indústria van prosperar. El tirà era un personatge que assolia el poder amb el suport de les classes més pobres, i també dels artesans i dels comerciants, lluitava contra els nobles i preparava el terreny per a la democràcia.

A Atenes, un noble anomenat Ciló va intentar establir una tirania, però va fracassar. Dracó va ser nomenat legislador extraordinari per revisar les lleis i la constitució. El codi de Dracó és famós per la seva duresa, però no va resoldre la crisi social.

Es va haver d’arribar a Soló per trobar un intent de reforma i conciliació. Després de Soló, la regió de l’Àtica resta dividida en tres bàndols conflictius: la muntanya, la costa i la plana. Pisístrat, amb el suport dels habitants de la muntanya, aconseguí implantar la tirania i seguí una política força pròspera. Protegí el comerç i la indústria, promogué la cultura i afavorí l’embelliment de la ciutat d’Atenes.

Soló

Era un atenès de família noble, va ser elegit arcont, reconciliador i legislador pels ciutadans atenesos amb la finalitat de portar a terme una profunda reforma en el govern de la polis atenesa. Una vegada portades a terme les reformes, Soló s’allunyà d’Atenes i viatjà a Egipte, Xipre i l’Àsia Menor amb la intenció de conèixer nous pobles i enriquir-se culturalment.

El seu interès per la política no li impedí de dedicar-se a la poesia i n’és una prova aquest fragment d’una elegia.

Afrodita

És la deessa de l’amor que va ser transportada pels Zèfirs, primer a Citera i després a Xipre, on l’acolliren les Hores, filles de Zeus, que la conduïren al casal dels olímpics.

Es casà amb Hefest, el déu de la forja i el foc, però la deessa estava enamorada d’Ares, déu de la guerra.

Homer ens relata que un dia el Sol, que tot ho veu, va sorprendre els amants i ho va explicar a Hefest.

Eros, símbol del desig amorós, acompanya Afrodita. Es representa com un nen alat, graciós i seductor, armat amb un arc i un buirac ple de fletxes per ferir el cor dels mortals.

Afrodita també s’uní amb Dionís, déu del vi, i amb el troià Anquises, amb qui engendrà Enees, guerrer troià que es va escapar del setge de Troia i va arribar al Laci després de superar molts perills. Els seus descendents van fundar la ciutat de Roma.

La participació d’Afrodita en el judici de Paris va provocar la guerra de Troia. Les deesses Hera, Atena i Afrodita volien aconseguir la poma d’or, que va enviar la deessa Discòrdia per a la més bella de les tres. El jutge escollit és fill del rei de Troia, va acceptar el regal d’Afrodita, Helena d’Esparta, la dona més bella de Grècia a canvi d’obtenir la poma d’or. Paris es va enamorar d’Helena i la va raptar. Els grecs van respondre a aquesta ofensa declarant la guerra als troians.

La rosa, la flor del pomer i la murta eren les plantes més apreciades per Afrodita, i els seus animals preferits eren els coloms i els pardals que arrossegaven el seu carro.