Grècia Clàssica: Civilització, Polis i Períodes Històrics

L'espai físic de la Grècia Clàssica

Fins ara, hem vist civilitzacions fluvials; en canvi, Grècia, les illes del Mar Egeu i la costa Occidental d'Àsia Menor es van caracteritzar per les ciutats estat i el comerç marítim. Grècia és extremadament muntanyosa i amb una costa molt abrupta, per això la civilització grega va créixer entorn de les polis, independents unes de les altres (ciutats estat). Els grecs no obeïen un mateix sobirà, però els unia la llengua i les amenaces dels pobles estrangers, que anomenaven bàrbars. Aquest sentiment de pertànyer a un mateix lloc geogràfic rep el nom d'Hel·lade.

Els períodes de la Grècia Clàssica

La civilització minoica o cretenca (III mil·lenni aC-1500 aC)

Es desenvolupa a l'illa de Creta. Controlava el comerç marítim de la Mediterrània Oriental i es va enriquir gràcies al comerç amb Egipte i el Pròxim Orient. Ciutats importants: Cnossos i Faistos. Sembla que una erupció volcànica al sud de Creta va causar la decadència.

La civilització micènica

Es va desenvolupar a la Grècia Continental, a la Península del Peloponès. Els aqueus són representants d'aquesta civilització. Les ciutats són grans recintes emmurallats com Micenes, Pilos o Tirint. Els doris, provinents del Nord, van envair Grècia i van posar fi a la civilització micènica. S'entra en un període de decadència que dura fins al s.VIII aC.

L'època de les colonitzacions (VIII-VII aC)

Al s.VIII aC, Grècia era un país molt poblat. Moltes polis disposaven de poques terres cultivables i, per tant, obtenien pocs recursos per mantenir els habitants. La manca de provisions va originar una onada migratòria que va portar a la colonització de diversos territoris per la Mediterrània.

L'esplendor de les polis

El comerç marítim amb les colònies va contribuir a enriquir les polis, sobretot Atenes i Corint. 490-478 aC. Guerres Mèdiques. Atenes adquireix gran prestigi entre les altres polis, ja que va guanyar als perses. Segles V-IV aC la rivalitat entre les polis va ser constant i va provocar conflictes com la Guerra del Peloponès (431-404 aC). La cultura i l'art van experimentar un desenvolupament esplèndid en aquest període, sobretot a Atenes.

L'expansió hel·lenística

Les constants lluites entre les polis les va anar afeblint. Això va permetre que Macedònia iniciés un període d'expansió. Alexandre el Gran (356-323 aC) és el protagonista de l'expansió macedònica i va crear un imperi entre Grècia i el Riu Indus. Quan Alexandre mor, tot l'imperi que va crear, es divideix en petits estats dirigits per generals de l'exèrcit fins que són incorporats per l'Imperi Romà.

El govern i la societat de les polis

Atenes i la democràcia

Les polis d'Atenes van dotar-se de diferents formes de govern:

• Monarquia: forma de govern que exerceix una sola persona, el monarca, càrrec hereditari.
• Tirania: forma de govern que exerceix una sola persona de manera opressiva.
• Oligarquia: forma de govern que exerceix un grup reduït de persones amb poder econòmic.
• Democràcia: forma de govern que defensa la intervenció del poble en el govern i en l'elecció dels participants.

Els ciutadans lliures que participaven en el govern democràtic de les polis eren pocs. Els esclaus i els estrangers residents a la ciutat no podien intervenir en la vida política.

• Ekklesia: assemblea de ciutadans lliures de les polis, escollia els magistrats, els membres del consell i els membres dels tribunals.

Hi havia dos tipus de magistrats: arconts (aplicaven les lleis) i els estrategs (caps militars). La ekklesia triava cada any per atzar els 500 membres perquè formessin part del consell, que elaborava les lleis, controlava els magistrats i aplicava les decisions de l'assemblea.

La societat a les polis gregues

Els grecs no entenien una societat sense esclaus, és molt estrany trobar homes i dones lliures que treballin per altres persones. Una part dels habitants de les polis eren petits propietaris agrícoles que depenien directament del seu treball. Les terres dels grans terratinents eren cultivades per esclaus. Els artesans també treballaven sols i pocs es podien permetre algun esclau. Els esclaus també abundaven en el servei domèstic dels rics.