El Grup del Laocoont: Anàlisi de l'Escultura Hel·lenística

El Grup Escultòric del Laocoont i l'Art Hel·lenístic

Aquesta fragmentació va fer prosperar nous centres culturals fora de Grècia, com Pèrgam, Rodes, Antioquia i Alexandria, que van contribuir a expandir la civilització hel·lenística (el resultat de la fusió de les cultures de Grècia i l'Orient Pròxim).

Context Històric i Cultural Hel·lenístic

El grup del Laocoont sembla que es va produir a l’illa de Rodes, que va ser conquerida per Alexandre el Gran als perses. Mort aquest, l’illa es va independitzar i no només va aconseguir defensar la seva llibertat, sinó que va arribar a formar un petit imperi que abastava part de la costa d’Àsia Menor.

L'Escola Escultòrica de Rodes i el Laocoont

En aquesta època de riquesa i esplendor, es va desenvolupar a Rodes una brillant escola d’escultura, a la qual pertany el grup escultòric del «Laocoont i els seus fills», atribuït a Agesandre i els seus dos fills Polidor i Atenodor, que segons sembla estaven especialitzats en representar escenes de les obres d’Homer (la Ilíada i l'Odissea).

Estil i Cronologia de l'Obra

El grup escultòric «Laocoont i els seus fills» pertany a l’estil grec del període hel·lenístic, segles IV aC - I aC (336/323-31 aC).

Característiques de l'Estil Hel·lenístic

L’estil hel·lenístic té la seva màxima expressió en l’escultura. Entre les característiques d’aquest estil destaquen:

• La dinamització de les composicions, trencant els cànons de serenitat i equilibri clàssics.
• Es busca la màxima expressivitat en els rostres dels personatges, mostrant sentiments de sofriment i passió (pathos).
• La proliferació dels grups escultòrics.
• L’aparició del retrat i els temes anecdòtics.
• El gust per l’idealisme de l’estil clàssic va deixar pas al gust pel realisme.

Anàlisi Formal del Grup del Laocoont

Es tracta d’un grup escultòric unifacial, presentat de manera frontal. A nivell estructural, és una escultura exempta (de volum rodó), que s’organitza al voltant de la figura principal de Laocoont, que lluita per fer front a l’atac de les dues serps, mentre els seus fills, un a cada banda, sembla que no tinguin prou força per alliberar-se.

L’obra s'estructura en la piràmide que dibuixen els caps dels tres personatges, i en què el del Laocoont coincideix amb el vèrtex superior.

També s’observa en la composició una diagonal que creua tot el grup baixant des de la part superior esquerra.

Les tres diagonals compositives donen unitat a l’acció dels tres personatges i alhora posen en evidència el dinamisme de la composició.

La sensació de moviment es veu reforçada per la situació de les dues serps, que serveixen de nexe d’unió entre les tres figures, i per la sensació de tensió extrema dels cossos que lluiten per alliberar-se.