El Grup Escultòric del Laocoont: Context, Forma i Significat

Escultura Laocoont i els seus Fills

Contextualització

Autoria i Cronologia

L’autoria s’atribueix a Agesandre i els seus fills, i data del segle III – II a.C.

Període Històric: L'Hel·lenisme

Es situa en el període hel·lenístic de la Grècia antiga, que abasta des de finals del segle IV fins al segle I a.C.

Les conquestes d’Alexandre el Gran van atorgar a Grècia les fronteres més extenses i van generar grans poders i riqueses, fet que es va reflectir, per exemple, en la fundació de noves ciutats.

Ara bé, la cultura grega es va difondre per Àsia i Egipte, però al mateix temps va absorbir elements d’altres cultures que van transformar la seva fisonomia, cosa que es va reflectir en l’art.

Característiques Artístiques de l'Hel·lenisme

En l’arquitectura, per exemple, les ordres s’aplicaran amb major llibertat. Les característiques inclouen:

• Els fusts s’estiren.
• Les bases es decoren.

(Nota: El fust és el tronc de la columna que es comprèn entre la base i el capitell).

En l’escultura es va cultivar el retrat com a reproducció dels trets individuals. El Laocoont pertany a l’Escola de Rodes (caracteritzada pel gust per l’expressió del dolor), juntament amb les de Pèrgam i Alexandria.

Localització Actual

Es localitza actualment als Museus Vaticans, a Roma.

Anàlisi Formal

Característiques Tècniques i Materials

Tipologia

Escultura exempta (de grup).

Multifacialitat

Dissenyada per ser observada des de múltiples punts de vista.

Cromatisme i Material

Marbre monocromàtic.

Tècnica

De la talla (en el cas del marbre). En el cas del bronze, s'utilitzava la tècnica de la cera perduda.

Ritme

En moviment, altament dinàmic.

El dinamisme i l’expressivitat són dues característiques principals d’aquest grup escultòric, essent un exemple paradigmàtic de l’escultura hel·lenística (centrada en l'expressió del dolor).

L’obra s’estructura mitjançant el triangle que formen els caps dels tres personatges. S’observa una diagonal compositiva que creua tot el grup, baixant des de la part superior esquerra.

La musculatura està molt treballada i expressa la perfecció anatòmica heretada del període clàssic.

Aquesta obra demostra una gran capacitat de representació de les emocions humanes, fet inherent al període hel·lenístic. Trenca els cànons de la serenitat i l’equilibri clàssics, aconseguint una perfecta captació del patiment (el pathos).

Estil i Temporalitat Narrativa

Estil: Hel·lenístic grec.

Temporalitat: Representa un moment anecdòtic o concret de la narració, ja que capta una part específica d’un mite.

Anàlisi Conceptual

Tema Mitològic: El Sacrifici de Laocoont

El tema és mitològic. Segons el mite de Troia, el sacerdot Laocoont va advertir als seus ciutadans que no es fiessin del cavall de fusta ofert pels grecs (suposadament al déu Poseidó, en una retirada fingida).

Dues serps marines van sortir del mar amb la intenció de matar Laocoont i els seus fills, suposadament perquè ell coneixia la veritat i havia intentat frustrar els plans divins o grecs.

Funció

Aquests grups escultòrics estaven pensats principalment per decorar cases o palaus importants.

Antecedents Clàssics

Tot i la seva expressivitat hel·lenística, l'obra manté com a referent els models de l’escultura clàssica dels segles V i IV a.C.

Influència Posterior: Del Renaixement al Barroc

El període clàssic va ser una gran font d’inspiració per al Renaixement, mentre que l’hel·lenístic ho va ser per al Barroc.

El Laocoont és considerat un magnífic exemple del "barroquisme escultòric" per la seva representació dels cossos en el moment de màxima tensió i dinamisme. Un escultor barroc notablement influenciat va ser Bernini.