Grups instrumentals i vocals: Orquestra, cambra, cor i més

L'orquestra simfònica és la formació que reuneix famílies instrumentals tradicionals: cordòfons, aeròfons, membranòfons i idiòfons. Va néixer durant el període del Barroc.

En contraposició al gran conjunt d'instruments que forma l'orquestra simfònica, cal destacar les petites agrupacions de cambra.

Els grups que interpreten música de cambra estan formats per pocs instruments, que generalment són de corda i de vent. L'agrupació per excel·lència és el quartet de corda, format per 2 violins, una viola i un violoncel.

Encara que el quartet de corda és el més habitual de la música de cambra, també es troben grups de 2 instruments, de 3, de 5 i combinacions amb altres instruments com ara el piano.

Una altra formació instrumental és la banda, que reuneix nombrosos instruments de vent i algun de percussió. El seu repertori té un caràcter més popular i generalment s'interpreta a l'exterior, en places, carrers, etc.

En l'àmbit de la música tradicional catalana destaca la cobla, formada per uns 11 instruments entre els quals hi ha contrabaix, trombó, trompeta, fiscorn, tenora, tible, flabiol i tamborí.

En el gènere jazzístic destaquem la big band, formada per trompetes, trombons, saxòfons, contrabaix i piano, i el combo, que sol estar format per clarinets, saxòfons, trompetes, bateria i piano.

En la música actual, el conjunt de pop rock parteix d'una formació de guitarra elèctrica, baix elèctric, bateria i teclats.

El més característic és el cor, que és un conjunt de persones que canten juntes, sigui a l'uníson o en diferents veus, i on generalment hi ha més d'un cantant per veu. També trobem música vocal per a petits grups, com duos, trios, quartets, quintets, etc. El cor més habitual és el mixt, integrat per veus masculines i femenines. També existeixen el cor de veus blanques i els cors masculins.

L'orfeó és un conjunt amb gran quantitat de veus mixtes que interpreta un repertori molt ampli en què es canta des de música de grans compositors clàssics fins a música més actual, culta o popular. En destaquen l'Orfeó Català i l'Orfeó Donostiarra.

L'escolania és un conjunt de veus blanques que canta temes religiosos, lligada a algun monestir o església. A Catalunya és molt important l'escolania de Montserrat.

És un dels grans referents de la música occidental, ja que va assolir una extraordinària popularitat. Va començar a demostrar talent de molt jove, quan rebia classes de música a Bonn, la seva ciutat natal. A Viena, convidat pel conegut compositor F.J. Haydn, va completar els seus estudis musicals. En aquesta mateixa ciutat, ràpidament va ser introduït en els cercles d'aristòcrates, molts dels quals es convertien en mecenes seus. El 1802 es va adonar de la sordesa que patia i va escriure una carta en què expressava la seva infelicitat i desesperació, però també la voluntat de conciliar-se amb les generacions futures. Es mostrà sempre a favor dels ideals de llibertat, igualtat i fraternitat que s'havien defensat en la Revolució Francesa. Beethoven és considerat el primer artista romàntic de la història.

D'entre la vasta producció d'aquest compositor podem destacar les seves nou simfonies, algunes ben famoses i amb nom propi, com la "Pastoral" o "Heroica". Altres simfonies, com la Setena i la Novena, encara que no tinguin nom propi, també han passat a la història de la música.