La Guerra Civil Espanyola (1936-1939): Fases, Política i Intervenció Estrangera

La Situació Militar Inicial (Juliol 1936)

El cop d'estat militar planejat pel general Mola fou un fracàs. La major part dels vaixells de guerra van romandre fidels al govern del Front Popular. Els rebels solament disposaven de l'Exèrcit d'Àfrica. El Front Popular disposava de molts més recursos, però aquest avantatge inicial fou malbaratat a causa de l'esclat revolucionari que es va produir en tota la zona republicana.

El Front Popular va armar les milícies obreres dels sindicats i dels partits que lluitaven contra els revoltats. Les columnes milicianes dels partits i sindicats van sortir al front, però no eren suficients per enfrontar-se a un enemic que comptava amb tropes entrenades per oficials professionals. Això explica els greus fracassos que van experimentar les milícies inicialment.

Ofensiva Nacional a Madrid (Juliol-Octubre 1936)

Des de l'inici del conflicte, Mussolini i Hitler van enviar armament a Franco per ajudar-lo a transportar l'Exèrcit d'Àfrica a la península. Les tropes africanes no van tenir dificultat per entrar al país.

Fets clau:

• Al setembre de 1936, fou alliberat l'Alcàsser de Toledo, fet que va proporcionar gran prestigi a Franco.
• L'1 d'octubre de 1936, a Salamanca, Franco fou nomenat Cap d'Estat Espanyol i Generalíssim de tots els exèrcits.

Batalles al Voltant de Madrid (Novembre 1936 - Març 1937)

El novembre de 1936, la conquesta de Madrid per part de les tropes de l'Exèrcit d'Àfrica semblava imminent, però la ciutat no va poder ser conquerida pels nacionals. El principal motiu fou la ferotge resistència dels ciutadans madrilenys i el fet que els nacionals no tenien suficients forces per prendre la capital.

Ofensiva Nacional al Front Nord (Abril - Novembre 1937)

Les operacions militars es van centrar a conquerir la franja cantàbrica, que estava en mans dels republicans. Aquesta ofensiva es va veure facilitada per l'aïllament d'aquesta zona.

Per reduir la pressió nacional al nord, l'Exèrcit Republicà va contraatacar amb les importants batalles de Brunete i Belchite. Aquestes operacions van fracassar, ja que no van aconseguir evitar la conquesta total del nord peninsular per part de les forces franquistes.

Fases Clau (Desembre 1937 - Juliol 1938)

La Batalla de Terol

Abans que Franco tornés a atacar Madrid, l'Exèrcit Republicà va atacar i conquerir la ciutat aragonesa de Terol. Aquesta fou l'única capital de província que els republicans van aconseguir conquerir durant tota la guerra.

Contraofensiva Nacional i Arribada a la Costa Mediterrània

Al febrer de 1938 es va produir la contraofensiva nacional, culminant amb l'arribada dels franquistes a la costa mediterrània. La zona republicana va quedar partida i Catalunya aïllada de la resta dels territoris controlats per la República.

Els nacionals van conquerir Lleida i van establir el front als rius Ebre i Segre. Posteriorment, Franco va abolir l'Estatut d'Autonomia i la Generalitat de Catalunya.

La Batalla de l'Ebre (Juliol - Novembre 1938)

Aquesta fou la batalla més cruel i sagnant de tota la guerra. Franco volia destruir l'Exèrcit Republicà establert a Catalunya.

La batalla fou iniciada per l'Exèrcit Republicà a Catalunya amb l'objectiu d'aturar l'ofensiva nacional contra València. La manca de soldats va obligar la República a reclutar els nois catalans de 17 anys, coneguts com la Lleva del Biberó.

La batalla va finalitzar amb la retirada republicana. L'Exèrcit Republicà va quedar molt malmès, mentre que l'Exèrcit Franquista es va recuperar ràpidament gràcies a les ajudes dels feixistes i nazis.

Conquesta Franquista de Catalunya (Desembre 1938 - Febrer 1939)

L'ofensiva es va iniciar el Nadal de 1938. Al febrer de 1939, les tropes franquistes ja havien arribat a la frontera amb França.

Aquesta conquesta va provocar l'exili de soldats i civils cap a França (unes 300.000 persones). Entre els exiliats hi havia el president Azaña, Negrín, Companys i Aguirre. Només Negrín va decidir tornar posteriorment.

El Final de la Guerra (Març - Abril 1939)

El president Negrín va tornar a Espanya decidit a continuar la guerra. Aquesta decisió va provocar un cop d'estat promogut pels alts comandaments militars no comunistes, liderats pel coronel Casado.

Els comunistes van ser derrotats i Negrín va fugir d'Espanya el març de 1939. El coronel Casado va intentar negociar amb Franco, però no es van posar d'acord. Franco va ordenar l'ofensiva final en tots els sectors del front. Les tropes republicanes no van oferir resistència i en quatre dies fou ocupat tot el territori republicà, inclòs Madrid.

La Guerra Civil Espanyola va acabar l'1 d'abril de 1939.

La Intervenció Estrangera en la Guerra Civil

El Comitè de No Intervenció

Per evitar l'extensió del conflicte, les democràcies van crear un Comitè de No Intervenció. Aquest comitè, però, va tenir poca eficàcia, ja que era evident que els soviètics, italians i nazis enviaven soldats i armament amb impunitat.

La neutralitat de les democràcies va perjudicar els republicans espanyols, que es van veure obligats a demanar ajuda a la Unió Soviètica.

Ajuda a la Zona Nacional (Franco)

• Ajuda Italiana: Van enviar avions per transportar les tropes de l'Exèrcit d'Àfrica a la península. Mussolini pretenia augmentar la influència de la Itàlia feixista guanyant-se un aliat estratègic. L'ajuda fou constant durant tota la guerra (material bèl·lic i cossos de tropes voluntàries).
• Ajuda Nazi: Van enviar avions de transport. La principal aportació fou l'enviament de la Legió Còndor, una moderna unitat d'aviació amb forces auxiliars. Hitler va ajudar Franco per aconseguir un país aliat i per entrenar les forces armades alemanyes.

Ajuda Estrangera als Republicans

La principal ajuda que va rebre la República fou la de la Unió Soviètica, que va enviar armament nombrós i modern, així com instructors militars soviètics.

A més, es van formar les Brigades Internacionals, que van arribar a ser més de 40.000 voluntaris de tot el món que van venir a ajudar el poble espanyol a lluitar contra el feixisme.

Evolució Política a la Zona Republicana

El Govern de Giral i l'Esclat de la Revolució Social (Juliol-Setembre 1936)

José Giral fou nomenat president del govern de la República. Va autoritzar el lliurament d'armament a les milícies obreres, fet que va facilitar la revolució i la descomposició de l'Estat.

Durant les primeres setmanes de la guerra, van desaparèixer les autoritats i les lleis. A l'estiu de 1936 va sorgir un nou poder revolucionari i obrer que va ser molt perjudicial per a l'economia i per a la imatge internacional de la República.

El Govern de Largo Caballero (Setembre 1936 - Maig 1937)

Es va formar un nou govern d'unitat nacional presidit per Largo Caballero (PSOE), amb la participació de totes les forces polítiques republicanes. S'hi van incorporar ministres de la CNT i comunistes del PCE/PSUC.

Durant aquest període:

• Es van legalitzar les col·lectivitzacions de les propietats.
• Es va crear l'Exèrcit Popular de la República.

Els Fets de Maig de 1937

Van ser combats als carrers de Barcelona que van esclatar quan la Generalitat va decidir actuar usant la força per recuperar la seva autoritat davant els sectors revolucionaris. La CNT i el POUM van respondre amb les armes a la mà.

Van lluitar les forces d'ordre públic de la Generalitat contra els milicians de la CNT-FAI i del POUM. Com a conseqüència, el gran vencedor fou el govern de la República i els comunistes fidels a Stalin, que van augmentar la seva influència.

El Govern de Juan Negrín (Maig 1937 - Març 1939)

El substitut de Largo Caballero fou el també socialista Juan Negrín. Fou el president del govern republicà fins al final de la guerra. Negrín va reforçar l'autoritat del govern central i va augmentar la influència dels comunistes estalinistes en el govern de la República.

El seu objectiu principal era resistir fins a aconseguir que la Guerra Civil Espanyola durés el suficient per enllaçar-la amb l'esclat d'una guerra d'abast europeu.

Cop d'Estat de Segismundo Casado (Març 1939)

Negrín encara volia continuar la guerra i ho pretenia fer comptant amb el suport dels comunistes estalinistes. L'èxit del cop d'estat del coronel Segismundo Casado a Madrid el va obligar a exiliar-se definitivament d'Espanya el març de 1939.

El coronel Casado va dirigir aquest cop d'estat contra Juan Negrín i els comunistes, precipitant el final de la guerra.

Evolució Política a la Zona Nacional

La Junta de Defensa Nacional (Juliol - Setembre 1936)

El general Sanjurjo havia de ser el cap de la revolta militar contra el Front Popular. La seva mort en accident d'avió va obligar els militars rebels a constituir una Junta de Defensa Nacional, presidida pel general Cabanellas.

Els generals Franco i Mola exercien l'autèntica autoritat. Entre juliol i setembre de 1936, les tropes de Franco van aconseguir els majors èxits, fet que li va atorgar un gran prestigi.

Franco: Generalíssim i Cap d'Estat

L'1 d'octubre de 1936, Franco fou nomenat Cap Suprem de totes les forces armades nacionals (Generalíssim), Cap d'Estat de l'Espanya Nacional i Cap del Govern de l'Espanya Nacional.

Fites polítiques de Franco:

• Abril de 1937: Promulga el Decreto de Unificación, que suprimia tots els partits polítics a la zona nacional i decretava la seva fusió en un únic partit: Falange Española Tradicionalista y de las JONS.
• Franco esdevingué el Jefe Nacional del nou partit únic i era anomenat “el Caudillo d'Espanya per la Gràcia de Déu”.
• Gener de 1938: Nomena el seu primer govern, assumint ell mateix la presidència.
• Gener de 1938: Promulga la Llei de l'Administració Central de l'Estat, on se li atorguen poders absoluts: pot dictar normes jurídiques i els ministres estan sota la seva autoritat.

La Repressió a la Zona Nacional

La repressió va ser exercida principalment pels carlins i els falangistes durant els primers mesos de la guerra. La justícia arbitrària va anar desapareixent a mesura que la guerra s'anava allargant, sent substituïda per tribunals militars.

Les víctimes d'aquesta repressió van ser:

• Autoritats civils i militars fidels al Front Popular.
• Membres d'organismes públics.
• Socialistes, sindicalistes i qualsevol polític o sindicalista d'esquerres.

La repressió dels militars franquistes es va anar estenent a mesura que augmentaven els territoris conquerits.

La Guerra Civil a Catalunya i el País Basc

La Revolta Militar a Catalunya (19 de Juliol de 1936)

El 19 de juliol de 1936 es va produir a Catalunya la revolta militar contra el govern del Front Popular. Als carrers de Barcelona, les forces d'ordre públic, amb el suport de les milícies sindicalistes de la CNT-FAI, van vèncer la revolta del general Goded.

La CNT-FAI i el POUM es van apoderar de l'armament abandonat pels militars vençuts i van iniciar una revolució social.

La Revolució Social a Catalunya

La revolució va deixar la Generalitat de Catalunya sense autoritat, ja que la CNT-FAI va prendre el control de la situació. Lluís Companys va proposar la creació d'un nou organisme per fer front a l'amenaça feixista: el Comitè Central de Milícies Antifeixistes.

Aquest comitè va organitzar les columnes de milícies obreres que partien cap als fronts d'Aragó i en el desembarcament de Mallorca. No van aconseguir una eficàcia militar notable fins que es va establir el govern de Largo Caballero, que va ordenar la incorporació dels milicians dins del nou Exèrcit Popular de la República.

El Comitè va provocar un buit d'autoritat que va permetre un règim de terror en algunes zones del país.

El País Basc durant la Guerra Civil

El PNB (Partit Nacionalista Basc) era el partit majoritari a Euskadi en esclatar la Guerra Civil, sent un partit nacionalista i catòlic.

Euskadi va obtenir l'autonomia política l'octubre de 1936 i va formar un exèrcit propi per lluitar contra els nacionals. Quan el territori basc fou conquerit, el govern basc es va traslladar primer a Barcelona i després a França.

Conseqüències de la Guerra Civil Espanyola

Les conseqüències del conflicte van ser devastadores:

• Econòmiques: Destrucció massiva d'infraestructures, ramaderia, recursos ferroviaris i indústries. Això va provocar que els anys 40 fossin coneguts com els Anys de la Fam.
• Demogràfiques i Socials:
  • Més de 300.000 exiliats van abandonar el país, i la meitat d'ells no van tornar mai més a Espanya.
  • Fort impacte en la demografia (morts, ferits, exili).
  • Enraderiment cultural i científic a causa de la repressió i l'exili intel·lectual.