La Guerra Civil Espanyola

Causes de la guerra

La causa que venia de més enrere, va ser la confrontació històrica entre dues maneres d’entendre l’estat modern espanyol: “el mite de les dues espanyes”. A això, se li va sumar el context internacional de la Gran Depressió, el comunisme soviètic, el feixisme i el nazisme; l’ansietat dels d'esquerres de governar Espanya amb el reformisme, i l'obsessió dels de dretes per aturar les seves reformes. Finalment, la causa que va desencadenar la guerra del tot, va ser el cop d’estat d’uns militars contra el govern del Front Popular.

Plantejament del conflicte (les dues zones)

1. L’alçament militar va començar a Ceuta i Melilla el 17 de juliol de 1936 i al dia següent ja tenien dominat tot el protectorat del Marroc. El dia 19, ja tenien controlades les Canàries i altres llocs d’Espanya com Pamplona, bona part de la Meseta Nord, Saragossa, Mallorca, Sevilla i la seva àrea d’influència.

L’aixecament és esglaonat i té èxit parcialment, ja que hi ha llocs en què aquest no triomfa, com per exemple a Astúries, Badajoz, Còrdova, Granada, Barcelona, Madrid, Bilbao i València. Els motius per els quals no té èxit en aquests llocs són que els caps dels militars dubtaven si afegir-s’hi, les guàrdies Civils i d’Assalt es mantenien fidels al govern o que el poble s’aixecava en armes contra els insurrectes.

3. El 20 de juliol, el cop es dóna per acabat a Catalunya i aquesta queda lliure de combat de la Guerra Civil. Les organitzacions obreres interpreten que els treballadors han aturat la rebel·lió a Barcelona i volen proclamar la revolució mentre es desplacen a altres comunitats a lluitar contra el feixisme (lluitar al Front).

4. A part, el 20 de juliol mor Sanjurjo en un accident d’aviació a Estoril. Llavors, Mola accepta a Franco com a nou cap de la insurrecció. Mentrestant, també hi ha canvis en el govern. Des del setembre, el president serà el socialista Francisco Largo Caballero.

La Guerra Civil comença pròpiament quan els que s’han aixecat no accepten el fracàs de l’aixecament i trien l’opció d’unir les parts que dominen, formant d’aquesta manera dos bàndols: el republicà i el franquista.

Zona republicana

Estava formada per la major part del territori espanyol, cosa que feia que part de la població estigués en contra (infiltrats, la Quinta Columna). Estava molt dividida internament, hi ha una gran part de radicals que vol fer una revolució alhora que es guanya la guerra, i l’altra, formada per gent més política, que només vol guanyar la guerra. A més a més, pateix molta passivitat internacional amb la decisió de la Societat de Nacions de no intervenir. Malgrat això, la URSS i Mèxic presten ajuda, al igual que molts estrangers de manera individual (Brigades internacionals) que no volien que el feixisme envaís Espanya. No rebia diners i presentava un col·lapse econòmic.

Zona insurrecta o franquista

Disposaven d’un espai geogràfic menor que els permetia mantenir-se en expansió i ofendre sistemàticament, a part de tenir menor part de la població com a “resistència”. L’exèrcit estava identificat amb l’aixecament. No està dividit internament, sinó que tothom està sota les ordres de Franco. Té un suport internacional descarat per part de Hitler i Mussolini que envien moltes tropes. A més a més té diners, el capital estarà al seu favor, finances de multimilionaris que confien en un bàndol que garanteix l’estabilitat del mercat.

La Guerra Civil a Catalunya

El cop d'estat a Barcelona el 19 de febrer de 1936, frustrat pel poble armat va evitar la detenció de Companys.

El període fins al 24 d'octubre del mateix any, a estar marcat per la dualitat de poders i col·lectivitzacions, amb organitzacions obreres buscant proclamar la revolució i lluitar contra el feixisme. El bombardeig constant i arribada de refugiats a Catalunya entre el 24 d'octubre de 1936 i el 29 de març de 1937 va marcar aquell període. L'activitat bèl·lica intensa a Catalunya del 29 de març de 1938 al 10 de febrer de 1939, amb l'entrada dels franquistes a ciutats va ser clau com Lleida, Tarragona, Barcelona i Girona, i la Batalla de l'Ebre*, que va acabar amb la derrota dels republicans.

Finalment, la guerra va finalitzar el 1 d'abril de 1939, marcant la victòria de les forces franquistes i el fi del conflicte.

Fets de Maig*: Els Fets de Maig representen un greu enfrontament intern dins del bàndol republicà durant la guerra civil espanyola. Originats per la sospita d'interferències, van culminar amb l'assalt a l'edifici de la Telefònica, ocupat per la CNT-FAI, provocant quatre dies de batalla a Barcelona. La confrontació va implicar el POUM, la FAI i la CNT contra l'autoritat i la Generalitat. Després de la seva resolució, van deixar un balanç de 300 morts i nombrosos ferits, i van provocar canvis en els governs tant a nivell regional com a Madrid. A més, van projectar una imatge de desordre i sospita de servilisme a Stalin per part de la República.

Batalla del Ebre*: Durant la Batalla de l'Ebre, que va tenir lloc de juliol a novembre de 1938, els republicans van intentar recuperar el riu Ebre per revertir l'avanç franquista. Tot i els esforços, van perdre la batalla degut al desgast i la divisió interna. El poder de la República estava fragmentat i la situació internacional no va canviar a favor dels republicans, malgrat els intents de guanyar el suport de França i Gran Bretanya. La derrota a l'Ebre va significar una gran pèrdua de milicians republicans i va permetre a Franco moure's lliurement per Catalunya. En resum, la batalla no va canviar el curs de la guerra ni va aportar avantatges estratègics significatius per als republicans.