La Guerra Civil Espanyola: Causes i Primera Fase (1936)
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,99 KB
Causes de la Guerra Civil
A finals del segle XIX i principis del segle XX es van produir una sèrie de tensions socials i polítiques per l'enfrontament d'ideologies com el comunisme, el republicanisme i el socialisme en contra de les forces conservadores. A més, va tenir lloc una crisi política derivada de la corrupció dels governants. En el sector militar, el descontentament i els enfrontaments interns entre les ideologies de dreta i d'esquerra van donar lloc a una actitud colpista.
Durant els anys trenta, la divisió social i política entre l'esquerra i la dreta era molt evident. L'incident que va fer esclatar el cop d'estat va ser l'assassinat de José Calvo Sotelo i del tinent Castillo, fets que van precipitar el conflicte.
La significació del conflicte
Des del primer moment, la Guerra Civil Espanyola va tenir una gran repercussió internacional. L'esclat de la guerra a Espanya va ser vist com una confrontació entre les forces democràtiques i, en part, revolucionàries (socialistes o comunistes), i els règims simpatitzants amb el feixisme en ascens (Alemanya i Itàlia).
La Guerra Civil va ser, en realitat, l'enfrontament armat entre els vells grups dominants de l'Espanya de la Restauració (segle XIX), l'instrument dels quals va ser l'exèrcit, i els grups emergents d'obrers i burgesos.
Desenvolupament de la Guerra Civil
(Nota: consultar mapa 17, de juliol de 1938, al llibre, pàgina 312)
Primera fase: els primers mesos (juliol-desembre 1936)
El primer objectiu militar dels insurrectes era Madrid. El general Mola hi va enviar columnes (grups de soldats) des de Pamplona. Mentrestant, l'exèrcit d'Àfrica havia aconseguit travessar l'estret de Gibraltar amb l'ajuda de l'aviació de Mussolini.
Un cop a la Península, Franco va entrar a Còrdova i Granada i, des de Sevilla, es va dirigir a Madrid. L'eficaç defensa de la capital el va obligar a aturar-se, tot i que el Govern de la República es va traslladar a València per seguretat. Al setembre, el general Mola va ocupar Irun i Donostia (Sant Sebastià).
Les milícies catalanes que es van dirigir cap al front d'Aragó van ocupar algunes poblacions, però van ser frenades a Osca i Saragossa. La desorganització i la manca de preparació d'aquestes columnes republicanes expliquen la seva debilitat. També va fracassar l'expedició catalana per recuperar Mallorca i Eivissa. La manca de jerarquia militar, de disciplina i d'armament també expliquen la seva debilitat.