La Guerra Civil Espanyola: Causes i Poder

La Guerra Civil Espanyola: Poder i Transformacions

El poder a la zona republicana

El 20 de juliol de 1936, gairebé totes les esglésies i convents de Barcelona van ser incendiats, un senyal tradicional d'inici de revolució a Espanya. Es van crear comitès locals i provincials que van assumir l'administració dels ajuntaments i de les institucions, l'assistència social, les milícies, etc. El govern central, l'autònom català i els alcaldes representaven la legalitat formal, però no tenien poder per fer complir les decisions. Durant aquests tres dies clau, el govern va tenir com a presidents a Santiago Casares Quiroga, Diego Martínez Barrio i José Giral. Paral·lelament, va sorgir un poder popular sense cohesió política. Durant els primers mesos, els comitès, l'hegemonia dels quals a Catalunya corresponia a la CNT, van cometre abusos de poder i molts assassinats entre el clergat.

El poder a la zona insurrecta

Els generals rebels van anar substituint amb violència extrema els alcaldes, els governadors, els caps militars, etc. Així, molts militants del Front Popular van ser assassinats, al començament a les Illes Canàries, nucli del pronunciament de Franco. Començava una llarga guerra civil que els insurrectes no havien previst. El gran problema de la guerra civil va ser la subsistència, especialment a la zona republicana, agreujada pels bombardejos a les zones civils com Gernika, que va ser arrasada per l'aviació alemanya.

Les transformacions revolucionàries a la zona republicana

El 20 de juliol de 1936, a la zona republicana es van donar tres fenòmens: l'aparició d'un nou poder, la creació de les milícies populars i la col·lectivització de l'economia. Vençuda la insurrecció, el president de la Generalitat, Lluís Companys, va proposar a la CNT que formés un nou organisme de poder amb totes les forces antifeixistes. El 21 de juliol de 1936, es va formar el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, integrat per les organitzacions catalanes d'esquerra. La CNT i el POUM defensaven fer la revolució, i el PSUC, la UGT i Esquerra Republicana de Catalunya eren partidaris de guanyar primer la guerra.

A la rereguarda insurrecta

La mort en accident del general José Sanjurjo (20 de juliol de 1936) va deixar els insurrectes sense un cap visible. La direcció de l'aixecament militar la portava la "Junta de Defensa Nacional", composta per diversos generals i presidida pel més antic, Miguel Cabanellas. Però, en realitat, cada general feia el que volia a la seva zona. Un cop vist que el cop d'estat es convertia en guerra, va haver-hi necessitat d'un comandament únic, i es va proclamar Francisco Franco cap d'estat i generalíssim. La primera mesura de Franco va ser la creació d'una Junta Tècnica de l'Estat, que amb decrets volia: tornar les terres als propietaris expropiats, depurar els funcionaris propers a la República, fer marxa enrere en les reformes educatives i prohibir partits polítics i sindicats, excepte la Falange i la Comunió Tradicionalista.

Les causes remotes o de llarga durada

• La manera com es va fer la revolució liberal a Espanya: l'exèrcit va intervenir en la designació dels governs mitjançant pronunciaments, i la revolució liberal va quedar estroncada amb la Restauració. Els moviments emergents eren marginats o perseguits.
• L'actitud i la mentalitat de l'exèrcit: a partir de la crisi de 1898, una part de l'exèrcit va canviar de mentalitat i va evolucionar des del liberalisme fins a posicions conservadores i reaccionàries, especialment pel que fa als nacionalismes emergents català i basc. Un dels objectius de la insurrecció militar era suprimir l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, perseguir l'ús de la llengua catalana i anorrear qualsevol símbol de la identitat catalana.
• El retard en la modernització ideològica i econòmica del país: la Revolució Industrial es va produir tard i només va afectar Catalunya i el País Basc. En els mercats exteriors, els productes espanyols tenien poca força. El predomini al país d'una economia agrària, amb un repartiment injust de la terra, demanava una reforma agrària.
• Les conseqüències d'aquests fets: el retard en la modernització es va notar en l'analfabetisme, la feblesa de l'Estat, la manca d'infraestructures educatives i el predomini ideològic de l'església en l'ensenyament.
• La mentalitat i les ideologies internacionals dominants.