La Guerra Civil Espanyola: Del 1936 al 1939
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,42 KB
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
El Progrés cap a Madrid
A la darreria del mes de juliol del 1936, s'havien consolidat dues zones: la republicana i la dels sublevats. Aquests controlaven part d'Andalusia, Castella i Lleó, Galícia, les Balears i un sector d'Aragó i d'Extremadura. Aquestes eren zones agrícoles i d'orientació política conservadora.
La República mantenia el nord, Catalunya i tot el Llevant, Madrid, Castella-la Manxa i part d'Andalusia. Comprenia les grans ciutats i els nuclis industrials i obrers.
L'estratègia dels sublevats era avançar des del sud cap a Madrid i prendre la capital tan aviat com fos possible. A l'agost, ocupaven Extremadura i, al setembre, Toledo. El govern de la República, davant l'atac imminent, va abandonar Madrid i es va instal·lar a València. Però al novembre, les forces republicanes van aconseguir frenar l'ofensiva franquista.
Els intents successius de penetrar a la ciutat (batalles de Guadalajara i del Jarama) van fracassar i, a la primavera del 1937, l'alt comandament dels sublevats, dirigit pel general Franco, va decidir canviar de front.
La Batalla del Nord
Entre l'abril i l'octubre del 1937, es va lliurar la batalla del Nord, quan el gruix de les tropes franquistes va atacar les grans ciutats del nord. El 26 d'abril va tenir lloc el bombardeig de Gernika per la Legió Còndor alemanya i, al juny, les tropes franquistes van ocupar Bilbao i les zones industrials i mineres del nord d'Espanya.
Encara que els republicans van intentar altres ofensives (Belchite, a Saragossa, o Brunete, a Madrid), per reduir la pressió al nord, no van poder evitar la caiguda de Santander a l'agost i la d'Astúries, dos mesos més tard.
La Batalla de l'Ebre i la Caiguda de Catalunya
El 1938, les tropes sublevades van avançar sobre Aragó i van arribar al Mediterrani per la zona de Castelló; amb això, Catalunya va quedar aïllada de la resta del territori republicà. Per impedir el progrés dels sublevats, el govern de la República va organitzar una ofensiva, va creuar el riu Ebre i va fer retrocedir l'enemic. Així es va iniciar la batalla de l'Ebre, que va durar més de tres mesos i va tenir un cost de vides molt elevat.
Al novembre del 1938, i després de durs combats, els republicans van haver de retirar-se a l'altra riba de l'Ebre. A partir d'aleshores, el progrés dels franquistes sobre Catalunya va ser imparable. Barcelona va ser ocupada el 26 de gener del 1939, i poc després les tropes de l'exèrcit franquista van arribar a la frontera francesa. La guerra a Catalunya havia acabat.
La Fi de la Guerra i l'Exili
Al febrer del 1939, només estava en mans dels republicans Madrid i la zona centre. Amb un cop d'estat, van crear una junta per negociar amb Franco, però aquest no va acceptar. Entre febrer i març, els franquistes van acabar d'ocupar la resta del territori i, l'1 d'abril del 1939, es va considerar acabat el conflicte.
Més de mig milió d'espanyols van anar a França per por de la derrota republicana. Pocs mesos després, la meitat va tornar a Espanya. La resta va començar un llarg exili.
Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, milers de republicans espanyols a França es van resistir contra els nazis. Alguns van acabar en camps de concentració i van morir prop de 16.000 espanyols. Un altre grup va anar a Amèrica Llatina o a l'URSS. A Mèxic, es va construir un govern a l'exili.