La Guerra Civil Espanyola: Del Partit Únic a la Batalla del Nord
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,35 KB
El Partit Únic
Els insurrectes havien prohibit tots els partits polítics que formaven part del Front Popular i tots els sindicats de classe. L'únic partit legal va ser la Falange Espanyola de las JONS, el fundador de la qual, José Antonio Primo de Rivera, va ser afusellat pels republicans. Franco va aconseguir imposar-se a les diferents forces que l'havien ajudat en la insurrecció, inspirant-se en el model d'Estat feixista italià i alemany de partit únic. A l'abril de 1937, Franco va promulgar el Decret d'Unificació, que obligava la creació d'un partit únic: la Falange Espanyola Tradicionalista y de las JONS. Aquesta unificació de falangistes i carlins integrava totes les forces nacionals. Franco n'era el cap nacional i concentrava tot el poder. El nou partit va adoptar un uniforme amb la camisa blava falangista i la boina vermella dels carlins, així com la salutació feixista amb el braç enlaire.
El Govern de Burgos
Al gener de 1938, amb la desaparició de la Junta Tècnica, es va formar el primer govern de Franco, un nou Estat inspirat en el feixisme que defensava un model social basat en el conservadorisme i la preeminència del catolicisme. Les seves actuacions van incloure l'abolició de la legislació republicana en matèria econòmica, social i laboral; la supressió de les llibertats religioses, polítiques i sindicals; i la imposició de la censura a la premsa i els mitjans de comunicació. Es van suprimir els estatuts d'autonomia i es va restablir la pena de mort. L'Estat franquista es va caracteritzar per una extrema violència.
La Batalla de Madrid
El primer objectiu dels insurrectes era la presa de Madrid, capital i símbol de la República. Després de travessar l'Estret, les tropes africanes (legionaris i regulars) van enllaçar amb la zona revoltada del nord i van eliminar la resistència de Badajoz. Al setembre, Franco, després de la mort de Sanjurjo, va ser nomenat cap de l'Exèrcit del Sud, va ocupar Toledo i va posar fi a la resistència de l'Alcàsser. La conquesta de la capital semblava imminent. A l'octubre, el govern de la República va decretar la mobilització general per salvar Madrid. El govern republicà es va traslladar a València i va deixar Madrid en mans d'una junta presidida pel general Miaja. Malgrat els constants atacs aeris, Madrid va resistir tres o quatre mesos més del que s'esperava, gràcies a l'arribada de les Brigades Internacionals i d'una columna anarcosindicalista de Barcelona, la Columna de la Llibertat.
La Batalla del Nord
Franco va decidir canviar d'estratègia i va abandonar l'atac a Madrid per traslladar el front al nord, a la franja cantàbrica. Els combats van tenir lloc entre abril i octubre de 1937, i els fronts es van anar desplaçant d'est a oest. Els insurrectes, liderats per Mola, van atacar Biscaia. El bombardeig de Guernica, el primer bombardeig aeri de la història sobre una població civil, va ser dut a terme per l'aviació alemanya i italiana per ordre del quarter general de Franco i va provocar un gran nombre de víctimes. La ciutat de Bilbao va ser ocupada gràcies a la superioritat en tropes, armament i aviació dels insurrectes. La República va intentar atacar prop de Madrid, però no va poder evitar que les tropes de Franco entressin primer a Santander i després a Astúries.