Guerra Civil Espanyola: Fases Militars i Política Republicana

Revolució Militar i Fases de la Guerra Civil

Juliol - Novembre 1936: L'Avanç Rebel i la Defensa de Madrid

Entre el juliol i el novembre del 1936, els rebels controlaven la Meseta nord, Galícia, els arxipèlags i Sevilla. Van avançar des del sud amb la conquesta d'Andalusia occidental i Extremadura. L'intent de prendre Madrid va fracassar per l'arribada de les Brigades Internacionals. Es va decidir traslladar el govern a València, mentre Madrid mostrava una forta resistència popular.

Desembre 1936 - Maig 1937: Intents d'Aïllar Madrid

Entre el desembre de 1936 i el maig de 1937, hi va haver intents dels rebels d'aïllar Madrid de València. Les ofensives rebels del Jarama i Guadalajara van ser frenades pel nou Exèrcit Popular de la República.

Abril - Octubre 1937: L'Ocupació del Nord

Entre l'abril i l'octubre de 1937, Franco va decidir emprendre l'ocupació del nord, aïllat de la resta de la zona republicana. Es va produir l'ocupació del País Basc, Astúries i Cantàbria. La República va intentar maniobres de distracció a Brunete i Belchite, sense èxit.

Novembre 1937 - Octubre 1938: Terol i la Divisió Republicana

Entre novembre de 1937 i octubre de 1938, hi va haver una ofensiva republicana sobre Terol, que va ser ocupada temporalment. La contraofensiva rebel els va permetre recuperar la ciutat, trencar el front i arribar al Mediterrani. La zona republicana va quedar dividida, amb Catalunya aïllada.

Juliol 1938 - Febrer 1939: Batalla de l'Ebre i Caiguda BCN

Del juliol de 1938 fins al febrer de 1939, hi va haver una ofensiva republicana al llarg de l'Ebre amb totes les forces disponibles, amb l'objectiu de reconnectar el territori. Els rebels van resistir i van guanyar territoris. L'avanç rebel els va portar a ocupar Barcelona el 26 de gener de 1939.

Febrer - Març 1939: El Final de la Guerra

Finalment, del febrer fins al març de 1939, a Madrid, el coronel Casado es va revoltar contra el govern per negociar. Aquesta lluita interna i la derrota dels comunistes van portar a la rendició incondicional de la ciutat. Els rebels van ocupar la resta del territori. L'1 d'abril de 1939 va acabar la guerra.

La Zona Republicana: Revolució Social i Crisi de l'Estat

Intent de Revolució Social i Col·lectivitzacions

La dissolució de l'exèrcit va donar un paper clau a partits i sindicats, desfermant un procés col·lectivitzador i un intent de revolució social. La CNT-FAI va tenir un paper destacat en aquest procés, mentre que el PSOE i el PCE van mostrar oposició inicial a certes col·lectivitzacions, tot i que el PCE va acabar donant suport al govern de la Generalitat. Es va col·lectivitzar bona part de la indústria, els serveis i l'agricultura. Es va aplicar una repressió indiscriminada contra els sospitosos de simpatitzar amb els rebels: eclesiàstics, empresaris, polítics, etc.

L'Enfonsament de l'Estat i la Formació de Governs

L'estat va patir un enfonsament inicial. Es van succeir tres governs en tres dies: Casares Quiroga, Martínez Barrio i Giral. El govern Giral va dissoldre l'exèrcit i va armar les milícies de partits i sindicats. L'estat va perdre el poder en favor de juntes i comitès revolucionaris. La situació no es va reconduir fins al setembre de 1936 amb el govern de Largo Caballero.

El Govern de Largo Caballero i els Fets de Maig

Francisco Largo Caballero va aconseguir formar un govern d'unitat (setembre de 1936 - maig de 1937). Va crear una unitat antifeixista, va enfortir l'estat i va crear un exèrcit popular unificat. Va tenir problemes amb els anarquistes i comunistes per les col·lectivitzacions. Els Fets de Maig de 1937 a Barcelona van ser enfrontaments interns entre comunistes i la CNT-POUM, que van afeblir el pes polític de la CNT. Largo Caballero es va negar a dissoldre el POUM i va dimitir del càrrec.

El Govern de Negrín i la Resistència a Ultrança

El govern de Juan Negrín va donar molt de pes als comunistes i va excloure els sindicats. Es va centrar en la resistència a ultrança i va oferir una solució negociada basada en un programa de 13 punts. Negrín pensava que l'imminent esclat de la guerra europea afavoriria la República. A finals de 1938, Negrín va reduir les exigències a tres punts: sortida de forces estrangeres, absència de represàlies i manteniment de la democràcia.