Guerra Civil Espanyola: Propaganda, Eleccions i Conflicte

Imatges de Resistència: "No pasarán!"

Fotografia de Madrid amb la Pancarta "¡No pasarán!"

Aquesta fotografia, capturada durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), reflecteix l’ambient de resistència que es vivia a Madrid. A la imatge es pot veure un carrer de la capital amb una gran pancarta on es llegeix "¡No pasarán!", una consigna emblemàtica del bàndol republicà, popularitzada per la dirigent comunista Dolores Ibárruri, "La Pasionaria", en un discurs de 1936. La frase "Madrid serà la tomba del feixisme" reforça la determinació i la voluntat de no permetre l’avanç de les tropes franquistes, que intentaven conquerir la ciutat. Aquest missatge buscava aixecar la moral dels defensors de la República i enfortir l’esperit de lluita. Malgrat la llarga i heroica resistència, Madrid acabaria caient el març de 1939, fet que marcaria el triomf definitiu de Franco i l’inici d’una llarga dictadura que duraria gairebé 40 anys. Aquesta imatge és un testimoni del clima de guerra, de la importància de la propaganda i de la mobilització ciutadana durant el conflicte.

Cartell Català de "No Passaran!"

Aquest cartell de propaganda política, d'estètica clara i impactant, pertany al període de la Guerra Civil Espanyola i forma part dels esforços republicans per mobilitzar la població. Es tracta d’una font iconogràfica amb un missatge clarament polític. A l'escena es veu un home vestit de blanc intentant frenar o contenir una allau d’individus que porten banderes comunistes i antifeixistes, simbolitzant la lluita contra l’avenç feixista. El lema "No passaran!" era un crit de resistència utilitzat arreu de l’Estat espanyol per encoratjar la població a defensar els ideals republicans i fomentar la resistència contra les forces franquistes. Aquest pòster estava dirigit específicament al públic català, com es pot veure en la inscripció "Voteu el Front Català d’Ordre", destacant la importància de Catalunya en el conflicte. Durant la guerra, Catalunya va jugar un paper clau en la defensa de la República, sent un dels principals bastions republicans, amb una forta presència de moviments obrers, anarquistes, socials i polítics d’esquerres. Aquest tipus de propaganda visual servia per reforçar la moral dels ciutadans, mantenir viva la lluita antifeixista i fomentar la unitat davant l'amenaça franquista.

Comparació: Testimoni vs. Símbol

Amb estils diferents, les dues fonts transmeten el mateix missatge de resistència antifeixista durant la Guerra Civil Espanyola, utilitzant el lema "No pasarán!".

• La primera font és una fotografia real de Madrid amb la pancarta, un testimoni directe del conflicte que animava a defensar la ciutat. Mostra un moment històric amb una càrrega emocional autèntica, documentant la realitat de la guerra en temps real.
• La segona font és un cartell de propaganda electoral en català, més simbòlic. Utilitza una imatge impactant i estilitzada (un home frenant l'avenç d'opositors/forces revolucionàries) per a una persuasió directa. És una eina gràfica dissenyada per influir en l’opinió pública i mobilitzar políticament.

Tots dos documents, però, tenen un clar i fort component propagandístic, encara que amb formats i enfocaments diferents.

Eleccions de 1936 i Inici de la Guerra Civil

Resultats Electorals (Febrer 1936)

Aquesta imatge reflecteix els resultats de les eleccions generals celebrades a Espanya el febrer de 1936. El mapa està dividit per províncies i mostra amb diferents colors quina força política hi va obtenir la victòria:

• Vermell: Representa el Front Popular, una coalició de partits d’esquerra que incloïa republicans, socialistes i comunistes.
• Blau: Identifica les zones on van guanyar les candidatures de dreta, que agrupaven sectors conservadors i falangistes.
• Verd: Assenyala els territoris on van triomfar forces de centre i el Partit Nacionalista Basc (PNB) a Euskadi.

A la part inferior, un gràfic circular detalla els resultats a Catalunya, on el Front d'Esquerres (part del Front Popular) va aconseguir una majoria clara amb el 59% dels vots i 41 escons, davant del Front Català d'Ordre (dreta), que només va obtenir el 41% dels vots i 13 escons (Nota: la descripció original tenia una discrepància en el nombre d'escons; s'ha ajustat a la informació més comuna, tot i que el text original deia 3 escons). Aquestes eleccions es van celebrar en un context de forta tensió i inestabilitat política i social. La victòria del Front Popular va generar un gran rebuig i preocupació en els sectors més conservadors, l’exèrcit i les classes altes, que temien reformes radicals i veien el nou govern com una amenaça per als seus interessos. Aquesta tensió acumulada va créixer fins a desembocar en l’aixecament militar del 17 i 18 de juliol de 1936, que marcaria l’inici de la Guerra Civil Espanyola.

Situació Militar (Març 1937)

Aquesta imatge representa la situació dels fronts de combat aproximadament el març de 1937 (Nota: la descripció original indicava març de 1936, la qual cosa és incorrecta ja que la guerra va començar el juliol de 1936; s'ha ajustat la data per contextualitzar les batalles esmentades), un cop la guerra ja havia començat. El mapa es divideix en dues grans zones:

• Blau: Territoris sota control dels militars revoltats (bàndol nacional), liderats pel general Franco.
• Vermell: Zones encara dominades pel govern republicà.

També s’indiquen els principals moviments bèl·lics mitjançant fletxes: les blaves mostren l’avanç de les tropes sublevades, mentre que les vermelles assenyalen les ofensives o contraatacs republicans per recuperar posicions o frenar l'avanç. Al mapa es destaquen algunes batalles importants i punts estratègics com les de Madrid, Guadalajara i Jarama, on l’exèrcit republicà va intentar frenar l’expansió dels revoltats cap a la capital. A més, es pot veure l’atac i conquesta de Badajoz per part dels sublevats, un fet clau que els va permetre enllaçar els seus exèrcits del nord i el sud d’Espanya.

Comparació: De la Divisió Política a la Militar

Si comparem les dues imatges, queda clarament reflectit com els resultats de les eleccions de febrer de 1936 i l'inici de la guerra estan estretament relacionats. La fractura política d’Espanya es va convertir ràpidament en una divisió territorial i militar durant la guerra.

• Les zones on el Front Popular va guanyar són, en la majoria dels casos, les mateixes que van romandre fidels a la República i van resistir més temps sota el seu control.
• Els territoris que van votar majoritàriament per la dreta són els que van caure més ràpidament en mans dels militars revoltats.

Així, la divisió política i el conflicte electoral es van transformar en un enfrontament militar que es va allargar durant gairebé tres anys. Finalment, l'abril de 1939, les forces franquistes van aconseguir la victòria militar, posant fi a la Segona República i donant inici a una dictadura que es mantindria fins a la mort de Franco el 1975.