Guerra Civil Espanyola: La República, Col·lectivitzacions i la Caiguda de Catalunya (1936-1939)

La República i la Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

La Zona Republicana: Col·lectivitzacions i Organització

La República havia de frenar els rebels, organitzar la producció i acabar amb la violència social. A Catalunya, es va produir una important col·lectivització de les indústries i del camp: els treballadors s'organitzaven en comitès i dirigien les empreses. L'agost de 1936 es va crear el Consell d'Economia de Catalunya i, des d'aquest, es va elaborar el decret de col·lectivitzacions a l'octubre de 1936, que legalitzava el que ja s'estava duent a terme.

Fases Inicials de la Guerra Civil (1936-1937)

Al setembre de 1936, Franco va arribar a Toledo. A l'octubre, els nacionals van intentar prendre Madrid. El govern republicà es va traslladar a València al novembre. La ciutat va resistir fins al gener de 1937 gràcies a l'acció de les Brigades Internacionals i la Columna Llibertat, comandada per Buenaventura Durruti. Al gener de 1937, els nacionals van fracassar en la presa de Madrid i es va acabar la fase de la "guerra de columnes".

Posteriorment, van tenir lloc les batalles de Brunete i Belchite. El front del Nord, incloent Astúries i Santander, va caure en mans dels rebels.

Divisió Republicana i Batalla de Terol (1937-1938)

El desembre de 1937, es van implementar reformes a l'exèrcit republicà per millorar les seves possibilitats de victòria, incloent la creació de les Brigades Mixtes i una millora en l'organització i l'armament. Entre desembre de 1937 i gener de 1938, va tenir lloc la Batalla de Terol, on els republicans van prendre la iniciativa i van ocupar la ciutat fins al febrer de 1938, quan la van perdre.

Els insurrectes van iniciar la campanya d'Aragó l'abril de 1938 i van aconseguir arribar al Mediterrani, dividint el territori republicà en dues zones. Van ocupar Lleida i van continuar cap al sud, cap a Castelló i València.

La Batalla de l'Ebre i l'Ocupació de Catalunya (1938-1939)

La Batalla de l'Ebre va ser l'últim intent dels republicans d'aturar l'avanç dels nacionals i reunificar les dues zones republicanes. Va començar el 25 de juliol de 1938 amb un atac republicà. Les forces republicanes es van fer fortes durant uns mesos a Gandesa, però Franco va enviar avions i va aturar l'ofensiva. El novembre de 1938, Franco va avançar i el dia 16 va guanyar la batalla.

Després de la victòria a l'Ebre, Franco va iniciar l'atac a Catalunya. Al gener de 1939, va ocupar Barcelona i Tarragona, i al febrer, Girona. Aquesta ofensiva va provocar la fugida dels governs republicà i de la Generalitat cap a l'exili.

Els Governs en Conflicte

El Govern de Negrín: Centralització i Resistència

El govern de Juan Negrín va aconseguir reforçar el poder central, unificar la direcció bèl·lica, integrar totes les milícies a l'Exèrcit Popular i controlar la producció. La seva política es basava en la idea de "resistir és vèncer".

La Resistència Republicana i la Manca d'Aliments

El juny de 1937, el president Lluís Companys i la Generalitat van traslladar-se a Barcelona el novembre de 1937. Al març de 1938, la manca d'aliments es va fer crítica. La consigna era resistir fins a l'esclat de la Segona Guerra Mundial, esperant una intervenció internacional.

El Govern de Burgos: Legislació i Estat Totalitari

El gener de 1938, va desaparèixer la Junta Tècnica de l'Estat, i el Govern de Burgos va començar a dictar mesures i legislació contra la República. Al març de 1938, es va promulgar la primera llei fonamental, el Fuero del Trabajo, que establia la confessionalitat de l'Estat i assentava les bases d'un règim totalitari.