Guerra Civil: Fam i Mort a Barcelona (La Plaça del Diamant)

Capítol 26: Escassetat i Violència

Mentre la situació amb els coloms persisteix, el gas comença a fallar a la ciutat i la llet escasseja. En Quimet, armat, patrulla els carrers com a milicià. És la guerra. A casa dels senyors, reben les últimes ampolles del lleter, que els demana que li paguin, ja que no sap si tornarà. L'endemà, la senyora explica a la Colometa que han intentat matar el seu marit perquè el van confondre amb un capellà. Un milicià el va apuntar al carrer, però el marit va aconseguir convèncer-lo i el va portar a casa per demostrar que tenia família i que no era capellà.

Dos dies després, cinc milicians acompanyats d'una parella apareixen a casa dels senyors. Aparentment, els senyors s'havien quedat amb una casa de la parella per no haver pagat uns interessos. Ara, sota l'amenaça dels milicians armats, exigeixen la devolució de la propietat amb un document que el senyor ha de signar. El senyor es resisteix, argumentant que tot es va fer correctament. La parella pressiona els milicians. Finalment, s'emporten el senyor i el passegen en cotxe sota amenaces constants, però ell aconsegueix convèncer-los i el deixen anar.

L'endemà, un altre incident: els milicians registren la casa dels senyors, denunciats per uns inquilins que volen ocupar la casa en lloc del garatge que tenen llogat. Se salven per poc. El menjar per als coloms comença a escassejar i aquests comencen a marxar.

Capítol 27: Partença al Front i Dificultats

A l'Enriqueta li han destrossat el negoci i ara ven botons i mitges al carrer. En Quimet i en Cintet marxen cap al front d'Aragó. Abans, han ajudat a mossèn Joan a creuar la frontera. En Quimet dóna dues monedes d'or a la Colometa de part de mossèn Joan. La Griselda ha deixat en Mateu. El senyor acomiada la Natàlia, ja que no la poden pagar perquè s'han quedat sense llogaters. A més, sap que en Quimet és milicià i no vol tenir tractes amb ells. Critica els revolucionaris i afirma que, sens dubte, al final necessitaran els rics.

A l'hora de dinar, en Quimet i en Cintet tornen del front per sorpresa. S'estan una estona i en Quimet fa un petó als nens mentre dormen. Han de tornar al front. Darrere seu arriba en Mateu, trist per haver perdut la Griselda i la seva filla. Potser la mort al front l'alliberarà d'aquesta pena. Demana un record a la Natàlia, i ella li dóna una cinta. Ell està amb els nens, els besa i confessa a la Natàlia que sent més que afecte per ella. La Natàlia dissimula i li diu que no perdi l'esperança amb la Griselda. Ell se'n va trist, dient que si perden la guerra, estan perduts. Gràcies a l'Enriqueta, la Natàlia troba feina netejant a l'Ajuntament.

Capítol 28: Records i Realitats

Quan arriba de treballar, la Natàlia es fica al llit i recorda temps passats, quan treballava en aquella bonica pastisseria amb el seu vestit blanc. En Quimet arriba del front amb menjar. Diu que la guerra no és una guerra de veritat, que parlen amigablement amb els de la trinxera enemiga a crits i que molts dies no passa res. Creu que la pau s'acosta i que tot canviarà. No li agrada, però, la crema d'esglésies ni els "passeigs" per liquidar la gent. S'endurà dos matalassos cap al front. Juga amb els nens. Van a buscar corda a la botiga per enrotllar els matalassos. El botiguer, ja gran, diu que aniria de gust amb en Quimet a aquella guerra que no és guerra. La Natàlia explica a en Quimet que gairebé tots els coloms han marxat. "No passa res", diu en Quimet, "quan s'acabi això, tot canviarà". Al matí, un camió ve a buscar en Quimet. En Cintet no hi és, ha anat a Cartagena a buscar bitllets.

Capítol 29: Volar i la Guerra

Tres dies després que en Quimet marxi, apareix en Cintet. Ha fet el viatge a Cartagena per portar bitllets amb avioneta. Ha portat menjar: taronges, llet i cafè. Prenen cafè amb delit. En Cintet explica que la guerra és una cosa dolenta. Ha canviat molt, pensa la Natàlia. Li explica la meravellosa experiència de volar amb avioneta i com se'ls va ficar un ocell a dins que va morir. Parlen sobre en Mateu, i en Cintet opina que la Griselda no és dona per a ell, que només li portarà disgustos. La Natàlia li explica que els coloms han marxat. Ha tapat la sortida, i en Cintet diu que la pintarà de rosa quan guanyin la guerra. S'acomiada i la Natàlia es queda pensant fins que arriba l'Enriqueta amb els nens.

Capítol 30: Trobada amb la Julieta

La Natàlia es troba amb la Julieta, molt demacrada i vestida de miliciana. La Julieta diu que li ha d'explicar moltes coses. Li avança que van matar el pastisser al principi de la guerra i que té xicot. Queden per al diumenge. El diumenge, l'Enriqueta va a buscar els nens i la Natàlia va a buscar la Julieta. La Julieta li explica que està molt enamorada del seu xicot, que la vol moltíssim i que van passar una nit junts. Va ser meravellós, encara que no hi va haver sexe. Abraçats, en una mansió requisada, en un ambient màgic. Està tan enamorada que té pànic que el matin a la guerra. La Natàlia li diu que li hauria agradat passar una nit així, però que no fa res més que treballar, a fora i a casa. La Julieta l'anima dient que "tot canviarà, cal tenir esperança", com ella, que ja ningú li traurà aquella nit màgica que va passar amb el seu xicot. La Natàlia ho explica a l'Enriqueta, que es posa furiosa. No es pot passar la nit en una casa de gent que potser ha mort, posar-se els vestits que hi ha per allà i, a més, acabar robant-los, com va explicar la Julieta. I així, amb els nens agafats de la mà, arrencats de l'Enriqueta perquè els havia donat melmelada, camina pel carrer amb una pena infinita.

Capítol 31: Mort i Fam

A la ciutat, pinten els fanals de blau per evitar els bombardejos. En una d'aquestes ocasions, el pare de la Natàlia mor d'un infart, és a dir, de por. La dona del seu pare demana diners a la Natàlia per al funeral. Ella li dóna tot el que pot. Recorda com passejava amb el seu pare de petita. Només el va poder vetllar una estona per haver d'anar a treballar, i només li va quedar un retrat. No va tornar a veure la seva dona. En Quimet ve amb uns milicians, brut, demacrat i desastrat. Té tuberculosi. Porta menjar, sort en tenen. Els coloms han marxat, menys un. Si no fos per la guerra, posaria més colomars, diu en Quimet. Es queda tres dies. Els nens dormen amb ell la migdiada. S'acomiada amb una abraçada desesperançada de la Natàlia. La senyora Enriqueta diu que la guerra està perduda i té por del que passarà amb en Quimet. El botiguer diu que no es refia de ningú, ni de l'Enriqueta. L'Enriqueta, per la seva banda, diu que el botiguer vol que guanyin els nacionals per interès propi. La Julieta ve: els vells destorben, els joves només volen viure sanament. La Natàlia no pot donar menjar als seus fills. Passen gana, una gana atroç. La Julieta suggereix que enviï el nen a una colònia, així serà una boca menys per alimentar. El nen no vol, però finalment pugen a un camió per deixar-lo a la colònia.

Capítol 32: La Colònia i la Pèrdua

Arriben a la colònia la Julieta, la Natàlia i el nen. Hi ha molts més nens, tots amb els cabells rapats. Expliquen a la professora que no poden alimentar el nen. La professora pregunta si el nen es vol quedar, però la Natàlia diu que l'han de deixar. El nen es resisteix, dient que l'enganxaran, que es morirà. La Natàlia l'intenta convèncer, però al final l'ha de deixar allà per força. L'Enriqueta va a veure el nen els diumenges i sempre diu que està bé. La petita Rita ho porta malament, es torna apàtica. Un dia, arriben uns milicians i diuen que en Quimet i en Cintet han mort com a homes. Li lliuren el rellotge d'en Quimet. La Natàlia puja a la terrassa. Només queda un colom, i ja és mort.

Capítol 33: Dol i Desesperació

La gent li deia que era de suro, i per això podia seguir endavant. En Quimet és mort, però hi pensa com si fos viu, pensa que tornarà amb en Cintet. La Natàlia se sent fora de la realitat, potes enlaire. Es posa de dol. La Griselda la visita, tota maca ella. Es porta bé amb en Mateu. La Natàlia li explica que té en Toni en una colònia. "Quina cosa més trista", diu la Griselda. I així és. Quan la Julieta el porta de tornada, la Natàlia es troba amb un nen trist, callat, prim i amb crostes. La Julieta porta una mica de menjar i entre tots tres el devoren. Arriba l'hivern. Recluten adolescents i vells, com rates atrapades en una ratera. La mort és segura. La Natàlia comença a vendre coses de casa per poder menjar. Fa un fred terrible. La gent se'n va. El botiguer no la saluda. L'Enriqueta li porta mig enciam i li explica que han afusellat en Mateu en una plaça. Una tristesa infinita s'apodera de la Natàlia, que es posa blanca. Ven tot el que li queda: el rellotge d'en Quimet, el llit, el matalàs, l'aparador... Només li queden les dues monedes que li va donar mossèn Joan, que són sagrades per a ella. Quan ja no li queda res, va a casa dels antics senyors. És l'única i última solució.

Capítol 34: Últim Intent

Nerviosa, la Natàlia es dirigeix a la casa dels senyors. Sap com obrir la porta, però finalment decideix tocar el timbre. Li obre el senyor, però de seguida és la senyora qui comença a parlar amb ella. Li demana feina. El senyor, en sentir-la, salta indignat: no vol revolucionaris a casa, només han portat misèria. La senyora el calma. La senyora diu que no tenen diners. La Natàlia explica que en Quimet ha mort. La senyora respon que pitjor encara, la Natàlia és "vermella" i això els comprometria. L'acompanya a la sortida. Igual que a l'anada, a la tornada passa per la botiga dels hules, el botiguer de les veces... Es desmaia. Conscient de nou, aconsegueix arribar a casa sola. Tot i que l'Enriqueta li busca feines de neteja, no n'hi ha prou. Els nens estan famèlics i pensa a matar-los. Té al·lucinacions: unes mans l'aixequen a ella i als nens del llit, que s'han convertit en ous. Fa dos dies que no mengen res. Fa dies que va vendre les monedes de mossèn Joan. Busca l'embut amb la intenció de matar els nens ficant-los aiguafort per la boca i després suïcidar-se.

Capítol 35: Desesperació i Visió

Però ni tan sols té diners per comprar aiguafort. Tot i així, surt, sense saber per què. Persegueix una senyora grossa que porta dues espelmes i que es para amb un home per posar-se a plorar. Plou. La senyora obre un paraigua. Arriben a una església. La Natàlia es troba amb un noi sense cama i li pregunta per en Quimet. El noi diu que ara té la seva botiga i que li va bé, perquè va fer la guerra amb "els altres". La Natàlia el reconeix: és l'aprenent d'en Quimet. La senyora dóna una almoina a una pobra dona amb un nen i entra a l'església. La Natàlia també hi entra. Des que es va casar no hi havia tornat. S'admira de la bellesa de l'església. Hi ha molta gent a dins, agenollats. Llavors, la Natàlia comença a veure una mena d'al·lucinació, un munt de boletes de llum que pugen per l'interior de l'església. No està segura que sigui real i tanca els ulls un instant, però després encara hi són. Les boletes es van tenyint de vermell i comença a sentir un cor de veus llunyanes que clamen contra el mal que Déu ha permès amb la guerra. La senyora a qui ha seguit la Natàlia no està agenollada i les seves mirades es creuen. La Natàlia pensa que veu i sent el mateix que ella. Surt de l'església, encara plou, i corre, vol volar, que no l'atrapin les boles vermelles. Tots són morts, pensa. Arriba a casa, frenètica, ofegant-se, i veu en Mateu dient que no hi ha més remei...