Guerra Civil i Franquisme: Història d'Espanya (1936-1975)

Guerra Civil Espanyola (juliol de 1936 – març de 1939)

Inici de la Guerra Civil

• Dies abans del Cop d'Estat del 18 de juliol, hi ha dos assassinats que el precipiten: Calvo Sotelo (Renovación Española) i el Tinent Castillo de la Guàrdia d'Assalt.
• Cop d'Estat:
  • 17 de juliol de 1936 a les Illes Canàries: Francisco Franco.
  • 18 de juliol de 1936 a la resta de la Península: Mola (cervell de l'operació), Queipo de Llano, Cabanellas, Goded, Fanjul. Tots els personatges que hi participen.

Causes i Justificació del Cop d'Estat

• El govern il·legítim.
• Per l'enorme crispació social.
• Per una societat més marxista.
• Contra els separatistes.

Característiques del Cop d'Estat

• Una acció ràpida (menys de 48 hores).
• Una ocupació efectiva dels centres de poder (mitjans de comunicació i transports).
• Una relaxació del govern del Front Popular.

Per què va fracassar el Cop d'Estat?

• Bona part de la població va resistir al Cop d'Estat (sindicats).
• La Guàrdia d'Assalt es va mantenir fidel a la República.
• Una part de l'exèrcit també es va mantenir fidel a la República.

El 20 de juliol de 1936 es va produir una insurrecció que va marcar l'inici de la Guerra Civil Espanyola:

• Va triomfar a: l'Espanya rural septentrional (Galícia i part d'Aragó) i parcialment a Andalusia (Sevilla, Cadis i Granada).
• Va fracassar a: les principals ciutats i a les zones industrialitzades.

Internacionalització del Conflicte

Suports a la República:

• Brigades Internacionals (±60.000 homes de 51 nacionalitats).
• Democràcies occidentals: França i Gran Bretanya van signar el Pacte de No Intervenció.
• La URSS va donar suport militar a la República, però pagant el deute.
• Mèxic va donar suport ideològic i va acollir els exiliats.

Suports als Feixistes:

• Alemanya va enviar la Legió Còndor.
• Itàlia va enviar aviació amb més de 80.000 soldats.
• Portugal va donar suport ideològic i control de fronteres.

Fases Clau de la Guerra Civil

Primera Fase: La Batalla per Madrid (1936-1937)

Zona Insurrecta:

• Franco amb la Legió i els regulars van creuar l'estret; l'objectiu era Madrid.
• Yagüe va ocupar Badajoz i es va unir a l'exèrcit del Nord, de Mola.
• L'octubre de 1936, Franco va ocupar l'Alcàsser de Toledo, alliberant retinguts. Franco volia Madrid, però va ser aturat.
• El novembre de 1936, el govern republicà es va traslladar a València i va deixar la defensa de Madrid.
• Els franquistes van voler aïllar Madrid i van presentar dues batalles: Jarama (febrer de 1937) i Guadalajara (març de 1937), amb triomf republicà.
• El febrer de 1937, va caure Màlaga a mans de Queipo de Llano (primers èxodes de població).

Zona Republicana:

• Va desaparèixer l'exèrcit regular i es van crear les Milícies Populars.
• Van aparèixer les columnes de Milicians, que van sortir de Barcelona a defensar Aragó i Madrid.
• Fracàs republicà per recuperar Mallorca, que es va convertir en el centre logístic de l'aviació italiana.

Segona Fase: La Campanya del Nord (1937-1938)

Front Nord:

• L'objectiu era Astúries, Cantàbria i Biscaia, que havien quedat aïllats de la resta.
• Abril de 1937: bombardeig de Gernika, que es va convertir en un símbol. Bilbao va caure el juny de 1937.
• La República, per treure pressió al Nord, va plantejar dues batalles: Brunete (Madrid) i Belchite (Saragossa).
• L'agost va caure Santander i l'octubre va caure Astúries. Els franquistes es van quedar amb la indústria d'armes i mines.

Front de Terol (Gener 1938):

• Es van substituir les Milícies Populars per l'Exèrcit Popular: van tornar els comandaments professionals, va aparèixer la figura del comissari polític al front, i van sorgir tensions amb els anarquistes.
• Ofensiva republicana i va caure Terol; el febrer de 1938, Franco va recuperar Terol.
• Entre el març i l'abril de 1938, van caure Lleida i les centrals hidroelèctriques.

Tercera Fase: La Campanya de Catalunya (1938-1939)

El juny de 1938, Franco va arribar a Vinaròs.

• Va partir en dos la República, Catalunya va quedar aïllada; l'objectiu era València.

Batalla de l'Ebre (25 de juliol de 1938 – novembre de 1938)

• Ofensiva republicana per Gandesa, dirigida pel general Rojo.
• Franco va enviar l'aviació i el Terç de Requetès (carlins catalans), aturant l'ofensiva.
• A partir del novembre de 1938, va aparèixer la contraofensiva franquista i va travessar l'Ebre.
• El desembre de 1938 es va produir l'ocupació de Catalunya:
  • Tarragona: 15 de gener de 1939.
  • Barcelona: 26 de gener de 1939.
  • Girona: febrer de 1939.
• Entre gener i febrer de 1939 es va produir l'exili de 500.000 persones.
• El 28 de març de 1939 va caure Madrid, el 30 de març va caure Alacant. L'1 d'abril de 1939 va ser l'últim comunicat de guerra.

=> Fi de la Guerra Civil.

Organització del Poder a la Zona Rebel

• Franco: va controlar l'exèrcit i va fer una concentració del poder polític.
• Fracàs del Cop d'Estat => Va néixer la Junta de Defensa Nacional (24 de juliol de 1936, Burgos).
  • El president de la Junta era el general Cabanellas, el general Mola era el cervell de l'operació († gener de 1937), Queipo de Llano i Franco.
  • Prohibició dels partits polítics i sindicats.
  • Suspensió de la Constitució de 1931 i reforma agrària suspesa.

L'objectiu de la Junta era governar. Franco va dirigir la guerra. Franco tenia prestigi militar per Toledo i el reconeixement de Hitler i Mussolini. L'1 d'octubre de 1936, Franco va ser nomenat Cap d'Estat i el 1936 va ser el Generalísimo de los Ejércitos.

• El novembre de 1936 va morir José Antonio Primo de Rivera (FET y de las JONS). Franco va crear la FET y de las JONS: Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (partit únic, falangistes i carlins).
• El gener de 1938 es va crear la Junta Tècnica de l'Estat. Capitals: Valladolid i Burgos.

Primer Govern de Franco:

• El Fuero del Trabajo de 1938, prohibia fer vagues i reivindicacions laborals. Sindicat vertical. Benedicció eclesiàstica, anul·lació dels matrimonis civils i dels divorcis.

Estat Basat en:

• Terror, repressió i violència dut a terme per l'exèrcit, la falange i les autoritats. Castigar (no deixar enemics enrere) i purificació (suport de l'Església).

Organització del Poder a la Zona Republicana

• President de la República: Manuel Azaña.
• President del govern (5 presidents): Casares Quiroga (18 de juliol de 1936), Martínez Barrio (19 de juliol de 1936), José Giral (va armar la població i va dissoldre l'exèrcit, setembre de 1936), Largo Caballero (maig de 1937) i Juan Negrín (març de 1939).

Resposta Popular i Caiguda de l'Estat (1936)

Davant el Cop d'Estat, es va produir una resposta popular espontània i violenta contra els feixistes (8.500 morts).

Caiguda del Poder de l'Estat:

• El poder va recaure sobre el poble.
• El poder popular es va articular a través dels sindicats i partits polítics (CNT/FAI, UGT, CCOO).
• El poble estava armat. S'havia dissolt l'exèrcit i la policia.
• Es van substituir els ajuntaments per Comitès Locals. Es va crear el Comitè de Milícies Antifeixistes (CNT, FAI). L'objectiu era frenar la violència social, enviar columnes de milicians al front i controlar la producció.

Fracàs de la Resposta Popular:

• Els colpistes van avançar.
• La producció no es va organitzar.
• No es va aturar la violència social (més repressió, més persecució i més assassinats dins les presons).

Govern de Largo Caballero i Unitat Antifeixista

• Setembre de 1936: Largo Caballero va formar la Unitat Antifeixista (republicans, socialistes, comunistes i anarquistes).
• Va traslladar el govern a València. Es va formar l'Exèrcit Popular.
• Objectiu de la Unitat Antifeixista: frenar els rebels, organitzar la producció i frenar la violència social.

Es van diferenciar dos blocs: Estat Fort (ERC, PSUC, PSOE, PCE, UGT) i Revolució (CNT, FAI, POUM).

A Catalunya: Govern d'Unitat:

• POUM, PSUC, ERC, CNT: substitució dels comitès locals per ajuntaments. Junta de Seguretat Interior (fi a la violència social).

Economia Republicana: Col·lectivitzacions

• Col·lectivització de les empreses (CNT, UGT): dificultats econòmiques (escassetat de matèria primera i comercial), dificultats socials (mà d'obra especialitzada al front).
• Es va crear la Comissió d'Indústries de Guerra (CNT): per cobrir les necessitats bèl·liques (500 empreses i 100.000 obrers).
• La Generalitat va impulsar el Consell d'Economia de Catalunya => Decret de Col·lectivitzacions.
• Procés de col·lectivitzacions agràries (escàs a Catalunya).

Transformacions Socials a la República

• Socialització de la vida: accions col·lectives (refugis, sanitat, menjadors públics).
• Es va crear el Servei de Patrimoni Històric, Artístic i Científic de Catalunya (es va fer un inventari, es va encarregar a Picasso l'Exposició Internacional de París del 1937).
• Comissionat de Propaganda (cartells i fotografies): valors (higiene, solidaritat i participació).
• Es va crear el Consell de l'Escola Nova Unificada: pública, gratuïta, laica, mixta i catalana.
• Municipalització del sòl urbà: gestió col·lectiva del sòl (donar acollida a immigrants).
• Llei de l'Avortament lliure i gratuït per a les dones majors de 18 anys.
• Nou paper de la dona: en el front, en el treball i en la política.

Els Fets de Maig de 1937 a Barcelona

No hi va haver revolució, sinó un enfrontament armat entre:

• CNT i POUM: volien el procés revolucionari.
• PSUC, ERC i UGT: volien posar ordre al front i al poble (enfortir la Generalitat).

Conseqüències:

• El declivi social i polític del POUM (que va quedar prohibit), i el de la CNT va perdre pes; els seus soldats al front van ser empresonats. Enfortiment del PSUC/PCE.
• Aprofitant l'enviament de la Guàrdia d'Assalt de la República, el govern republicà es va voler fer amb el poder de la Generalitat, ja que deia que Catalunya no feia prou davant la guerra.

El Final de la República i la Derrota

• El maig de 1937, va dimitir Largo Caballero i va entrar J. Negrín (que va formar govern amb comunistes).
• Centralització política i militar. El novembre de 1937, el govern es va traslladar a Barcelona (la intenció era substituir la Generalitat).
• J. Negrín era partidari de fer resistència al front per forçar la Pau Negociada. Va buscar una Pau Negociada, amb 13 punts que es van convertir finalment en 3:
  • Evacuació dels brigadistes.
  • Que no hi hagi represàlies.
  • Manteniment de la democràcia.
• A Catalunya, Companys va formar govern amb: ERC i PSUC.
• El febrer de 1939, Anglaterra i França van reconèixer Franco com a Cap d'Estat.
• El març de 1939, Manuel Azaña va dimitir des de l'exili.
• El març de 1939 es va produir el Cop d'Estat del Coronel Casado (republicà), buscant una Pau Honrosa que Franco va negar.
• El 28 de març va caure Madrid. L'1 d'abril de 1939 va ser l'últim comunicat de guerra.

=> Fi de la Guerra Civil.

Impacte de la Guerra Civil en la Població Civil

• Escassetat de queviures, fam, malalties, mercat negre.
• Desplaçament civil i refugiats: 1936 (300.000 persones), 1938 (100.000 persones). Solidaritat: allotjament, sanitat, alimentació, escolarització.
• Bombardejos (aeris i navals): molts refugis, però moltes víctimes (12.000 morts). L'objectiu era aterrir la població.

La Rereguarda:

• Quintacolumnistes: opositors organitzats contra la República (60.000 espies).
• Es va crear el Servei d'Intel·ligència Militar => Tribunal d'Alta Traïció i Espionatge.
• Es van cridar les lleves de 1929-1940 (17-35 anys, els del biberó). Es tenia preparada la lleva de 1941 (16 anys, els del xumet). Joves que fugien d'anar al front (desertors) eren emboscats.

El Franquisme: Dictadura a Espanya (1939-1975)

Característiques de la Dictadura Franquista

• Repressió planificada a partir d'un gran aparell institucional i legislatiu, dirigit contra: socialistes, comunistes i demòcrates.
• Concentració de poders en la figura del general Francisco Franco (el Caudillo).
• Centralització de l'Estat de forma radical imposada per: Governador Civil i Caps de FET y de las JONS.
• Unitat social fixada pel Fuero del Trabajo (1938) => Prohibició de drets i lluites dels obrers, s'exaltava el treball.
• Sindicat Vertical (controlat pels falangistes).
  • Encarregat d'impedir les reivindicacions obreres i d'imposar disciplina laboral.
  • Encarregat de mobilitzar els treballadors en actes oficials.
  • Els grans beneficiats van ser: els industrials, els grans propietaris i els especuladors.
• Fiscalitat indirecta => no gravava impostos, ni beneficis ni els patrimonis.

Els Tres Pilars del Règim Franquista

• El Partit Únic (FET y de las JONS): en van sortir molts procuradors a les Corts (funció consultiva), OJE (Organización de Juventudes Españolas) i Sección Femenina, dirigida per Pilar Primo de Rivera.
• L'Exèrcit: rebia el 40% del pressupost de l'Estat, servei militar obligatori d'un any (300.000 soldats), també hi va haver 100.000 efectius de forces policials. L'exèrcit tenia el poder executiu i també tenia jurisdicció militar (Jutjats per Tribunals Militars).
• L'Església: va ser la gran beneficiada del règim per beneir la guerra com a croada, finançada per l'Estat. La religió va ser única i obligatòria. Control de l'ensenyament, repressió ideològica i social.

Franco i la Segona Guerra Mundial (1939-1945)

• A l'inici de la Segona Guerra Mundial, Franco va declarar Espanya com a país Neutral, malgrat les enormes afinitats ideològiques amb els feixistes.
• A Hendaia (França), l'octubre de 1940, Franco es va entrevistar amb Hitler (1a vegada). A Bordighera (Itàlia), Franco es va entrevistar amb Mussolini (2a vegada). Franco volia participar-hi activament per aconseguir Gibraltar i ampliar el protectorat del Marroc, però Hitler el va refusar.
• Davant l'expansió de Hitler per Europa, Franco va declarar Espanya com a país No Bel·ligerant:
  • Donava suport diplomàtic i econòmic.
  • Va enviar la División Azul (10.000 soldats).
• El 1943, davant l'ofensiva aliada i el fracàs de Stalingrad, Franco va declarar Espanya neutral.
• Amb el triomf aliat el maig de 1945, Franco va témer una intervenció aliada a Espanya:

Franco va començar a fer una política de maquillatge del règim: els símbols feixistes van quedar atenuats, va declarar Espanya com una Democràcia Orgànica, acompanyada d'unes lleis:

• El 1945, el Fuero de los Españoles: conjunt de drets impossibles d'aplicar.
• El 1945, la Ley de Referéndum Nacional: obligatorietat d'anar a votar.
• El 1947, la Ley de Sucesión: Espanya es va declarar com un regne, Franco era Cap Vitalici de l'Estat i podia designar successor.

Franco va donar entrada als catòlics al govern (menys falangistes). L'Aïllament Internacional es va produir el desembre de 1947, quan es van retirar tots els ambaixadors per decisió de l'ONU.

La Guerra Freda (1945-1989) va frenar qualsevol canvi democràtic a Espanya. Franco es va declarar Centinela de Occidente, com un país anticomunista. Franco i Espanya van quedar exclosos del Pla Marshall (1947) i de l'OTAN (1949).

• A partir del 1947, els EUA es van negar a imposar noves sancions a Espanya, pressionant l'ONU.
• A partir del 1951, Franco va remodelar el govern (Nacionalisme), amb més presència de catòlics.
• El 1953, fi de l'Aïllament Internacional: acords bilaterals amb els EUA, bases militars a canvi d'ajut econòmic i militar. Concordat amb la Santa Seu: confessionalitat catòlica de l'Estat i recull privilegis per a l'església. Inici de relacions diplomàtiques i convencionals amb el bloc capitalista europeu.
• El 1955, l'ONU va reconèixer Espanya com a país de ple dret, i van tornar els ambaixadors.

Repressió i Control Social durant el Franquisme

Repressió Política:

• Unes 300.000 persones (30.000 dones) van ser torturades per falangistes i jutges militars.
• La Policia Política o Brigada Político-Social: tortures físiques, psicològiques i assassinats.
• La justícia militar va actuar fins al 1963, moment en què es va crear el TOP (Tribunal d'Ordre Públic). Consells de Guerra: amb denúncies anònimes, l'acusat era imputat per rebel·lió militar i acabava empresonat o afusellat.

Repressió Econòmica:

• La Llei de Responsabilitats Polítiques (1939-1945): aquesta llei proposava multes per l'actitud política feta des de 1934. Va permetre l'espoli dels vençuts.
• Les Lleis de Confiscació de Patrimonis: l'Estat es va quedar el patrimoni de sindicats, partits polítics, diaris, etc.
• Repressió Laboral: depuracions del personal de l'administració, justícia, col·legis professionals, universitats, escoles. 15.000 funcionaris de l'ensenyament van ser depurats.

Repressió Ideològica:

• El règim va imposar normes de conducta del puritanisme catòlic. Censura sobre:
  • Activitats culturals i lúdiques.
  • Contacte amb corrents culturals exteriors.
  • Difusió de valors folklòrics espanyolistes i la crítica al model franquista.

El Nacionalcatolicisme:

• Enorme influència sobre la població.
• Control de l'educació (confessional catòlica, classista i repressiva); aquest control va liquidar l'escola laica, pública i mixta.
• El Nacionalcatolicisme fomentava la família com a unitat social bàsica (amb una doble moral).

L'Autarquia Franquista: Fam i Aïllament (1939-1959)

L'Autarquia (1939-1959) va fomentar la fam, la corrupció i el nepotisme.

• Tres anys de Guerra Civil van provocar la destrucció d'enormes infraestructures, menor producció agrària i industrial (propaganda per justificar la mala situació econòmica del règim).
• Aquesta Autarquia va ser la culpable d'un endarreriment respecte a Europa d'uns 20 anys.
  • L'autarquia era el sistema econòmic basat en l'autosuficiència econòmica.
  • Intervenció general de l'Estat en l'economia, que va provocar el bloqueig del creixement econòmic, menor competitivitat i el desaprofitament d'una conjuntura econòmica favorable a Europa.
  • L'Estat controlava totes les importacions i exportacions.
  • L'Estat establia el canvi de la pesseta en el mercat internacional de divises segons els productes.
  • L'Estat va fomentar la indústria pesant, que era el tipus d'indústria més costosa.

El 1941 es va crear l'INI (Institut Nacional d'Indústria), un conjunt d'empreses públiques i monopolis (Iberia, Renfe, Telefónica, SEAT des de 1950). L'objectiu de l'INI era produir al màxim sense tenir en compte els costos.

• L'Estat tenia el control del mercat: tots els productes estaven obligats a vendre's a l'Estat a un preu taxat.

L'Estat era l'únic que podia vendre al consumidor a preu regulat.

Problemes de l'Autarquia:

• El preu taxat per l'Estat era inferior al preu de cost.
• Mercat Negre (preus multiplicats per 3).
• Escassetat (Cartilles de Racionament).

Dades Econòmiques de l'Autarquia:

• El cost de la vida a Barcelona del 1937 al 1950 va augmentar un 5,4%, mentre que els sous ho van fer un 2,7%.
• El 1945, la Renda per Càpita era 1/3 de la del 1935.
• El poder adquisitiu obrer el 1942 era un 28% menys que el 1936 (fam i barraquisme).
• El 1941, la taxa de mortalitat era del 18,7% i la infantil del 14,3% (raquitisme).
• L'esperança de vida el 1945 era de 47 anys per a homes i 53 per a dones.