La Guerra de Cuba i Filipines: Causes i Conseqüències
Clasificado en Matemáticas
Escrito el en catalán con un tamaño de 8,65 KB
Cuba i la Pau de Zanjón (1878)
- Després de la Pau de Zanjón el 1878, es van prometre reformes a Cuba, com ara:
- Llibertat de comerç.
- Participació a les Corts igual que els espanyols de la Península.
- Abolició de l'esclavitud.
- No obstant això, aquestes reformes no es van complir a causa de la pressió dels grans propietaris, dels negrers i dels comerciants de la península.
Desig d'autonomia i formació de partits
- Els cubans volien l'autonomia i van crear dos grans partits:
- Partit Autonomista: Formats per cubans que volien l'autonomia de l'illa. Posteriorment es va transformar en el Partit Revolucionari Cubà, que buscava la independència i va rebre el suport dels Estats Units.
- Unió Constitucional: Formats per espanyols instal·lats a Cuba.
Augment de les tensions
- La ineficàcia de l'administració per introduir reformes va provocar que el desig d'autonomia es transformés en un desig d'independència.
- El govern espanyol va apujar considerablement les tarifes aranzelàries el 1891.
- Els Estats Units compraven molts productes a Cuba (sucre i cafè).
- Quan els Estats Units venien productes a Cuba, les seves vendes eren penalitzades amb forts aranzels d'entrada.
- El president nord-americà, Mc Kinley, el 1894, va amenaçar de tancar les portes del mercat nord-americà als productes cubans.
A la por que es produís una nova insurrecció independentista, s'hi va afegir la por que els Estats Units els hi donés suport.
Insurreccions cubanes
- Guerra Chiquita (1879): Va ser derrotada l'any següent per manca de suport, poc armament i la superioritat de l'exèrcit espanyol.
- Grito de Baire (1895): Cánovas del Castillo, cap del govern espanyol, hi va enviar un exèrcit dirigit pel general Martínez Campos. No va aconseguir sufocar la insurrecció i va ser substituït pel general Valeriano Weyler. La forta repressió de Weyler va ser un fracàs. Després de l'assassinat de Cánovas del Castillo i conscients del fracàs de Weyler, el van destituir i van confiar en el general Ramon Blanco, qui va iniciar una estratègia de conciliació per a pactar amb els separatistes, una fórmula que mantingués la sobirania espanyola a l'illa i evités el conflicte amb els Estats Units.
Autonomia de Cuba
Per això es va decretar l'autonomia de Cuba:
Sufragi universal masculí | Les reformes van arribar massa tard; els independentistes, amb el suport dels nord-americans, no les van acceptar. |
Igualtat de drets entre insulars i peninsulars | |
Autonomia aranzelària |
Insurrecció a Filipines (1896)
Paral·lelament a les insurreccions cubanes, hi va haver insurreccions a Filipines. L'independentisme es va potenciar amb la formació de la Lliga Filipina, fundada per Rizal i Katipunan. La insurrecció es va escampar i el capità general Camilo García Polavieja va dur a terme una política repressiva, condemnant a mort Rizal. El nou govern liberal va conduir a una pacificació momentània.
Guerra hispano-nord-americana
- Els Estats Units havien fet moltes ofertes de compra de l'illa de Cuba a Espanya, però sempre van ser refusades.
- El president dels Estats Units, Mc Kinley, va mostrar el seu suport als insurrectes.
- Es va enviar al port de l'Havana el cuirassat Maine a l'abril de 1898. El vaixell va patir una explosió on va morir part de la tripulació.
- Els Estats Units van iniciar una forta campanya contra Espanya, culpant-la de l'explosió.
- Espanya va negar qualsevol implicació i va rebutjar la proposta americana de retirar-se de Cuba, amenaçant de declarar la guerra si l'illa era envaïda.
- Així va començar la guerra hispano-nord-americana.
- Espanya va ser derrotada ràpidament pels Estats Units a la batalla de Santiago (Cuba) i a la batalla de Cavite (Filipines), on es van enfrontar vaixells espanyols malmesos contra navilis americans moderns.
- Al desembre de 1898 es va signar la Pau de París, on Espanya es va comprometre a abandonar Cuba, Puerto Rico i Filipines.
Espanya va perdre les seves últimes colònies.
Divisió de l'opinió pública catalana
Aquesta guerra va dividir l'opinió pública catalana:
- Van defensar la guerra: Les classes benestants i el Foment del Treball Nacional, que s'havien beneficiat del comerç amb Cuba.
- Van oposar-se a la guerra: Les classes populars, a causa del servei militar obligatori (quintes).
Per a molts catalanistes, l'autonomia cubana podia significar un precedent per a l'independentisme català.
Idees segons John Locke
Idea: Continguts de la ment que procedeixen de l'experiència que tenim de la realitat exterior.
Idees simples: La ment les rep de forma passiva, ja sigui de l'exterior (idees de sensació) o de l'experiència interna (idees de reflexió).
Idees complexes: L'enteniment és actiu creant idees de tres tipus:
- Substàncies: Compilacions d'idees simples que l'enteniment ajunta, combina i designa amb un sol nom (poma, taula, flor, etc.).
- Relacions: Resultat de relacionar o comparar una cosa amb una altra (anterioritat, causalitat, identitat, etc.).
- Modes: Conjunts d'idees simples, abstraccions que combinen diferents idees simples i que podem atribuir a diverses coses (matemàtiques, moral, llenguatge polític, etc.).
Qualitats primàries (o originals): Formen part de les coses en si, no es poden separar dels cossos externs, dels objectes; són la solidesa, el número, l'extensió, la figura, el gruix, el moviment, etc. Segons Locke, produeixen idees que representen els objectes tal com són.
Qualitats secundàries: No formen part dels objectes en si mateixos. Les idees de qualitats secundàries es formen a partir de la manera com ens afecten les primàries als sentits: colors, olors, sabors, so, temperatura, etc. Una substància podria causar en nosaltres la idea de verd, però això depèn de com estiguin ordenades les qualitats primàries que sí que en formen part de l'objecte. Les idees de color verd, de dolçor, de calor, etc., que trobem en la nostra ment no es troben en els objectes de forma intrínseca.
Substància: Idea complexa que imaginem o suposem com a suport de les nostres idees simples. No és un coneixement veritable perquè no tenim manera de demostrar-ne l'existència.
Jo/Identitat personal: És la consciència, que és dinàmica i depèn de l'experiència. No puc pensar en la meva identitat, en el meu jo, sense pensar en les meves experiències.
Tipus de coneixement segons Locke
Coneixement intuïtiu: La ment no s'ha d'esforçar a demostrar o examinar res, sinó que percep la veritat de forma immediata (com els ulls perceben la llum). Amb la intuïció, l'única cosa que fa l'enteniment és constatar la conveniència o inconveniència entre les idees. Segons Locke, mitjançant la intuïció coneixem el Jo.
Coneixement demostratiu: La ment troba la conveniència o inconveniència entre les idees, però no de forma immediata, sinó per mitjà del raonament i de l'ús d'idees intermediàries (proves) que no sempre són evidents; s'han de demostrar. Mitjançant aquest coneixement podem provar l'existència de les matemàtiques i de Déu.
Coneixement sensible: Ens demostra que el món existeix, perquè les coses del món són la causa de les nostres idees. No obstant això, no coneixem les coses en si mateixes, sinó les idees que ens provoquen. Per tant, no podem tenir un coneixement evident del que representen les nostres idees i la sensibilitat. El coneixement sensible, en comparació amb els anteriors, no és un coneixement evident, sinó més aviat probable.