La Guerra dels Segadors: Causes i Conseqüències

La Guerra amb França del 1640 va començar perquè els francesos van entrar dins el territori català. S'havia de defensar i això va justificar la vinguda dels terços (o tropes del rei).

Els pagesos van ser els que van haver de suportar la presència d'aquesta gent: per disciplinats, gent castellana o de Nàpols que es dedicaven a fer aquest tipus d'activitat. En un context de fam, això va propiciar una actitud de revolta, la del 1640. Per exemple, Santa Coloma de Farners es va negar a allotjar els soldats i, acompanyant el rei, un abat va ser assassinat en terres al camp; les esglésies, etc. Es tracta, doncs, d'una revolta espontània de gent contra els terços militars.

El moment culminant va ser a principis de juny i el 7 de juny de 1640, quan a Barcelona van arribar segadors per ser contractats per fer feines als camps. Hi va haver un incident on van matar un segador, i en aquell moment els altres es van aixecar i van formar un aldarull contra les forces del virrei de forma espontània. Va ser l'anomenat Corpus de Sang: una revolta social contra els responsables d'aquesta situació (rics, traïdors, etc.).

Es va atacar sobretot les autoritats de Barcelona i els funcionaris de l'audiència.

Fins aquí seria la "primera part de la revolta": s'aixeca contra l'ocupació i el malestar general de l'època.

Un cop encesa la revolta, els dirigents de la Generalitat van aprofitar per fer una revolta política contra Felip IV i el duc d'Olivares, el que va suposar la separació de la monarquia espanyola de Catalunya.

A la revolta social hi va seguir la revolta política contra el domini castellà i el comte duc d'Olivares i, per tant, el rei. La Generalitat estava presidida pel canonge Pau Claris, que va decidir fer un trencament i resistir de manera armada durant l'intent que la monarquia espanyola duria a terme (exèrcit de càstig). Catalunya trenca l'obediència a Felip IV i es posa sota el domini de França amb Felip III. Lluís XIII és reconegut com a comte de Barcelona.

Durant aquest temps, per defensar Catalunya van haver de venir exèrcits francesos.

L'exèrcit de càstig, el 1641, va intentar entrar a Barcelona. Hi ha una part que reconeix com a protector el rei de França i una part de Catalunya que estaria en guerra fins al 1652.

Des del punt de vista del comerç, els francesos van utilitzar la situació per introduir els seus productes en perjudici dels que es feien aquí.

L'any 1652, Barcelona va capitular davant l'exèrcit que Felip IV havia enviat i el rei va jurar la constitució i els privilegis per Catalunya. Tornen, per tant, a una situació anterior, però queda aturat el procés de centralització.

El que no s'atura és la guerra amb França per saber quina és la potència hegemònica, i la rivalitat durarà tot el segle XVII. Es va signar una pau el 1659, l'anomenada Pau dels Pirineus, per la qual s'atura la guerra amb França a canvi de lliurar al rei francès uns territoris. La frontera amb França canviarà i passarà de les Corberes a les Alberes.

Perpinyà va passar a domini del rei de França i la Cerdanya va quedar dividida en dues parts. A la llarga se signa una nova declaració que, a part del Roselló i el Conflent, França també agafarà uns quants pobles de la Cerdanya.

Després del fracàs del projecte de centralització d'Olivares es fa més profunda la divisió que separa Catalunya de la monarquia.