La Guerra dels Segadors i l'Esplendor de l'Art Barroc

Clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,21 KB

Els Precedents del Conflicte: La Tensió a Catalunya

Va haver-hi una tensió a Catalunya a la Casa d'Àustria durant el regnat de Felip IV, amb el Comte-Duc d'Olivares (privat del rei) que va voler participar a la Guerra dels Trenta Anys (una guerra molt gran que reclamava un exèrcit per lluitar). Per això, necessitava un sistema d'impostos de Castella a tot arreu i la Unió d'Armes (necessitava homes per anar a la guerra).

Més tard, el 1626, es convoquen les Corts Catalanes i demanen el Quint (és la 1/5 part dels ingressos de cada ciutat). Per altra banda, els catalans volien resoldre els greuges i no volien pagar el Quint. Més tard, el 1632, hi ha noves Corts per tornar a demanar el Quint, però no hi ha acord. El 1635, hi ha una guerra contra França i Olivares aprofita i força el pagament d'impostos i envia un exèrcit de 10.000 homes a Catalunya.

La Revolta Camperola de 1640 i la Guerra dels Segadors

Els pagesos (gent molt pobre) els obligaven a allotjar els soldats (per llei). No es comportaven bé perquè hi havia molts conflictes i abusos. Per aquesta raó, els pagesos es van mobilitzar i el 7 de juny del 1640, els segadors es revolten a Barcelona. Allà se celebra una festa religiosa que s'anomena Corpus de Sang i allà assassinen el virrei i els seus funcionaris.

En aquell moment, la revolta camperola passa a ser una revolta política. Hi ha una intervenció de la Generalitat (president Pau Claris) que està a favor dels camperols i en contra d'Olivares. Es demana la protecció del rei de França, Lluís XIII. Després de 10 anys de lluita, el 1652, Barcelona es rendeix i torna Felip IV, qui accepta les institucions catalanes.

Conseqüències del Conflicte: El Tractat dels Pirineus

La guerra amb França la perdem i acaba el 1659 quan se firma el Tractat dels Pirineus, que implica una pèrdua del Rosselló, el Conflent, el Capcir i part de la Cerdanya. Després, Felip IV té més control de les institucions a Catalunya.

Característiques Generals de l'Art Barroc

L'art barroc intenta representar la realitat. També exalta els sentiments dels espectadors. Hi ha obres amb moviment artístic. Hi ha dos tipus de línies:

  • Línies corbes (s'utilitzen en el barroc per sensació de moviment)
  • Contrastos de llum i color

Sabem que l'art barroc és l'art amb decoració abundant. Els temes són:

  • Religiosos
  • Exaltació dels reis que són absolutistes
  • En Províncies Unides, la vida quotidiana com els paisatges

Característiques de l'Arquitectura Barroca

Té com a objectiu emocionar i cridar l'atenció a l'espectador. També s'utilitza la línia corba per donar sensació de moviment, com per exemple les columnes salomòniques. També els arquitectes juguen amb els efectes lluminosos i fan servir entrants i sortints com cornises i frontons. També hi ha una abundància en la decoració, tant exterior com interior. I per últim, tenim la utilització de materials rics per presumir (presumir de riquesa, força o luxe).

Roma: Capital de la Contrareforma i el Barroc

Després del Concili de Trento, els papes s'encarregaven d'embellir les places, les basíliques i les esglésies per destacar el seu poder. Els arquitectes més importants són Bernini, qui va fer la Plaça de Sant Pere i el baldaquí interior a Sant Pere, i Borromini, qui va dissenyar l'Església de San Carlo alle Quattro Fontane.

Característiques de l'Escultura Barroca

El realisme es manifesta fins al més mínim detall. També volen exaltar els sentiments de l'espectador. Els sentiments són exagerats; s'exagera tant que esdevé teatral i amb patetisme (exageració màxima d'un sentiment). També hi ha obres que es volen representar en moviment, intentant comunicar a l'espectador energia i mobilitat. Té una composició complexa (com estan col·locats els personatges). També té escenografia (darrere l'escultura). També agrada jugar amb els efectes lluminosos a través de la roba i els gestos. Els temes són: religiosos (en països catòlics, que representen la religió, sants), retrats i escenes mitològiques. I per últim, els tipus d'escultura són:

  • Exemptes: escultures acabades, visibles 360º.
  • Relleus: sobresortint de la paret.
  • Sepulcres: adornament d'una tomba.
  • Fonts.

Bernini: Mestre de l'Escultura Barroca

Bernini és un escultor i arquitecte que rep influència de l'escultura de Miquel Àngel. Estudia tota la col·lecció d'escultura hel·lenística del Vaticà. Les seves obres són:

  • Apol·lo i Dafne: capta un instant.
  • Tomba del Papa Urbà VIII: cal destacar la seva mobilitat i expressivitat de figures.
  • Èxtasi de Santa Teresa: feia servir joc de llum i ombra i una gran expressivitat en l'escultura.

Entradas relacionadas: