Guerra Freda (1945-1991): Causes, Blocs i Fets Clau

La Guerra Freda: Un Món Bipolar (1945-1991)

El concepte de Guerra Freda defineix el sistema de relacions internacionals que es va establir entre el 1945 i el 1991. Durant aquest període, el món es va dividir en dos blocs antagònics: l'un estava encapçalat pels Estats Units i l'altre per la Unió Soviètica.

Els Dos Blocs Antagònics

Bloc Occidental (Capitalista)

Defensava un sistema polític democràtic, una economia capitalista i una ideologia liberal.

Bloc Comunista (Socialista)

Defensava un sistema polític totalitari i una economia planificada.

Característiques del Conflicte

La Guerra Freda es va caracteritzar per:

• Una contínua cursa d'armaments.
• La propaganda ideològica, la subversió i l'espionatge del bloc contrari per mitjà dels serveis secrets (com la CIA).
• La delimitació d'àrees d'influència en què no es permetien dissidències.
• Les pressions polítiques i econòmiques tant sobre els estats aliats com contra els blocs enemics.
• La guerra localitzada (conflictes per delegació).

L'ONU va quedar lligada de mans pels interessos de les dues superpotències.

Estratègies Econòmiques i Aliances

Pla Marshall

El govern nord-americà va dissenyar una estratègia per reactivar l'economia dels països europeus que li eren favorables. El seu Secretari d'Estat, George Marshall, va proposar una generosa ajuda que va rebre el nom de Pla Marshall.

El COMECON

Com a resposta al Pla Marshall, la Unió Soviètica va crear el 1949 el Consell d'Assistència Econòmica Mútua (COMECON). L'objectiu del qual era coordinar les polítiques econòmiques dels països de l'Europa Oriental i establir els mecanismes de l'assistència mútua.

La Divisió d'Alemanya i la Crisi de Berlín

Després de la guerra, Alemanya va quedar dividida en 4 zones, cadascuna administrada per un país aliat: els Estats Units, el Regne Unit, França i la URSS. El maig del 1949 va néixer la República Federal d'Alemanya (RFA), formada per les zones ocupades pels britànics, els nord-americans i els francesos. La URSS va crear el seu sector d'Alemanya, un altre estat independent: la República Democràtica Alemanya (RDA).

Creació de l'OTAN

El bloc occidental va construir el 1949 l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN), signada pels Estats Units, el Canadà, Regne Unit, Itàlia, França, els Països Baixos, Bèlgica, Noruega, Dinamarca, Islàndia, Portugal i Luxemburg.

El primer objectiu de la Unió Soviètica va ser desenvolupar armament nuclear per no estar en inferioritat respecte dels Estats Units; ho va aconseguir el 1949, any en què va fer esclatar la seva primera bomba atòmica.

Ampliació de Blocs a Àsia

Tensió Internacional a Àsia

Aviat la tensió internacional es va estendre a l'Àsia per la pressió que les dues superpotències van exercir per ampliar la zona de domini pròpia i restringir la del contrari. Els dos fets més significatius van ser la creació de la República Popular de la Xina el 1949 i la Guerra de Corea entre el 1950 i el 1953.

La Guerra de Corea (1950-1953)

Corea formava part de l'imperi japonès abans de la Segona Guerra Mundial. Després de la derrota japonesa del 1945, va quedar dividida en dos estats pel paral·lel 38: Corea del Nord, vinculada a la Unió Soviètica, i Corea del Sud, dependent dels Estats Units.

Conseqüències i Aliances Regionals

L'ampliació de la zona de domini comunista i l'augment de la tensió a Àsia van fer que els Estats Units impulsessin la creació d'estats regionals de defensa:

• El 1954 es va crear la SEATO (Organització del Tractat Sud-est Asiàtic), que va agrupar Austràlia, França, el Regne Unit, Nova Zelanda, el Pakistan, les Filipines, Tailàndia i els Estats Units.
• Un any després es va signar el Pacte de Bagdad (1955) entre els Estats Units, Turquia, Iraq, Iran, el Pakistan i el Regne Unit.
• Els EEUU també van signar tractats bilaterals amb Taiwan, Corea del Sud i Japó.