Guerra Freda: Bipolarització, OTAN i Pacte de Varsòvia (1946-1955)

Inici de la Guerra Freda i la Subordinació Econòmica Europea

Entre el 1946 i el 1949, els Estats Units (EEUU) van fer tot el possible per atraure l'Europa capitalista, principalment a través de dues vies:

• El diktat que exigia l'expulsió dels ministres comunistes dels governs europeus.
• El filantropisme, que amagava un evident interès econòmic buscant la subordinació de les economies europees.

Amb la creació de l'OTAN a l'abril de 1949, la potència capitalista va aconseguir que Europa depengués d'ella, tant militarment com econòmicament.

Reacció Soviètica i Doctrines enfrontades

La reacció del bloc soviètic a la Doctrina Truman va ser el discurs de Jdanov a la Conferència fundacional del Kominform al setembre de 1947. En aquest discurs, Jdanov denunciava els EEUU pel seu imperialisme ideològic, que, segons ell, faria trontollar la democràcia i la humanitat sencera.

Respostes als Plans Econòmics i Militars

A les iniciatives americanes, la URSS va respondre de la següent manera:

1. Al Pla Marshall, la URSS va respondre amb la creació del Comecon (gener 1949).
2. A la formació de l'OTAN i a l'ingrés de la RFA (República Federal Alemanya) a la mateixa, li va correspondre el famós Pacte de Varsòvia al maig de 1955.

Consolidació de la Divisió Bipolar

Es va confirmar, doncs, la deserció nord-americana en la qüestió alemanya (en termes de col·laboració amb la URSS). Així doncs, a grans trets, la Guerra Freda es va caracteritzar per:

• La bipolarització del planeta (bloc soviètic i bloc capitalista).
• La tensió constant en matèria militar (la por atòmica), alternada amb períodes més tranquils anomenats Coexistències pacífiques.
• L'enfrontament constant realitzat a través de conflictes perifèrics entre les dues superpotències, sense arribar mai a la confrontació bèl·lica directa.

El Paper dels Estats Units en l'Escalada de Tensions

Finalment, la divisió europea i mundial estava ja consolidada. Es pot afirmar, sense el risc de caure en la tendenciositat historiogràfica, que els Estats Units, amb la seva actitud pionera (segurament causada per la seva superioritat militar) en quant a accions atrevides (plans i doctrines), van contribuir inevitablement a augmentar les tensions amb la URSS.

D'aquesta manera, sense obviar esdeveniments com Berlín (1953 i 1961), Polònia i Hongria (1956), ni l'Afganistan (1979), ens atrevim a confirmar que fou Truman l'inaugurador de les hostilitats.