Guerra hispano-americana: causes, desenvolupament i conseqüències

Context i causes de la guerra hispano-americana

Desig d'independència de Cuba: Al llarg del segle XIX, Cuba va ser escenari de diverses revoltes independentistes, com la Guerra dels Deu Anys (1868-1878) i la Guerra Chiquita (1879-1880). Tot i això, Cuba seguia sota control espanyol, fet que generava descontentament entre els cubans, que patien una forta explotació i repressió.

Els Estats Units tenien interessos comercials i estratègics a Cuba i seguien amb recel els intents de repressió espanyola sobre els independentistes cubans. El clima es va tensar amb l'enfonsament del cuirassat nord-americà Maine al port de l'Havana el febrer de 1898, un incident en què van morir 266 tripulants nord-americans. Encara que les causes de l'explosió no estaven clares, la premsa nord-americana i l'opinió pública van culpar Espanya i van exigir una resposta militar.

Escalada del conflicte: La premsa sensacionalista nord-americana (anomenada "yellow journalism") va contribuir a escalfar els ànims amb relats exagerats i, sovint, poc fonamentats sobre les atrocitats espanyoles a Cuba, influenciant l'opinió pública i pressionant el govern nord-americà per actuar.

Desenvolupament de la guerra hispano-americana

Declaració de guerra: El 25 d'abril de 1898, els Estats Units van declarar formalment la guerra a Espanya. Malgrat tenir una presència militar més sòlida al Carib, Espanya estava debilitada i amb pocs recursos per defensar adequadament les seves colònies.

Teatre de les operacions: La guerra es va desenvolupar principalment a dues zones: el Carib (sobretot Cuba i Puerto Rico) i el Pacífic (Filipines). Les operacions van ser relativament curtes per la superioritat naval i logística dels Estats Units. Les principals batalles van tenir lloc:

• Batalla de la Badia de Manila (1 de maig de 1898): A les Filipines, la flota nord-americana va destruir pràcticament tota l'esquadra espanyola en aquesta batalla decisiva.
• Batalla de Santiago de Cuba (juliol de 1898): A Cuba, la flota espanyola també va ser derrotada pel poder naval dels Estats Units, deixant les tropes espanyoles aïllades a l'illa i sense suport.

Capitulació espanyola: Després de les derrotes a Cuba i Filipines, Espanya va demanar negociar la pau i va acceptar la derrota.

Tractat de París (1898) i conseqüències

Tractat de París: Signat el 10 de desembre de 1898, aquest tractat va posar fi formalment al conflicte. Espanya va renunciar a la sobirania sobre Cuba (que es va declarar independent però sota protecció nord-americana) i va cedir als Estats Units Puerto Rico, Guam i les Filipines a canvi d'una compensació de 20 milions de dòlars.

Fi de l’Imperi espanyol: La derrota va suposar el final de l'Imperi espanyol a Amèrica i Àsia, on Espanya va perdre les seves últimes colònies importants.

Nova etapa d'expansió nord-americana: La guerra va marcar l'inici de l'expansió dels Estats Units com a potència imperial, amb una influència destacada a la regió del Carib i el Pacífic.

Situació a Cuba: Tot i que Cuba va assolir la independència, els Estats Units van mantenir-hi una forta influència econòmica i política, i van imposar la esmena Platt (1901), que permetia a Washington intervenir en els assumptes interns cubans i establir bases militars com la de Guantánamo.