Guerra d'Independència Espanyola (1808-1813): Causes, Fets Clau i Conseqüències
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,11 KB
La Guerra d’Independència: Context i Causes
La invasió de Napoleó va canviar la història d'Espanya. La invasió francesa va ser consentida inicialment pels dirigents espanyols.
La Crisi de la Monarquia Borbònica
Felip V havia arribat al poder després de la Guerra de Successió, i el seu fill Carles III havia dut a terme reformes. Mort el seu pare, el seu fill Carles IV va accedir al govern. La dona de Carles IV, Maria Lluïsa de Parma, va aconseguir col·locar el seu amant, Manuel Godoy, en una posició de gran poder.
Godoy i les Aliances Internacionals
Espanya va declarar la guerra a França, però Godoy va aconseguir posteriorment que Espanya es fes amiga de la França revolucionària. Fins i tot van lluitar junts contra Anglaterra en la famosa batalla naval de Trafalgar.
El Tractat de Fontainebleau (1807)
Godoy va pactar amb Napoleó que les tropes franceses passarien per Espanya per envair Portugal, amb l'excusa que Espanya rebria el sud de Portugal (tot era una farsa, l'excusa real era entrar a Espanya). Aquest acord es va signar el 1807 amb el Tractat de Fontainebleau.
El Motí d'Aranjuez i les Abdicacions de Baiona
Ferran VII va aprofitar la situació i, amb l'ajuda de nobles i religiosos, va expulsar Godoy del poder mitjançant el Motí d’Aranjuez, el 18 de març de 1808, aconseguint que el seu pare, Carles IV, abdiqués en favor seu.
Carles IV va demanar ajuda a Napoleó per recuperar la corona. Napoleó va segrestar tots dos (pare i fill) a Baiona i va forçar-los a cedir la corona al seu germà, Josep Bonaparte.
L'Inici de la Guerra: El 2 de Maig de 1808
Napoleó va envair Espanya sense problemes aparents i va convocar Corts per redactar una constitució (l'Estatut de Baiona).
Quan s'emportaven els darrers membres de la família reial cap a Baiona, la gent de Madrid es va revoltar i va atacar els guàrdies mamelucs. Aquest fet va marcar l'inici de la Guerra d’Independència el 2 de maig de 1808.
Organització de la Resistència
Sense un govern legítim, la població es va organitzar en Juntes locals que depenien de la Junta Central Suprema (JCS). Floridablanca i Jovellanos eren els principals dirigents de la JCS, que finalment va fugir a Cadis el 1810.
L'exèrcit espanyol, juntament amb la resistència popular, atacava en guerrilles. Van guanyar la primera gran batalla contra l'exèrcit napoleònic amb el general Castaños a la Batalla de Bailén.
La Victòria i el Retorn de Ferran VII
- El 1812, a la Batalla dels Arapiles, l'exèrcit aliat va derrotar decisivament els francesos.
- A finals de 1813, amb el Tractat de Valençay, Napoleó va retornar la corona d'Espanya a Ferran VII.
Els Afrancesats
Una minoria d’espanyols, coneguts com els afrancesats, van veure en la invasió una oportunitat per modernitzar el país. En acabar la guerra, van haver de fugir amb les tropes franceses per evitar represàlies.