La Primera Guerra Mundial: Causes, aliances i desenvolupament

Entre 1900-1914, l'amenaça d'una guerra semblava inevitable durant la Pau Armada. Formació de 2 blocs d'aliances: en el segle XX, la majoria dels països europeus formaven part d'un complex sistema d'aliances, forjat a instàncies d'Alemanya durant l'època del canceller Bismarck. Alemanya tenia com a objectiu consolidar l'hegemonia alemanya en la política d'Europa, aïllant França per evitar un revengisme per la pèrdua d'Alsàcia i Lorena. Aquestes aliances van desembocar en la signatura de la Triple Aliança (1882) entre Alemanya, l'Imperi Austrohongarès i Itàlia. França i Rússia es sentien amenaçades per Alemanya i van signar un acord el 1892. També van signar amb Gran Bretanya, que tenia rivalitat amb Alemanya en el comerç marítim, l'Entesa Cordial (1904). Aquestes aliances es van crear per contenir Alemanya i van donar lloc a la Triple Entesa (1907).

Les aspiracions nacionalistes als Balcans: els Balcans constituïen una zona de conflicte a Europa, on s'enfrontaven els interessos de Sèrbia i Bulgària, que pretenien unificar i liderar els pobles eslaves del sud. L'Imperi Austrohongarès i l'Imperi Rus aspiraven a ampliar la seva influència a la regió. Per frenar l'expansionisme austriac, Rússia es va aliar amb Sèrbia. Van ocórrer tres esclats successius als Balcans: L'anexió de Bòsnia i Hercegovina (1908), que va provocar la indignació de Rússia i va ser l'origen de dues guerres: La Primera Guerra Balcànica (1912), on l'Imperi Rus va donar suport a la creació d'una lliga balcànica formada per Sèrbia, Bulgària, Grècia i Montenegro per enfrontar-se a l'Imperi Turc; i La Segona Guerra Balcànica (1913), que va enfrontar Sèrbia, Grècia, Montenegro i Romania amb Bulgària.

L'esclat del conflicte: va ser l'assassinat a Sarajevo de l'hereu de la corona austriaca, l'arxiduc Francesc Ferran, el 28 de juny de 1914. L'atemptat va ser dut a terme per un estudiant bòsnia. A partir d'aquí, Àustria va declarar la guerra a Sèrbia, acusada d'organitzar l'atemptat. A partir d'aquí, tots van entrar en guerra i en una setmana tota Europa va estar en guerra. Rússia va declarar la guerra a Àustria i Alemanya, aliada d'Àustria, va declarar la guerra a Rússia i França. El Regne Unit va declarar la guerra a Àustria i Alemanya, mentre que Itàlia es va mantenir neutral.

La guerra de moviments (1914): l'objectiu era obtenir una victòria ràpida. El pla alemany (pla Schlieffen) preveia atacar França entrant per Bèlgica i Luxemburg. Les previsions es van complir i els francesos van atacar Alemanya per Alsàcia, però van perdre. Els alemanys van avançar sobre Bèlgica i van envair França, però després l'exèrcit francès va aturar Alemanya en la Primera Batalla de Marne (setembre de 1914). D'altra banda, Rússia va sorprendre els alemanys, però va ser frenada en la Segona Batalla de Tannenberg. Una nova ofensiva austroalemanya va reconquerir Galícia a l'estiu de 1915 i va conquerir la Polònia russa i Lituània.

La guerra de trinxeres (1915-1916): el novembre de 1914, els fronts van quedar immobilizats i es va iniciar la guerra de trinxeres, en la qual els exèrcits es protegien mitjançant trinxeres per impedir el progrés de l'enemic. L'entrada de l'Imperi Turc (novembre de 1914) i Bulgària (octubre de 1915) al costat dels Imperis Centrals va traslladar el conflicte als Balcans. Itàlia es va unir als Aliats el maig de 1915 i va obrir un nou front contra l'Imperi Austrohongarès. A més, la guerra va assolir un abast per la participació de tropes colonials. El febrer de 1916, els alemanys van intentar trencar el front francès i es va iniciar la Tercera Batalla de Verdun, que va durar més de 4 mesos. Els Aliats van intentar una ofensiva a la Batalla de Somme (juliol de 1916), però sense èxit. La guerra també es va estendre als mars en la Batalla de Jutlàndia (maig de 1916), on van ser destruïdes parts de les flotes alemanya i britànica. Després, Alemanya va iniciar una guerra submarina amb l'objectiu de fer un bloqueig naval i destruir vaixells que portaven subministraments als països aliats.