La Segona Guerra Mundial: Girs Decisius i Fi del Conflicte

L'Any Decisiu: El Gir de la Segona Guerra Mundial (1942)

L'empenta de l'Eix va durar fins a la primavera del 1942, moment en què van patir un seguit de derrotes decisives que van canviar el signe de la guerra.

Contraofensives Aliades Clau: 1943

A Rússia, l'exèrcit alemany va intentar una darrera ofensiva, però va ser derrotat decisivament a la Batalla de Kursk. Aquesta derrota va significar la pèrdua total de la capacitat d'atac alemanya, passant a partir d'aquest moment a una posició defensiva.

Des del nord de l'Àfrica, els Aliats van iniciar la invasió d'Itàlia pel sud, des de Sicília. El rei va deposar Mussolini i va atorgar el poder al mariscal Badoglio. No obstant això, els alemanys van aturar l'avanç aliat cap a Roma a Montecassino, aconseguint mantenir el control del nord d'Itàlia. Allà van establir un estat feixista que va quedar sota el comandament de Mussolini.

Al Pacífic, els Aliats van frenar l'avanç japonès a la Batalla de Guadalcanal (febrer de 1943) i van iniciar una contraofensiva mitjançant la tàctica dels «salts de granota» del general Douglas MacArthur. Aquesta estratègia buscava dos objectius: avançar creant bases militars que al seu torn permetessin el «salt» següent, i aïllar les bases enemigues que, sense subministraments, esdevenien inoperants. La superioritat de la flota de l'almirall Chester Nimitz va ser crucial per permetre als Aliats iniciar l'ofensiva sobre el Japó.

Ofensives Finals Aliades i Fi de la Guerra (1944-1945)

El 1944, l'exèrcit rus va iniciar una ofensiva de gran èxit que el va dur a les portes d'Alemanya.

Els Aliats, observant que Alemanya no tenia capacitat de resposta i que l'expansió russa representava una gran amenaça, van iniciar, el 6 de juny de 1944, el Desembarcament de Normandia a les costes franceses. La intenció aliada era obrir un front a l'oest per arribar a Berlín abans que els russos. Van aconseguir trencar les defenses alemanyes i van alliberar París el 26 d'agost de 1944.

Els alemanys van intentar un últim atac desesperat a la Batalla de les Ardenes, però van fracassar, exhaurint les seves darreres reserves. A més, els Aliats van continuar la campanya de bombardejos estratègics contra les ciutats alemanyes, que mantenien des de l'inici de la guerra. Aquests bombardejos van ser indiscriminats; per exemple, el bombardeig de Dresden va provocar més de 150.000 morts en només dos dies.

Els soviètics van dur a terme una nova ofensiva que els va permetre assetjar Berlín. El 30 d'abril de 1945, Adolf Hitler es va suïcidar i Berlín va ser conquerida el 2 de maig. L'exèrcit alemany també es va rendir al nord d'Itàlia, i Benito Mussolini va ser afusellat. La guerra a Europa havia acabat.

Al Pacífic, els Estats Units van continuar l'avanç i van ocupar les illes d'Iwo Jima (febrer de 1945) i Okinawa (abril de 1945). No obstant això, aquestes victòries es van aconseguir a costa de moltes baixes, ja que l'exèrcit japonès tenia l'ordre de resistir fins a la mort. El desig d'acabar aviat la guerra per evitar més pèrdues humanes va ser l'argument que va donar el president Harry S. Truman per ordenar l'ús de la bomba atòmica, que va destruir les ciutats japoneses d'Hiroshima i Nagasaki el 6 i el 9 d'agost de 1945, respectivament. La rendició incondicional del Japó es va signar el 2 de setembre de 1945.

Conferències Postguerra: Ialta i Potsdam

A la Conferència de Ialta (febrer de 1945), es van prendre decisions crucials sobre el futur d'Europa:

• A l'Europa de l'Est, Stalin es va comprometre a celebrar eleccions lliures i democràtiques, però va rebutjar la supervisió occidental, cosa que va convertir la promesa en paper mullat.
• Alemanya seria desarmada i dividida en quatre zones d'ocupació, cadascuna administrada per una potència vencedora.
• Es va planificar la creació de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), una organització internacional amb l'objectiu principal de mantenir la pau i la seguretat mundials.

En la Conferència de Potsdam (juliol de 1945), van començar a evidenciar-se els desacords entre els Aliats. L'actuació de Stalin va ser ferma, ja que va plantejar expansions territorials per sobre de les fronteres pactades inicialment. Només es va coincidir a iniciar un seguit de judicis contra els responsables dels crims de guerra nazis.

Canvis Territorials Postguerra

La qüestió més delicada va ser la de Polònia. Finalment, el Regne Unit i els Estats Units van acceptar que l'URSS conservés els territoris polonesos que havia annexat en virtut del pacte de no-agressió signat amb Adolf Hitler el 1939.