La Segona Guerra Mundial i la Segona República Espanyola

c) La Segona Guerra Mundial: Una Guerra Total

1. Abast Mundial

El conflicte va comptar amb la participació de països dels cinc continents. A més, l'efectiu humà mobilitzat va ser molt nombrós.

2. Població i Economia al Servei de la Guerra

El conflicte no tan sols va afectar les tropes, sinó també la població civil a causa dels bombardejos, que buscaven sembrar el terror a les ciutats.

El creixement militar va implicar un gran augment de la mà d'obra en els països bel·ligerants. En països com el Regne Unit, els Estats Units i el Japó, això va significar la mobilització massiva de la dona i la seva incorporació al mercat laboral. En canvi, a Alemanya, es va recórrer a l'explotació de treballadors estrangers.

3. La Batalla Ideològica

Les potències de l'Eix van defensar el valor i la superioritat de la raça ària i van denunciar el "complot jueu i comunista" com una amenaça a destruir. Per difondre el seu missatge, van utilitzar els mitjans de comunicació com la ràdio i la premsa, però sobretot, cartells de propaganda.

d) Conseqüències de la Guerra

1. Pèrdues Humanes i Econòmiques

Més de cinquanta milions d'éssers humans van morir al llarg del conflicte bèl·lic, dels quals la meitat corresponien a l'URSS. Europa va quedar materialment i moralment destrossada, i per això l'URSS i els Estats Units van emergir com a potències principals.

2. L'Impacte Moral

El descobriment dels camps de concentració i de les pràctiques d'extermini va posar en evidència les dimensions de l'horror nazi. Això va portar a la creació del concepte de crims contra la humanitat. El judici principal de Nuremberg, on 21 dirigents nazis van ser acusats davant d'un tribunal, va permetre fer un balanç públic de les atrocitats del nazisme i evitar que els actes criminals contra la humanitat quedessin impunes.

3. Les Conferències de Pau i la Divisió d'Europa

Els tres grans aliats (Regne Unit, Estats Units i l'URSS) es van reunir per primera vegada a la Conferència de Teheran, seguida de la Conferència de Yalta i la Conferència de Potsdam. A la Conferència de París (1946), es van elaborar els tractats de pau amb la resta d'aliats d'Alemanya.

La Segona República Espanyola

El final de la Dictadura i l'arribada de la República

El gener de 1930, Primo de Rivera va abdicar davant d'Alfons XIII. Més tard, a les eleccions municipals de 1931, la població més conservadora va donar suport a la monarquia, mentre que els sectors més progressistes i revolucionaris van optar per la república. A les zones rurals, hi va haver algunes manipulacions, com ara vots de persones mortes, i en aquests casos la monarquia va guanyar. A les ciutats, els partidaris de la república van guanyar a 41 de les 50 capitals de província.

La nit del 13 d'abril, la gent va sortir a celebrar l'exili del rei Alfons XIII, tot i que encara no havia marxat. Va demanar als militars que dissolguessin la manifestació, però aquests s'hi van negar, i va ser llavors quan el rei es va veure obligat a exiliar-se.

Eibar va ser la primera ciutat a proclamar la república la matinada del 14 d'abril de 1931. Es va formar un govern provisional encapçalat per Niceto Alcalá Zamora, que va implementar les primeres reformes, com ara l'augment del 50% del pressupost d'educació per obrir més escoles i combatre l'analfabetisme. També hi va haver una reforma militar, que va generar malestar en el sector més conservador de l'exèrcit.

El Bienni Reformista i la Constitució de 1931

Després d'unes altres eleccions, va començar el Bienni Reformista, presidit per Manuel Azaña. Durant aquest període, es va aprovar la Constitució de 1931, una constitució molt moderna i avançada per a l'època, que incloïa drets com:

• La llibertat de circulació i d'expressió
• El dret de reunió i manifestació
• La llibertat d'associació i sindicació
• La limitació de la jurisdicció militar
• El sufragi universal
• La separació de l'Estat i l'Església i la llibertat de culte
• L'aprovació del divorci i el matrimoni civil
• La nacionalització de béns de l'Església
• La prohibició a l'Església de dedicar-se a l'ensenyament