La Guerra Numantina: Causes, Desenvolupament i Conseqüències
Clasificado en Latín
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,43 KB
Anàlisi de la Guerra Numantina
1. Inici de la Guerra Numantina: Causes Romanes
Els romans van iniciar la guerra perquè els habitants de Segeda van construir una muralla, trencant un acord preexistent. Aquesta acció va ser considerada un casus belli.
2. Impacte de les Guerres Celtiberes en el Calendari Romà
Van afegir dos mesos més al calendari perquè els cònsols necessitaven més temps per preparar la guerra.
3. Tàctiques Bèl·liques dels Celtíbers
Atacaven de forma ràpida i inesperada, retirant-se immediatament. Aquesta tàctica s'anomena concostare.
4. Durada, Capdill i el Dia Nefast del 23 d'Agost
- La guerra va durar 20 anys.
- El capdill dels numantins era Caros.
- El 23 d'agost de 153 aC va ser declarat nefast perquè els romans van patir una derrota significativa. Aquests dies eren considerats de mala sort, i cap general romà no convocava batalles en ells.
5. Atac Romà amb Elefants i les seves Conseqüències
Els romans van atacar amb elefants per sotmetre els numantins. Des de les muralles, els numantins van llançar una pedra que va impactar un elefant, el qual es va descontrolar i es va girar contra les pròpies tropes romanes. Això va obligar els romans a retirar-se, i els numantins van aprofitar per perseguir-los.
6. El Setge de Numància: Estratègia i Escipió
Els romans van utilitzar un setge, que consistia a aïllar els numantins per privar-los de menjar. Van envoltar la ciutat amb una doble muralla per assegurar-se que ningú pogués subministrar-los aliments. Aquesta estratègia va ser dirigida pel general Escipió Emilià, ja que era l'únic general que havia aconseguit una victòria similar. Els numantins van buscar ajuda i van trobar un poble disposat a enviar 400 joves. Quan Escipió se'n va assabentar, els va obligar a tallar-se les mans.
7. La Derrota Numantina: Causes i Conseqüències
Els numantins, sense provisions, van arribar a menjar-se els morts. Davant la desesperació, alguns van decidir sortir i morir lluitant contra els romans. Altres, en canvi, van tornar a la ciutat i van lluitar entre ells. Molts, per evitar l'esclavitud, es van suïcidar juntament amb les seves dones i fills. Els que es van rendir, uns 50, van ser capturats per Escipió i portats a Roma. La derrota final va ser l'any 133 aC.