Guerra de Successió Espanyola: Causes, Conseqüències i Decrets de Nova Planta

La Guerra de Successió Espanyola (1701-1714)

La Guerra de Successió Espanyola va ser un conflicte internacional i civil que va determinar el futur de la Monarquia Hispànica.

Causes del Conflicte

Causes Internacionals

• La mort sense hereu del rei Carles II i el seu testament, que designava un Borbó com a hereu.
• El temor de les potències europees a una nova unió entre la Monarquia Hispànica i França.
• L'oportunitat d'atacar Espanya i debilitar-la, aconseguint així avantatges i territori de l'Imperi Hispànic.

Causes Nacionals

• Sentiment antifrancès a causa de les contínues invasions franceses.
• Prohibició del comerç amb Anglaterra i Holanda, mentre s'afavoria l'entrada de productes francesos, competidors dels catalans.
• Els virreis van començar a ignorar la Constitució, la Conferència dels Comuns i la Conferència de Contrafaccions.

Conseqüències de la Guerra

Impacte del Tractat d'Utrecht

• El desastre d'Utrecht va provocar el declivi de l'Imperi Hispànic d'Ultramar.
• Triomf interior de l'absolutisme, amb la uniformització i la fi de la monarquia composta.

Transformació Social i Lingüística

• El castellà es va estendre a les ciutats i entre la gent culta, però la plebs i els pobles de muntanya no l'entenien.
• Es va prohibir tota llengua que no fos el castellà, incloses les danses i manifestacions culturals. Carles III va introduir l'ensenyament obligatori en castellà.
• Implantació gradual i divisió de la societat: comerciants, burgesos, noblesa, església i altres institucions afavorien el castellà, mentre que la plebs preferia el català. Tot això va donar lloc al nacionalisme.

Els Contendents: Àustries vs. Borbons

La Casa d'Àustria (Habsburg)

El seu govern era molt diferent al dels Borbons. Després del rei hi havia el virrei, i cada regne tenia autonomia pròpia, cultura, llengua, etc. Es van introduir els validos, persones que assumien part de les funcions del rei, ja que aquest no podia estar a tot arreu. En el conflicte contra els Borbons, Leopold I d'Àustria va proposar el seu fill menor, l'Arxiduc Carles, com a pretendent al tron. Leopold havia estat casat amb Margarita d'Àustria, germana de Carles II, fet que els convertia en pretendents a la corona espanyola.

La Casa de Borbó

Van establir un sistema de govern anomenat despotisme il·lustrat o Il·lustració. Els monarques absoluts van adoptar aquestes idees per sotmetre l'Església i exercir un major domini. Les reformes dels Borbons van tenir grans conseqüències en el sistema polític i econòmic, així com en l'Església. Lluís XIV, tant per la seva mare, Anna d'Àustria, com per la seva dona, Maria Teresa d'Àustria (germana de Carles II), tenia drets al tron espanyol. Lluís XIV va proposar Felip d'Anjou com a pretendent a la corona.

Esdeveniments i Conceptes Clau

Batalla d'Almansa (1707)

Es va produir durant la Guerra de Successió Espanyola. En l'enfrontament, les tropes de Felip d'Anjou, coronat com a Felip V, van derrotar les de l'Arxiduc Carles d'Àustria. La batalla va obrir les portes cap al Regne de València, que va ser ocupat per les tropes borbòniques.

Els Decrets de Nova Planta

Van suprimir els furs, privilegis, pràctiques i costums observats fins aleshores als regnes de la Corona d'Aragó (Aragó, València, Catalunya i Mallorca). Aquests regnes van deixar de tenir lleis i Corts pròpies, i els seus representants van ser convocats a les Corts de Castella.

Maulets: Partidaris de l'Arxiduc Carles

Terme usat per referir-se als partidaris de l'Arxiduc Carles d'Àustria. Significa persona de baixa classe social o subordinada.

Botiflers: Partidaris de Felip V

Paraula utilitzada com a sobrenom contra els partidaris de Felip V. Fa referència a la flor de lis daurada sobre fons blau que compon l'escut d'armes del llinatge borbònic.

Altres Fets Històrics Rellevants

Guerra de les Germanies

Enfrontament de la burgesia i els llauradors contra l'aristocràcia. Va acabar amb una cruenta repressió contra la burgesia i els llauradors, impedint el creixement de les ciutats.

Expulsió dels Moriscos

La falta de mà d'obra al camp i el despoblament van provocar un descens de la població amb conseqüències econòmiques i socials. L'ús de la llengua pròpia es va anar substituint gradualment pel castellà.

La Renaixença Catalana

Els ideals romàntics van generar un ampli moviment de recuperació de la llengua pròpia. Amb la revista El Vapor es considera que s'inicia la Renaixença. Els gèneres predominants eren la poesia i el teatre. Els escriptors van reivindicar els usos formals de la llengua i la literatura culta, creant d'aquesta forma una consciència nacionalista entre la burgesia.