Guerra Successió, Llei Moyano, Selfactines, Contractes
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,06 KB
Guerra de Successió Espanyola
Al 1700, Carles II de Castella i d'Aragó va morir reconeixent com a hereu universal Felip de Borbó, duc d'Anjou, net de Lluís XIV de França, qui, d'aquesta manera, esdevingué Felip V de Castella i IV d'Aragó.
La guerra va començar perquè l'emperador Leopold I va reivindicar els drets de la seva nissaga a les corones hispàniques. A més, a mesura que Lluís XIV es va anar mostrant cada vegada més imperialista i agressiu, d'altres potències europees, com ara, principalment, Anglaterra, Portugal i les Set Províncies Unides dels Països Baixos, van aliar-se amb l'Imperi per oposar-se a l'expansionisme francès, com també, en el cas anglès, per assegurar la successió al seu tron de prínceps protestants.
De fet, la guerra va finalitzar amb la signatura el 1713 del Tractat d'Utrecht i el 1714 del Tractat de Rastatt, en aplicació dels quals Felip V fou reconegut com a rei d'Espanya, però amb la condició de renunciar als seus drets al tron francès, evitant així la unió de les dues corones. L'Imperi va annexionar-se gran part dels antics dominis espanyols a Itàlia i als Països Baixos.
Tanmateix, malgrat que Lluís XIV va aconseguir situar el seu net al tron espanyol, el Tractat d'Utrecht va significar la fi de l'hegemonia francesa a Europa i va iniciar l'època de l'equilibri de poders que es mantindria fins a la fi de la Primera Guerra Mundial (1914-1918).
Llei Moyano (1856)
La Llei Moyano, de 1856, obligava els nens i les nenes a assistir a l'escola, però l'ensenyament es feia per separat:
- Nens: preparació per exercir una professió.
- Nenes: costura i doctrina cristiana.
Conflicte dels Selfactines (1854)
El conflicte dels Selfactines, el 1854, fou una reacció violenta contra la introducció de la nova maquinària de filar que els obrers consideraven que els prenia la feina. La repressió de la vaga fou dura i va generar un moviment de solidaritat a totes les empreses que va atemorir les autoritats i va forçar els amos a augmentar els salaris.
Contractes Agraris
Principals tipus de contractes agraris:
- Arrendament
- El propietari cedeix al pagès l'ús temporal de la terra a canvi del pagament en metàl·lic anualment.
- Parceria
- Similar a l'anterior, però el pagament es fa amb fruits o productes.
- Masoveria
- Obliga un pagès a conrear a canvi de viure en la finca del propietari.
- Rabassa morta
- Es cedia una parcel·la a un pagès perquè plantés vinyes i es dissolia el contracte a la mort de dos terços dels primers ceps plantats.