La Guerra de Successió i les Reformes Borbòniques al Segle XVIII

La Transició Dinàstica: Habsburgs a Borbons

La Guerra de Successió Espanyola (1700-1714)

Carles II d'Habsburg va morir l'any 1700 sense descendència, fet que va desencadenar la Guerra de Successió. Els dos candidats principals eren:

• Felip V (nét de Lluís XIV): Suportat per Castella i França.
• Carles d'Habsburg (fill de l'emperador austríac): Suportat per la Corona d'Aragó, Gran Bretanya i Holanda, que buscaven compensacions en el control del comerç.

El conflicte va passar ràpidament d'un problema intern a un problema de política internacional.

La Pau d'Utrecht i Rastatt (1713-1714)

La mort de Josep I (emperador austríac) va fer que Carles d'Habsburg el substituís. Aquesta situació va provocar que Gran Bretanya i Holanda retiressin el seu suport a Carles, tement una excessiva concentració de poder. Els tractats de pau van establir:

• Àustria: Va obtenir el Milanesat, Flandes, Nàpols i Sardenya.
• Gran Bretanya: Va obtenir Menorca, Gibraltar i privilegis comercials amb Amèrica.

El Decret de Nova Planta i el Centralisme Borbònic

Amb la victòria borbònica, es va imposar una monarquia centralista i absolutista. El Decret de Nova Planta va suposar:

• La desaparició de les institucions pròpies de la Corona d'Aragó (Diputacions, Corts, etc.).
• La divisió provincial, encapçalada per un Capità General.
• La introducció de corregidors que presidien els nous ajuntaments.
• La imposició de la llengua castellana en l'administració.
• Una nova estructura fiscal amb el Cadastre (reial o personal).

Economia i Societat Agrària al Segle XVIII

Creixement Econòmic Català i Estructura de la Terra

Catalunya va experimentar un creixement econòmic, especialment gràcies al comerç amb Amèrica (exportació de teixits i aiguardents), tot i que inicialment aquest comerç passava per intermediaris espanyols.

Malgrat això, la principal font econòmica continuava sent el sector primari, que s'empobria. Això es devia al fet que el 80% de les terres estaven amortitzades (no es podien comprar ni vendre). Els propietaris eren principalment la noblesa (que havien guanyat terres durant la Reconquesta per repoblar i defensar) i els ordes religiosos.

La majoria de pagesos eren jornalers o arrendataris.

Tipus de Propietat i Contractes Agraris

• Minifundi (Astúries, Galícia): Petites parcel·les (aprox. 1 hectàrea), sovint heretables pels fills.
• Mesofundi (Corona d'Aragó): Propietats mitjanes (fins a 100 hectàrees), on els amos treballaven la terra.
• Latifundi (Andalusia oriental, Extremadura, Salamanca): Grans extensions (20-100 hectàrees o més), arrendades a curt termini, sovint propietat del clergat.

A Catalunya, van ser importants els contractes emfitèutics, que oferien estabilitat al pagès:

• Dret de domini útil: Document públic que certificava que l'arrendatari era l'amo útil. Si complia el pagament, podia quedar-se la terra indefinidament.
• Dret de fet: Si es complia el pagament, l'arrendament podia ser hereditari.

Carles III i el Despotisme Il·lustrat (1759-1788)

Carles III, fill de Felip V, va accedir al tron el 1759 després de la mort sense descendència del seu germanastre Ferran VI. Va impulsar un programa basat en les idees il·lustrades:

• Racionalisme: La raó com a base del coneixement.
• Reformes Educatives: L'educació com a clau per al progrés social.
• Igualtat: Igualtat teòrica de tots els homes.
• Liberalisme Econòmic.
• Regalisme: Supressió del domini i privilegis de l'Església.
• Teories Polítiques: Proposaven un contracte entre governants i governats (principis de separació de poders).

Demografia i Canvis Socials al Segle XVIII

Durant el segle XVIII, la demografia es mantenia en equilibri (alta natalitat i alta mortalitat). No obstant això, la població va disminuir entre 1750 i 1850 a causa de factors com la pesta, la Guerra dels Trenta Anys, la manca d'abastiment agrícola i la fam.

Posteriorment, la introducció de la nova agricultura, la millora sanitària i l'evolució industrial van millorar la qualitat de vida. La població va créixer de 7 milions a 10 milions, concentrant-se principalment al litoral.

La Revolució Agrària

Tradicionalment, les terres més fèrtils eren propietat de l'Església, mentre que els pagesos disposaven de les menys productives. Tot i això, es va produir una revolució agrària gràcies a:

• Introducció de nous conreus (patates, lleguminoses, oliveres).
• Augment de la importància de la vinya, impulsada per la demanda de vins i aiguardents.
• Millora dels sistemes de regadiu (pous, mines, canals).
• Augment de les granges i aprofitament dels fems animals com a adob.

Aquestes reformes es van dur a terme sense qüestionar la monarquia absoluta.

Manufactures i Comerç

Es va produir un important desenvolupament de manufactures (teixits, indianes, ceràmica). Inicialment, el comerç amb Amèrica estava monopolitzat per un sol port (Cadis).

A finals de segle, van començar a aparèixer les primeres mesures de llibertat de comerç (1750), i amb elles, les primeres fàbriques i indústries modernes.

El Marc de l'Antic Règim

L'Antic Règim es definia per tres pilars:

• Política: Monarquia absoluta i Despotisme Il·lustrat. Sobirania del rei per ordre diví i poder absolut.
• Societat: Societat estamental, dividida segons el naixement.
  • Privilegiats: Noblesa i Clergat.
  • No Privilegiats: Poble ras.
• Economia: Economia rural i agrària, basada en el mercantilisme.