Guerres i Canvis a la Monarquia Hispànica: Segles XVII-XVIII

La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648)

Dins de l'Imperi Germànic, entre el 1618 i el 1648, es va desenvolupar un conflicte religiós, però també polític, entre els Habsburgs hispànics i els Borbons francesos. Bohèmia era protestant i estava sota domini catòlic. L'emperador austríac enviaria representants a Bohèmia i els nobles bohemis no van voler saber res d'ells. Àustria declara la guerra a Bohèmia.

El conflicte va formar dos bàndols:

• A favor dels bohemis: països protestants i França.
• A favor d'Àustria: la catòlica monarquia hispànica.

La guerra acabà amb la signatura de la Pau de Westfàlia, per la qual es reconeix la llibertat de decidir de Txèquia (Bohèmia) i la resta d'estats alemanys i suposa:

• Un retall de poder de l'emperador germànic (Ferran II).
• Els alemanys governaran amb més llibertat i decidiran la religió.
• Reconeixement legal dels protestants calvinistes.
• Independència dels Països Baixos d'Espanya.
• Apareixen tres potències al context europeu: França, Holanda, Suècia.
• Suposa la fi de l'hegemonia dels Habsburg en benefici dels Borbons.

La Guerra dels Segadors (1640-1652)

L'entrada de la monarquia hispànica a la Guerra dels Trenta Anys suposà la presència de soldats a Catalunya i la facilitació d'allotjaments als soldats. Al 1640, a Santa Coloma de Farners, es produeix la negativa a pagar més impostos i es neguen els allotjaments. El virrei, davant la negativa, envià un guàrdia perquè el poble col·laborés, però el van assassinar.

A Barcelona, que estaven en l'època de la sega, van assassinar un segador per part dels soldats reials i els 500 segadors van buscar represàlies assassinant el virrei i els funcionaris de l'Audiència Reial (dia del Corpus de Sang). Pau Claris (president de la Generalitat) va deixar Espanya i es va fer amic del monarca francès Lluís XIII, i Espanya i França continuaran lluitant.

Va durar fins al 1652, quan Felip IV recupera Catalunya, però la guerra amb França va acabar el 1659 amb la Pau dels Pirineus, que suposa:

• La pèrdua de la Catalunya Nord.
• La superioritat dels Borbons sobre els Habsburgs.

La Guerra de Successió Espanyola (1701-1714)

En el regnat de Carles II, la monarquia hispànica continua amb el seu procés de decadència. Va morir sense descendència, fet que farà esclatar la Guerra de Successió. Enfronta els Habsburgs i els Borbons. Carles II deixa el tron d'Espanya, en herència al Borbó Felip Duc d'Anjou (net de Lluís XIV), però hi ha un altre aspirant a la corona, l'arxiduc Carles, fill de l'emperador austríac, de la dinastia dels Habsburg.

Els països que van recolzar els Habsburgs van formar la Gran Aliança de l'Haia (aliança entre Àustria, Anglaterra, Holanda i Portugal). Al 1702 es declarà la guerra a Espanya i França. Catalunya estava de part dels Borbons, però al 1705 es va canviar als Habsburgs.

L'enfrontament va acabar el 1713 amb el Tractat d'Utrecht, pel qual es reconeix Felip V com a rei d'Espanya. Espanya perd totes les possessions que tenia a Europa. El Tractat d'Utrecht suposa:

• Pèrdua de Gibraltar i Menorca (s'ho queden els britànics).
• Pèrdua de Sicília (s'ho queda la Casa d'Àustria).
• Pèrdua de Sardenya (s'ho queda la Casa d'Àustria).
• Flandes i els altres territoris s'independitzen.
• Confirmació de Prússia com a nou regne (amb el suport de l'emperador austríac, Leopold I, serà coronat nou rei de Prússia Frederic Guillem I).
• Supremacia dels Borbons francesos a Europa.
• Felip V de Borbó reconegut com a rei d'Espanya.

L'Onze de Setembre de 1714 i el Decret de Nova Planta

Anglaterra i Portugal van signar el Tractat d'Utrecht (1713), però els catalans van seguir resistint fins que les tropes de Felip V van trencar el setge de Barcelona l'11 de setembre de 1714. Els barcelonins, dirigits per Antoni de Villarroel (cap militar de la Generalitat) i el president Rafael Casanova, van protagonitzar la defensa heroica en resistir a la Ciutadella. Després d'un llarg setge van haver de rendir-se l'11 de setembre de 1714.

Felip V, victoriós, va imposar les seves normes a Catalunya, així va imposar el Decret de Nova Planta, que estableix:

• El cadastre (impost sis vegades superior als que hi havia per a propietats urbanes i rurals).
• La supressió de la Generalitat i abolició de la Diputació del General, les Corts Catalanes, el Consell de Cent.
• Substituïa el virrei per un capità general, dividia Catalunya en corregiments i desapareixien les tradicionals vegueries.
• Prohibició de la llengua catalana i el castellà serà la llengua oficial.
• Es tanquen les universitats catalanes.

Neix l'Estat Espanyol