Guerres Civils Romanes: Fi de la República i Ascens de l'Imperi

Guerres Civils: Final de la República

Amb l'arribada de Mari al consolat (102 a.C.), es va fer una reforma profunda de l'exèrcit que va tenir conseqüències greus per a la supervivència de la República. Van ser admesos a les files de l'exèrcit els ciutadans pobres (proletaris), els lliberts i, fins i tot després, els esclaus. Servir a l'exèrcit es va convertir en una professió amb recompenses com la paga, la participació en el botí i el repartiment de terres quan es llicenciaven. Els soldats van començar a substituir la fidelitat a la República per la lleialtat al general, de manera que el comandament militar va adquirir un gran poder polític, ja que disposava de recursos humans per imposar la seva voluntat. D'aquesta manera es van fer possibles els cops d'estat i les guerres civils.

Primera Guerra Civil (88 a.C.) i Primer Triumvirat (60 a.C.)

La primera guerra civil va esclatar l'any 88 a.C. i la van protagonitzar Mari i Sul·la. Mari era representant del partit popular i Sul·la del partit senatorial.

Les conseqüències foren desastroses: els odis es van desencadenar i els dos bàndols es van lliurar acarnissadament a les confiscacions de béns i als assassinats dels suposats enemics. Primer es va fer amo de Roma Sul·la, després Mari i, novament, Sul·la, que es va fer nomenar dictador vitalici pel senat atemorit (82 a.C.). Pocs anys després, l'anarquia es va apoderar de Roma i es va buscar una solució d'emergència per frenar la crisi política i cívica. Tres grups de pressió van arribar a un acord per repartir-se el poder: els rics van donar suport a Cras, l'orde senatorial a Pompeu i els populars a Juli Cèsar. Així, tots tres grups van tenir el seu general representant-los al més alt nivell del govern. Es va constituir, d'aquesta manera, el primer triumvirat (60 a.C.).

Segona Guerra Civil (49 a.C.)

Després de la mort de Cras, lluitant contra els parts a l'orient (53 a.C.), va esclatar la segona guerra civil, entre Juli Cèsar i Pompeu, de la qual va sortir vencedor Cèsar. Després de la victòria, Cèsar va ser rebut a Roma per la plebs com un gran triomfador. Aprofitant la situació, aquest va acumular magistratures (dictador, tribú de la plebs) i es va convertir en l'amo de Roma. Tenia tots els poders i controlava el senat i les assemblees. Però hi va haver una reacció d'un grup de senadors davant la tirania exercida pel dictador, i Cèsar va ser assassinat al senat l'any 44 a.C.

Segon Triumvirat (43 a.C.) i Tercera Guerra Civil (31 a.C.)

La situació creada pel buit de poder a la mort inesperada de Juli Cèsar no va poder ser controlada pel senat i van sorgir tres aspirants a succeir-lo: Octavi, que era el successor previst per Cèsar, Marc Antoni, lloctinent de Cèsar i col·lega al consolat, i Lèpid, també lloctinent de Cèsar. Després d'un any de guerra civil, tots tres aspirants van formar el segon triumvirat (43 a.C.), govern tripartit que va ser reconegut oficialment pel senat per a un període de cinc anys. Van haver de renovar-lo per segona vegada, com a única manera de salvar la situació. Els triumvirs van aprofitar el moment per derrotar a orient Brutus i Cassi, assassins de Cèsar, que representaven l'última reacció republicana. Desaparegut d'escena Lèpid, es va desencadenar de nou el desig de fer-se amb l'Estat i va esclatar una guerra civil entre els dos triumvirs que quedaven: Octavi i Marc Antoni. Octavi, recolzat pel senat, a la batalla d'Acci (31 a.C.) va guanyar Marc Antoni, que tenia l'ajuda militar de tropes de la reina Cleòpatra d'Egipte, amb la qual havia conviscut durant uns quants anys. Octavi va tornar triomfador a Roma l'any 29 a.C. i se'n va fer l'amo. La República havia perdut la seva identitat i començava una nova era, l'Imperi (27 a.C.), que va tenir una esplendor aparent durant els seus cinc segles d'existència a Occident.