Guerres Mèdiques i Grècia Hel·lenística: Història, Batalles i Religió

Guerres Mèdiques: Enfrontament entre Polis Gregues i Perses

Motiu principal: intent expansionista persa per tenir sortida al mar Mediterrani. Les guerres mèdiques es diuen així perquè els grecs a la gran extensió on vivien els perses li deien “Media”.

Primera Guerra Mèdica (492 aC - 490 aC)

Dario I de Pèrsia inicia un atac contra la polis de Milet, l'envolta i l'ataca, però Atenes i Erètria defensen Milet. Dario I s'enfada i ataca Atenes i Erètria: els perses avancen fins que hi ha un miracle: la batalla de Marató (Atenes contra Pèrsia).

Segona Guerra Mèdica (480 aC - 479 aC)

Al cap d'uns anys, el fill de Dario I produeix la segona guerra. Jerjes I el cruel es volia venjar de la guerra de Marató. Les polis gregues estaven més organitzades. Es produeix la unió d'Atenes i Esparta contra els perses. Quan arriba al nord de Grècia es produeix la primera batalla a les Termòpiles, liderada per Leònides. Guanyen els perses i arriben fins a Atenes i l'ocupen durant dos mesos, fins que els fan fora i Jerjes decideix destruir l'acròpolis. Va haver una altra batalla: la batalla de Salamina. Era una batalla naval, ja que Atenes tenia una bona flota naval. Guanyen les polis gregues i tornen a traslladar la batalla a terra: la batalla de Platea. Acaba guanyant la polis grega i l'exèrcit persa es va retirar.

Tercera Guerra Mèdica (471 aC - 448 aC)

Batalla al riu Eurimedonte, on guanyen els grecs. Al 448 aC es produeix la pau definitiva entre els perses i les polis gregues (la pau de Càl·lies): s'obliga els perses a no conquerir mai l'Egeu, se'ls prohibeix navegar pel mar Egeu i se'ls permet comercialitzar amb les polis i colònies gregues de l'Àsia Menor.

Grècia Hel·lenística: L'Era Després d'Alexandre Magne

Després de la mort d'Alexandre Magne, l'imperi té problemes d'unió. L'any 275 aC l'imperi es trenca i es fa una selecció natural on queden els més forts:

• Antígona: a Macedònia i les Polis Gregues
• Selèucida: a Pèrsia
• Ptolomeu: a Síria, Palestina i Egipte

Apareix una nova força al Mediterrani: Roma, que acaba amb aquests regnes hel·lenístics. Primer desapareix Antígona (146 aC), després Ptolomeu (30 aC) i finalment Selèucida.

Religió a la Grècia Hel·lenística

L'explicació d'un fet s'havia de buscar en l'interior d'un Déu. Les divinitats gregues estaven associades a les forces de la natura i els homes les havien de disposar a favor d'ells mitjançant el culte. Entre els déus destaquen:

• Zeus (el cel)
• Posidó (el mar)
• Hades (inframón)
• Apol·lo (Sol)
• Afrodita (fecunditat)

Característiques de la Religió Grega

Les divinitats experimenten l'antropomorfisme: tenen figura humana. Els déus eren protagonistes de narracions: mites (Homer i Hesíode). Del culte s'encarregaven uns ciutadans corrents amb caràcter sacerdotal, i s'honoraven amb exercicis físics. La religiositat no tenia relació amb la perfecció moral, i buscaven seguretat en altres formes religioses com la màgia.