Les Guerres Púniques: Cronologia i Impacte a Hispània

Les Guerres Púniques

• 264 aC: Els cartaginesos assetgen Messina, a Sicília, i els romans decideixen ajudar la ciutat assetjada. És la Primera Guerra Púnica (264-241 aC). Victòria romana.
• Durant els 20 anys següents, els romans consoliden el poder a la plana del Po, la Gàl·lia Cisalpina. El 219 aC els cartaginesos assetgen Sagunt, ciutat aliada de Roma, i comença la Segona Guerra Púnica (218-201 aC). El 217 aC: Anníbal venç a Trèbia i Ticí (al nord d’Itàlia), al llac Trasimè (al centre) i el 216 aC ho fa a Cannes (al sud). Molts pobles itàlics, sotmesos a Roma, juntament amb Sicília i Sardenya, es passen al bàndol cartaginès. El 218 aC els germans Gneu i Publi Corneli Escipió desembarquen a Empúries per tallar el subministrament de tropes a Anníbal des d’Hispània. El 209 aC Publi Corneli Escipió fill s’apodera de Cartago Nova (Cartagena) i expulsa els cartaginesos d’Hispània. El 207 aC Roma castiga exemplarment les ciutats capdavanteres de la rebel·lió, Càpua i Tàrent. El 202 aC Roma venç Anníbal en la famosa batalla de Zama.
• La Tercera Guerra Púnica (150 – 146 aC) culmina amb la destrucció, per part de Publi Corneli Escipió Emilià, de Cartago, el 146 aC.

Hispània al Segle II aC

• El 195 aC el cònsol Cató sufoca una rebel·lió de pobles ibèrics a la vall de l’Ebre (els ilergets).
• El 154 aC apareixen dos focus d’inestabilitat: a Lusitània (que finalitza amb l’assassinat del líder Viriat el 139 aC) i al centre de la península (que s’acaba amb la destrucció de Numància l’any 133 aC). La zona càntabra serà dominada pel propi emperador August.

Àfrica (113 – 105 aC)

Guerra contra Jugurta, rei de Numídia.

Les Guerres Púniques (Repetició)

• 264 aC: Els cartaginesos assetgen Messina, a Sicília, i els romans decideixen ajudar la ciutat assetjada. És la Primera Guerra Púnica (264-241 aC). Victòria romana.
• Durant els 20 anys següents, els romans consoliden el poder a la plana del Po, la Gàl·lia Cisalpina. El 219 aC els cartaginesos assetgen Sagunt, ciutat aliada de Roma, i comença la Segona Guerra Púnica (218-201 aC). El 217 aC: Anníbal venç a Trèbia i Ticí (al nord d’Itàlia), al llac Trasimè (al centre) i el 216 aC ho fa a Cannes (al sud). Molts pobles itàlics, sotmesos a Roma, juntament amb Sicília i Sardenya, es passen al bàndol cartaginès. El 218 aC els germans Gneu i Publi Corneli Escipió desembarquen a Empúries per tallar el subministrament de tropes a Anníbal des d’Hispània. El 209 aC Publi Corneli Escipió fill s’apodera de Cartago Nova (Cartagena) i expulsa els cartaginesos d’Hispània. El 207 aC Roma castiga exemplarment les ciutats capdavanteres de la rebel·lió, Càpua i Tàrent. El 202 aC Roma venç Anníbal en la famosa batalla de Zama.
• La Tercera Guerra Púnica (150 – 146 aC) culmina amb la destrucció, per part de Publi Corneli Escipió Emilià, de Cartago, el 146 aC.

Hispània al Segle II aC (Repetició)

• El 195 aC el cònsol Cató sufoca una rebel·lió de pobles ibèrics a la vall de l’Ebre (els ilergets).
• El 154 aC apareixen dos focus d’inestabilitat: a Lusitània (que finalitza amb l’assassinat del líder Viriat el 139 aC) i al centre de la península (que s’acaba amb la destrucció de Numància l’any 133 aC). La zona càntabra serà dominada pel propi emperador August.