Guerres Púniques i Domini de Felip II: Anàlisi Històrica

Guerres Púniques: Segona Guerra Púnica i Expansió Romana

MAPA: 2a GUERRA PÚNICA: Les guerres púniques es denominen la sèrie de tres guerres lliurades entre Roma i Cartago en un període que va des del 264 al 146 aC. La 2a Guerra Púnica és la més coneguda dels enfrontaments bèl·lics entre les dues potències que llavors dominaven el Mediterrani Occidental: Roma i Cartago. La contesa se sol datar des del 218 aC, data de la declaració de guerra de Roma després de la destrucció de Sagunt, fins al 206 aC, on Aníbal i Escipió l'Africà acorden les condicions de rendició de Cartago.

Antecedents

Des del 237 aC els cartaginesos (zona verda) havien ocupat el sud de la península Ibèrica. El seu objectiu era frenar als romans al Mediterrani Occidental. Al 220 aC Aníbal ocupa Roma per la Península (línia verda) i saqueja Sagunt, ciutat aliada de Roma.

Desenvolupament

Gneu pren camí cap a la península, mentre que Escipió es queda a Roma. Varen desembarcar a Empúries (els ataquen línia vermella i després baixa cap al sud) al 218 aC. Asdrúbal envia tropes des de Cartago. Al 215 aC és derrotat a prop de l'Ebre (victòria romana). Els romans són derrotats i els Escipions moren. Publi Corneli l'Africà ocupa la meitat de Cartago Nova i aconsegueix la fidelitat de pobles ibers. Asdrúbal parteix cap a Itàlia per ajudar a Aníbal. Magó es retira cap a les Balears i els romans ocupen Gades (línia verda de punts). Els romans ocupen després de la guerra (línia groga) la costa mediterrània i part del sud.

Des del segle VII aC els fenicis s'establiren a l'illa d'Eivissa. Quan les ciutats fenícies foren sotmeses pels assiris, la colònia fenícia de Cartago, situada al nord d'Àfrica, s'erigí en contínua obra de poder fenici a Eivissa que passa a ser colònia cartaginesa. Aquests fundaren a Menorca les ciutats de Jamma (Ciutadella) i Magon (Maó). Per tot això, els pobladors de les illes Balears intervingueren en les guerres de Cartago contra els romans en les guerres púniques, va ser molt destacada la presència de foners balears a les ordres dels cartaginesos. Després de la batalla de Zama (202 aC) i la derrota definitiva de Cartago, Eivissa conserva l'autonomia política fent aliança amb Roma que li va permetre mantenir la cultura púnica.

Conseqüències

1. Divisió de la província d'Hispània: Dues províncies, Hispània Citerior i Hispània Ulterior. Existeixen dos tipus de províncies: senatorials i imperials. Cada província era governada per un pretor, procònsol o cònsol i un consell.
2. Econòmiques: Latifundis agrícoles, propietat privada de la terra, la ciutat com a centre de producció, ús de la moneda. Va créixer gràcies a la racionalització i millores tècniques.
3. Culturals: Llengua, dret, religió, ideologia, estructura social i econòmica de la societat romana. La llengua llatina es va difondre per tot l'imperi.

Domini Europeu de Felip II: Política Exterior

MAPA: DOMINIS EUROPEUS DE FELIP II: POLÍTICA EXTERIOR: Observem els dominis de Felip II a Europa, que inclou el Regne de Portugal, durant el seu regnat al segle XVI, mapa polític.

Comentari

Felip II hereta la major part del territori del seu pare, Carles I, excepte el títol d'emperador. El 1571, organitza l'última croada de la cristiandat contra els turcs. L'armada integrada per Espanya, Roma i Venècia va vèncer l'armada turca a la Batalla de Lepant, va ser una gran victòria cristiana encara que no va impedir per complet l'activitat dels turcs al Mediterrani. El problema fonamental del regnat de Felip II va ser la rebel·lió de Flandes, en aquesta s'hi mesclaven qüestions religioses i polítiques. Hi va haver una guerra llarga i despietada fins que, al final del segle, s'arribà a un compromís. En el primer període del regnat de Felip II, les relacions entre la monarquia hispànica i Anglaterra van ser bones fins que la mort de Maria Tudor, esposa de Felip, quan la situació va canviar radicalment. S'inicià la guerra el 1585 a causa del suport d'Isabel I a la rebel·lió de Flandes i l'acció de vaixells corsaris contraris a l'Imperi Atlàntic. Es prepara la invasió d'Anglaterra amb l'Armada Invencible, la qual cosa va suposar una gran derrota de la monarquia hispànica fins aleshores. Les relacions amb França van resultar menys conflictives, només un petit enfrontament amb la coronació d'un príncep protestant, i millor van anar amb Portugal quan, després de la mort del rei Sebastià, Felip II es convertí en rei del país veí, aconseguint la unitat peninsular i la fusió dels dos imperis d'ultramar.

Conclusió

La política internacional de Felip II té tantes llums com ombres, va heretar del seu pare la idea de política interna, la defensa del catolicisme, i la superioritat de l'imperi hispànic a Europa.