Guia d'Anatomia i Fisiologia: Aparells i Malalties

L'aparell digestiu

Definició i funcionament general

L’aparell digestiu transforma els aliments en nutrients simples que el cos pot absorbir i utilitzar. Aquest procés s’anomena digestió.

L’aparell digestiu es divideix en:

• a) Tub digestiu: conducte d’uns 10 m format per boca, faringe, esòfag, estómac, intestí prim i intestí gros.
• b) Glàndules digestives/annexos: glàndules salivals, fetge i pàncrees. Elaboren sucs digestius que ajuden a descompondre els aliments.

Principals òrgans i funcions

• Boca: Entrada dels aliments. Intervé en la masticació i salivació. La saliva (amilasa) inicia la digestió dels hidrats de carboni. Els aliments es transformen en bol alimentari i es produeix la deglució.
• Faringe: Zona de pas entre boca, esòfag i via respiratòria. Coordina la deglució. Si falla, l’aliment pot anar cap al nas o les vies respiratòries.
• Esòfag: Conducte muscular de 18–26 cm. Transporta el bol alimentari cap a l’estómac mitjançant moviments peristàltics. No participa en la digestió.
• Estómac: Òrgan en forma de J amb entrada (càrdies) i sortida (pílor). Funciona com a reservori d’aliments. Segrega suc gàstric (àcid clorhídric i pepsina) i tritura el menjar. El bol alimentari es transforma en quim, que passa controladament al duodè.
• Intestí prim: Format per:
  • a) Duodè: rep la bilis i el suc pancreàtic.
  • b) Jejú: digestió i absorció.
  • c) Ílion: absorció final i connexió amb el còlon.
  Funcions: Completa la digestió del quim, que es converteix en quil. Absorbeix gairebé tots els nutrients, sals i aigua.
• Digestió específica:
  • 1) Greixos → lipases + bilis
  • 2) Hidrats de carboni → amilases i disacaridases
  • 3) Proteïnes → pepsines i proteases
• Còlon o intestí gros: Mesura 1,5 m. Dividit en cec, còlon ascendent, transvers, descendent, sigmoide i recte. Absorbeix aigua, sals i àcids grassos de cadena curta. Forma i emmagatzema les femtes. Conté una flora bacteriana molt abundant que participa en la fermentació i en la salut immunitària.

Glàndules digestives i annexos

• a) Paròtides, submaxil·lars i sublinguals: Produeixen saliva, que humiteja els aliments i inicia la digestió dels hidrats de carboni.
• b) Fetge: Produeix bilis, emmagatzemada a la vesícula biliar. Ajuda a digerir greixos. Processa i transforma nutrients, i detoxifica substàncies nocives.
• c) Pàncrees:
  • 1) Funció exocrina: produeix enzims (amilasa, lipasa, tripsina) per a la digestió.
  • 2) Funció endocrina: segrega hormones com la insulina, que regulen el metabolisme.

Malalties de l'aparell digestiu

Úlcera gastroduodenal

Definició i causes: Ferida profunda a la mucosa de l’estómac. Causes: Helicobacter pylori. Fisiopatologia: Disminució de la protecció mucosa i excés d’àcid; per tant, la mucosa es mostrarà més danyada. Signes: vòmits amb sang, femta negra i pal·lidesa per anèmia. Símptomes: Dolor a la boca de l’estómac, ardor, nàusees. Complicacions: Hemorràgia, perforació, anèmia greu.

Colelitiasi

Definició i causes: Formació de càlculs (pedres) dins la vesícula biliar. Causes freqüents: obesitat, dietes greixoses, embaràs, edat avançada, diabetis, pèrdua de pes. Fisiopatologia: Quan la bilis s’espesseix o hi ha excés de colesterol, es cristal·litza i forma pedres. Si bloquegen el conducte biliar, la bilis no pot sortir i es produeix inflamació o dolor. Signes: pell i ulls groguencs si hi ha obstrucció del conducte. Femtes clares i orina fosca. Hipersensibilitat a la palpació a la zona dreta superior de l’abdomen. Símptomes: Dolor agut i intermitent sota les costelles. Nàusees i vòmits. Complicació: Colecistitis aguda, pancreatitis biliar, colangitis, perforació o necrosi de la vesícula.

Gastritis

Definició i causes: La gastritis és la inflamació del revestiment de l’estómac, causada sobretot per Helicobacter pylori, ús freqüent d’AINE o consum excessiu d’alcohol. Pot ser aguda (sobtada) o crònica (progressiva). Fisiopatologia: La gastritis apareix quan la barrera protectora de l’estómac es debilita i els sucs digestius irriten el teixit. Signes i símptomes: Dolor o cremor a l’abdomen superior (indigestió). Nàusees i vòmits. Sensació de plenitud després de menjar. Complicació: Si no es tracta, pot causar úlceres, sagnat i, rarament, un augment del risc de càncer d’estómac, sobretot en gastritis cròniques que afinen el revestiment estomacal.

Malaltia per reflux gastroesofàgic (ERGE)

Definició i causes: És el retorn persistent del contingut gàstric (àcid de l'estómac) cap a l’esòfag, provocant símptomes molestos o lesions. Causes i factors de risc: Disfunció de l'Esfínter Esofàgic Inferior (EEI), hèrnia de hiat, obesitat, tabac i menjars molt grassos. Fisiopatologia: L'àcid gàstric irrita contínuament la mucosa esofàgica, que no està preparada per resistir un pH tan àcid. Aquesta exposició crònica danya l'epiteli i provoca esofagitis (inflamació). Signe principal: La pirosi (sensació de cremor retroesternal). Altres símptomes: Regurgitació àcida, dolor toràcic, disfàgia lleu, tos nocturna/crònica, ronquera i erosió dental. Complicacions: Esofagitis erosiva, estenosi esofàgica. Complicacions més greus: Esòfag de Barrett, que augmenta el risc de carcinoma esofàgic.

Malaltia inflamatòria de Crohn

Definició i causes: Trastorn inflamatori crònic del tracte digestiu. Pot afectar qualsevol part del tub digestiu, tot i que és freqüent a l’ili terminal. Causa desconeguda, relacionada amb predisposició genètica, alteracions del sistema immunitari i factors ambientals. Fisiopatologia: Inflamació crònica transmural de l’intestí. Provoca parets gruixudes amb úlceres que poden formar fístules i estenosis. Signe principal: Dolor abdominal recurrent i diarrea persistent. Altres símptomes: Femtes amb sang, pèrdua de pes, febre, cansament i anèmia. Complicacions: Estenosi, fístules i malabsorció.

Malaltia celíaca

Definició i causes: Malaltia autoimmune sistèmica desencadenada per la ingesta de gluten (blat, civada, sègol i ordi). Fisiopatologia: El gluten indueix una resposta immune que destrueix les vellositats de l'intestí prim (atròfia vellositària), reduint l'absorció. Signes i símptomes: Diarrea crònica, dolor abdominal, distensió, pèrdua de pes, anèmia ferropènica i fatiga. Complicacions: Malabsorció crònica, hipoplàsia de l’esmalt, infertilitat, osteoporosi i limfoma intestinal.

Glossari de l'aparell digestiu

• Quim: Massa semilíquida d’aliments parcialment digerits.
• Vellositats: Projeccions de la mucosa intestinal per a l’absorció.
• Malabsorció: Incapacitat d’absorbir nutrients correctament.
• Esfínter: Anell muscular que regula el pas entre òrgans.
• Esofagitis: Inflamació de la mucosa de l’esòfag.
• Autoimmune: Resposta del sistema immunitari contra el propi cos.
• Absorció: Pas dels nutrients a la sang o limfa.
• Bol alimentari: Aliments mastegats i barrejats amb saliva.
• Disfàgia: Dificultat o dolor en deglutir.
• Esòfag de Barrett: Canvi anormal de la mucosa esofàgica per reflux.
• Metaplàsia: Transformació d’un tipus de cèl·lules per dany repetit.
• Perforació: Forat en la paret d’un òrgan.
• Pirosi: Sensació de cremor retroesternal.
• Regurgitació: Retorn de contingut estomacal a la faringe.
• Necrosi: Mort d’un teixit.
• Estenosi: Estrenyiment patològic d'un conducte.
• Transmural: Que afecta totes les capes de la paret d'un òrgan.
• Atròfia Vellositària: Destrucció de les vellositats de l'intestí prim.
• Còlon: Part final de l’intestí gros.
• Esfínter esofàgic inferior: Múscul que impedeix el reflux cap a l'esòfag.

Sistema respiratori

El sistema respiratori oxigena el cos mitjançant la inhalació i l'exhalació. Als alvèols es produeix l’intercanvi de gasos. Es divideix en via aèria superior i via aèria inferior. Requereix tres mecanismes: ventilació, perfusió i difusió.

Anatomia del sistema respiratori

• Fosses nasals: L’aire es filtra, s’escalfa i s’humidifica.
• Faringe: Tub que connecta cavitat nasal i bucal amb laringe i esòfag. Es divideix en nasofaringe, orofaringe i laringofaringe.
• Tràquea: Tub cartilaginós amb anells en forma de “C” que condueix l’aire.
• Bronquis i bronquíols: Ramificacions que distribueixen l’aire als pulmons.
• Pulmons: Formats per milions d’alvèols on es produeix l’intercanvi gasós. El pulmó dret té 3 lòbuls i l’esquerre 2. Estan recoberts per la pleura.

Mecànica respiratòria

La inspiració és un procés actiu on el diafragma es contrau i s'aplana, augmentant la capacitat toràcica. L’exhalació és generalment passiva; la relaxació dels músculs respiratoris comprimeix els pulmons i expulsa l’aire.

Malalties del sistema respiratori

Rinitis al·lèrgica

Definició: Resposta immunològica a un al·lergen (pols, pol·len). Fisiopatologia: El cos allibera histamina, provocant inflamació. Símptomes: Picor, rinorrea, esternuts, congestió nasal i fatiga.

Pneumònia

Definició: Infecció que inflama els sacs alveolars, omplint-los de líquid o pus. Causes: Bacteris (pneumococ), virus o fongs. Símptomes: Tos, febre, calfreds, dispnea i dolor toràcic.

Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC)

Definició: Obstrucció persistent de la circulació d'aire. Causes: Tabac (principal causa), fum i gasos irritants. Símptomes: Dispnea, tos crònica i sibilàncies.

Asma

Definició: Malaltia crònica amb inflamació i estrenyiment dels bronquis. Fisiopatologia: L’exposició a al·lergens provoca broncoconstricció, vasodilatació i edema de la mucosa. Símptomes: Sibilàncies, opressió al pit i dificultat per respirar.

Càncer de pulmó

Definició: Proliferació de cèl·lules anormals que formen tumors. Causes: Tabac, radiació, agents cancerígens. Símptomes: Tos persistent amb sang, pèrdua de pes, fatiga i dispnea.

Glossari del sistema respiratori

• Al·lergen: Substància que provoca al·lèrgia.
• Citoquina: Missatgera del sistema immunitari.
• Bacterièmia: Bacteris a la sang.
• Broncoconstricció: Estrenyiment dels bronquis.
• Cefalea: Mal de cap.
• Cilis: Estructures que mouen la mucositat.
• Dispnea: Falta d’aire.
• Difusió gasosa: Pas de gasos per la membrana alveolocapil·lar.
• Edema: Acumulació de líquid.
• Emfisema: Dany als alvèols.
• Histamina: Substància que causa inflamació en al·lèrgies.
• Hipòxia: Manca d’oxigen en teixits.
• MPOC: Malaltia pulmonar obstructiva crònica.
• Perfusió: Aportació de sang a un teixit.
• Pleura: Membrana que cobreix els pulmons.
• Rinorrea: Secreció nasal abundant.
• Sibilàncies: Sorolls aguts en respirar.
• Taquipnea: Respiració ràpida.

Sistema excretor

L’aparell excretor elimina els residus del metabolisme cel·lular. Està constituït pels ronyons, els urèters, la bufeta i la uretra.

Anatomia i funcions renals

• El ronyó: Filtra la sang, regula l’aigua i el pH, i produeix hormones. Conté l'escorça renal i la càpsula renal.
• La nefrona: Unitat funcional del ronyó. Realitza la filtració glomerular, reabsorció tubular i secreció tubular.
• Urèters: Conductes que porten l’orina a la bufeta per moviments peristàltics.
• Bufeta urinària: Dipòsit flexible que emmagatzema l’orina. El reflex de la micció està controlat pel sistema nerviós.
• Uretra: Conducte d’expulsió final, controlat per esfínters.

Malalties de l'aparell excretor

Infecció del tracte urinari (ITU)

Definició: Infecció bacteriana (uretritis, cistitis o pielonefritis). Símptomes: Disúria, necessitat freqüent d’orinar, orina tèrbola i hematúria.

Litiasi renal

Definició: Formació de pedres (càlculs) al ronyó per cristal·lització de minerals. Símptomes: Còlic nefrític (dolor intens), nàusees i hematúria.

Insuficiència renal aguda (IRA)

Definició: Pèrdua sobtada de la funció renal per deshidratació, isquèmia o obstruccions. Signes: Oligúria, edemes i confusió.

Insuficiència renal crònica (IRC)

Definició: Deteriorament progressiu i irreversible. Causes: diabetis i hipertensió. Símptomes: Fatiga, edemes, pèrdua de gana i picor generalitzada.

Glossari de l'aparell excretor

• Nefrona: Unitat funcional del filtratge renal.
• Disúria: Dolor en orinar.
• Oligúria: Producció escassa d’orina (<400 ml/dia).
• Anúria: Absència d’orina (<100 ml/dia).
• Hematúria: Sang a l’orina.
• Pielonefritis: Infecció del ronyó.
• Hidronefrosi: Dilatació del ronyó per obstrucció.
• Micció: Acte d’orinar.
• Diàlisi: Substitució artificial de la funció renal.

Aparell cardiovascular

El sistema cardiocirculatori transporta oxigen, nutrients i hormones, i elimina residus. És un sistema tancat impulsat pel cor.

Components del sistema

• El cor: Dividit en quatre cavitats (aurícules i ventricles). Les vàlvules asseguren la circulació unidireccional.
• Vasos sanguinis: Artèries (surten del cor), venes (tornen al cor) i capil·lars (intercanvi de substàncies).
• La sang: Conté glòbuls vermells, glòbuls blancs, plaquetes i plasma.
• Sistema limfàtic: Transporta la limfa des dels teixits cap al cor.

Malalties cardiovasculars

Infart agut de miocardi

Definició: Necrosi del múscul cardíac per interrupció del flux sanguini. Causes: Aterosclerosi i trombosi coronària. Símptomes: Dolor toràcic opressiu irradiat al braç esquerre, suor freda i dispnea.

Mort sobtada

Definició: Defunció inesperada en menys d'una hora des de l'inici dels símptomes. Causes: Arrítmies ventriculars greus o embòlia pulmonar massiva.

Hipertensió arterial (HTA)

Definició: Elevació persistent de la pressió (>140/90 mmHg). Símptomes: Sovint asimptomàtica ("assassí silenciós"), pot causar cefalees i marejos. Complicacions: Ictus, insuficiència cardíaca i dany renal.

Insuficiència cardíaca

Definició: Incapacitat del cor per bombar prou sang. Símptomes: Dispnea, ortopnea, edemes als turmells i fatiga extrema.

Ictus

Definició: Interrupció del flux sanguini cerebral (isquèmic o hemorràgic). Símptomes: Pèrdua de força en mig cos, dificultat per parlar i cefalea intensa.

Arrítmies cardíaques

Definició: Alteracions del ritme (bradicàrdia <60 bpm, taquicàrdia >100 bpm). Símptomes: Palpitacions, marejos i desmais.

Glossari de l'aparell cardiovascular

• Aterosclerosi: Estrenyiment de les artèries per greix.
• Placa d’ateroma: Dipòsit de greix a la paret arterial.
• Trombe: Coàgul de sang.
• Isquèmia: Manca d’oxigen per flux reduït.
• Fibril·lació ventricular: Arrítmia mortal desorganitzada.
• Xoc cardiogènic: Fallada severa de la bomba cardíaca.
• Bradicàrdia: Ritme cardíac massa lent.
• Taquicàrdia: Ritme cardíac massa ràpid.