Guia de l'Aqüeducte de Segòvia: Obra Mestra de l'Enginyeria

L'Aqüeducte de Segòvia: Una joia de l'enginyeria romana

1. Catalogació de l'obra

• Títol: Aqüeducte de Segòvia
• Autor: Desconegut
• Cronologia: 90-105 d.C.
• Estil: Romà imperial
• Tipologia: Obra pública
• Materials: Granit
• Localització: Segòvia (Espanya)

2. Marc històric i cultural

L'obra s'emmarca en l'època de l'Imperi Romà. Encara que es desconeix el nom de l'arquitecte responsable d'aquesta construcció, segons sembla, el seu nom constava en la inscripció que amb prou feines pot llegir-se actualment sobre les tres arcades més altes. El que sí que se sap, amb major o menor exactitud a partir dels orificis de les grapes que en aquella època varen aguantar les lletres de bronze que formaven la inscripció commemorativa, és la llegenda "IMP(ERATOR) NERVA CAESAR". Aquest fet permetria datar l'aqüeducte durant el breu mandat d'aquest emperador l'any 97, si bé altres estudis avancen la data al 90, en temps de Domicià, o el retarden fins als primers anys del segle II, en època de Trajà. Els aqüeductes pertanyen al que anomenem obres d'enginyeria romana, que inclouen els aqüeductes per transportar aigua a les ciutats, calçades o vies i ponts.

3. Anàlisi formal

Elements de suport i suportats

Com a elements de suport destaquem els pilars sobre els quals s'aixequen els arcs. Podem dividir la part visible de l'aqüeducte en dos grans trams: un primer construït a partir de 78 arcs de mig punt que van prenent alçada progressivament fins a arribar a la plaça de Díaz Sanz; i un segon tram amb 44 arcades dobles sobreposades i que, a l'època romana, desguassava en un estany. L'arqueria superior es manté sempre invariable. Malgrat això, els pilars de l'arqueria inferior canvien de mida per tal d'adaptar-se a les irregularitats del terreny. Tots els arcs estan construïts amb grans carreus de pedra granítica tallats de manera tosca i units sense cap tipus d'argamassa per aconseguir l'adherència, llevat de l'opus caementicium utilitzat a l'àtic, on hi ha la canalització de l'aigua. En total són 728 m de longitud, amb una alçada mínima de 7 m i una màxima, a la plaça de l'Azoguejo, de 29 m.

A sobre de la inscripció commemorativa, avui desapareguda, situada al capdamunt dels tres arcs inferiors de major alçada, s'hi obren dos nínxols a banda i banda que, en època romana, guardaven imatges de déus pagans o del mateix emperador. En el seu lloc, actualment, es troben dues imatges de la Mare de Déu i Sant Sebastià.

Espai exterior i integració urbanística

L'aqüeducte s'inicia a uns 16 km als afores de la ciutat, a la serra de Guadarrama, d'on pren l'aigua del cabal del riu Frío. Des d'allà en surt un canal de 30 cm de diàmetre que es dirigeix en suau descens i, en alguns trams sota terra, fins a una torre (El Caserón) construïda a la ciutat de Segòvia, que s'encarregava d'eliminar la possible brutícia arrossegada per l'aigua. És a partir d'aquí quan s'inicia la part visible i arquitectònica de l'aqüeducte. Aquesta obra és la imatge principal del paisatge urbà de Segòvia, sent especialment espectacular el tram que s'eleva sobre la plaça de l'Azoguejo.

Estil i tècnica constructiva

Aquesta és l'obra d'enginyeria romana més important de la península Ibèrica i una de les més rellevants d'Europa, només comparable al Pont du Gard de Nimes. Cal remarcar l'ús de l'opus caementicium, utilitzat en l'arquitectura romana des del segle II a.C. Aquest material estava format per petites pedres disposades en un encofrat, sobre el qual s'abocava una argamassa formada fonamentalment de calç i sorra. Per la seva resistència i duresa es pot considerar equivalent al formigó actual.

4. Interpretació

Funció de l'aqüeducte

La seva funció era proveir d'aigua la part alta de la ciutat de Segòvia, on s'havia construït un enclavament militar romà. Després d'una rehabilitació i una petita adaptació, aquest aqüeducte continua en funcionament.

Explicacions i llegenda popular

Una llegenda d'origen medieval atribueix la construcció al diable. Segons la tradició, una noia, cansada d'haver de pujar l'aigua cada dia fins a la part alta de la ciutat on vivia, va fer un pacte amb Llucifer: si ell podia construir en una sola nit un pont capaç de dur l'aigua, ella li lliuraria la seva ànima. Quan el diable era a punt de col·locar l'última pedra, el gall cantà, i així la noia salvà la seva ànima.