Guia de les Primeres Avantguardes Artístiques del Segle XX

Context i Definició de les Primeres Avantguardes

Les primeres avantguardes sorgeixen en el context de la crisi provocada per la Primera Guerra Mundial, donant lloc a l'aparició de noves formes d'expressió artística. París es consolida com el centre artístic principal.

Reben el nom d'avantguardes tots aquells moviments que qüestionen i neguen l'art anterior, proposant noves alternatives radicals.

Cronologia dels Moviments Principals

• 1905: Fauvisme i Expressionisme
• 1907: Cubisme
• 1909: Futurisme
• 1910: Abstracció
• 1916: Dadaisme
• 1924: Surrealisme

Arquitectura d'Avantguarda

El desenvolupament tècnic i industrial impulsa noves tendències arquitectòniques:

Funcionalisme o Moviment Modern

Corrent arquitectònic basat en el principi de Sullivan: "la forma segueix la funció". Prioritza les necessitats i la comoditat per sobre de l'estètica. L'ús del formigó armat està molt lligat al progrés industrial. Le Corbusier va definir les cases com a "màquines per viure-hi".

Organicismes

Proposa una arquitectura funcional de caràcter orgànic, amb elements que responguin al caràcter psicològic de les persones que hi han de viure, buscant un vincle entre funció i entorn.

Neoplasticisme Holandès

Es caracteritza per la seva simplicitat formal i l'ús de formes geomètriques bàsiques i colors primaris.

Expressionisme Alemany

Presenta un elevat nivell de dificultat tècnica i formal, buscant expressar emocions intenses.

Moviments Pictòrics i Artístics d'Avantguarda

Fauvisme (1905)

Primer moviment d'avantguarda. El terme "fauve" significa "fera". Es caracteritza per l'ús violent del color sobre la tela, atorgant autonomia al color respecte a la forma. Henri Matisse n'és un dels màxims exponents.

Expressionisme (1905)

Reflecteix una crítica a la cruel atmosfera sociopolítica prèvia a la Primera Guerra Mundial. Les obres tenen un caràcter agressiu i angoixat. Es divideix principalment en dos grups: "El Pont" (Die Brücke) i "El Genet Blau" (Der Blaue Reiter). Sovint utilitza línies corbes i deformades.

Cubisme (1907)

Proposa la fragmentació geomètrica de l'espai i dels objectes. Els temes habituals són retrats i natures mortes (taules amb objectes quotidians). Té dues fases principals:

• Fase analítica: Descomposició de l'objecte en múltiples punts de vista, ús de colors càlids i ocres.
• Fase sintètica: Reconstrucció de l'objecte amb formes simplificades, introducció del collage i l'ús de lletres i números.

Futurisme (1909)

Moviment que busca trencar radicalment amb el passat i exaltar el poder de la tecnologia, la maquinària, el moviment, el dinamisme i el progrés. Utilitza el simultaneisme: repetir les imatges de manera superposada per construir una seqüència visual, sovint amb colors vius.

Dadaisme (1916)

Lligat a l'obertura del Cabaret Voltaire a Zúric durant la Primera Guerra Mundial. El nom "Dada" va ser triat a l'atzar en obrir un diccionari. És un moviment antiartístic, provocador i iconoclasta, que busca desprestigiar l'obra d'art tradicional. Marcel Duchamp i els seus ready-mades en són un exemple clau.

Art Abstracte (c. 1910)

L'artista rebutja el concepte tradicional de l'art com a imitació de la realitat. L'objectiu és despertar emocions per mitjà dels colors, les formes i l'harmonia de les línies. Inclou diversos moviments:

Constructivisme

Busca reflectir la maquinària i la tecnologia amb línies geomètriques i constructives.

Suprematisme

Utilitza formes bàsiques com el quadrat i el cercle per depurar al màxim el llenguatge artístic (Kazimir Malèvitx).

Neoplasticisme

Porta a l'extrem la depuració de la forma amb línies rectes i colors primaris (Piet Mondrian).

Surrealisme (1924)

Explora el món del subconscient i dels somnis, creant imatges inquietants produïdes durant el son. L'automatisme és un procés clau: expressió lliure, ràpida i fluida del pensament, sense control racional. Es distingeixen dos corrents principals:

Corrent Automatista

Crea un univers de símbols sorgits de l'inconscient i l'atzar (Joan Miró).

Corrent Oníric

Recrea figuracions estranyes i simbòliques procedents directament dels somnis (Salvador Dalí).

Altres Tendències i Figures Clau

Escola de París

Agrupa artistes residents a París que no s'adscriuen estrictament a cap de les altres avantguardes, mantenint un estil més individualista.

Noucentisme Català

Moviment cultural i artístic que cerca un retorn al classicisme, l'ordre i la raó, en contraposició al Modernisme. Iconografia centrada en la figura femenina (no necessàriament la dona fatal, sinó sovint figures idealitzades en harmonia amb la natura) i el paisatge mediterrani.

Grans Mestres Espanyols del Segle XX

Figures fonamentals que van participar o dialogar amb les avantguardes:

• Pablo Picasso (figura clau del Cubisme)
• Salvador Dalí (màxim exponent del Surrealisme oníric)
• Joan Miró (figura clau del Surrealisme automatista)