Guia de la Biodiversitat i el Clima a Espanya

La biodiversitat al territori espanyol

Espanya és un territori que presenta una gran biodiversitat, determinada per tres factors clau:

• La situació: es troba a la frontera de diferents dominis vegetals.
• L'efecte refugi: va servir de refugi per a espècies vegetals i animals durant el període de les glaciacions, la qual cosa ha generat nombrosos endemismes.
• La presència de sistemes muntanyosos: provoquen una gradació vegetal en altitud que se suma a la gradació latitudinal.

Regions biogeogràfiques i paisatges

Regió eurosiberiana: paisatge atlàntic

Correspon a la zona nord de la península, amb un clima humit i temperatures suaus.

Regió mediterrània: paisatge mediterrani

Abasta la major part de la península i les illes Balears, caracteritzada per estius secs i calorosos.

Regió macaronèsica: paisatge canari

Exclusiva de les illes Canàries, amb una flora única i nombrosos endemismes.

Regió alpina: paisatge de muntanya

Localitzada a les zones més altes dels sistemes muntanyosos, amb condicions climàtiques extremes.

Tipus de vegetació segons la mida i fisonomia

• Bosc: vegetació de port arbori.
• Matollar: vegetació de port arbustiu.
• Prat: vegetació de port herbaci.

Formacions vegetals destacades

Vegetació de ribera

Associada a cursos d'aigua, com ara pollancres, àlbers i el palmerar.

Vegetació de zones pantanoses

Als aiguamolls de Doñana hi trobem joncs i plantes halòfiles. A la mateixa zona també hi ha alzines, pins i vegetació dunar.

Vegetació de les illes Canàries

Pertany a la regió macaronèsica (Açores, Madeira, Canàries i Cap Verd). La seva insularitat i clima li atorguen trets específics, amb abundància d'endemismes i un notable escalonament altitudinal.

• Les illes orientals (Lanzarote i Fuerteventura) tenen vegetació subdesèrtica.
• La seva latitud subtropical fa que el clima estigui afectat per la circulació dels vents alisis, la proximitat al Sàhara i el relleu.
• Exemples de flora: violeta del Teide, taginaste roig, pi canari, drago, cardones i la savina a El Hierro.

Paisatge vegetal de clima oceànic

Inclou el bosc de coníferes, el bosc caducifoli de roures i faigs, falgueres i molses, sotabosc, fagedes (Fagus sylvatica), rouredes, castanyers, pinars, plantacions d'eucaliptus a Galícia i prats.

Paisatge vegetal de clima mediterrani

Dominat pel bosc perennifoli (com el Monte del Pardo). Inclou espècies com el piorno serrano, la ginesta, l'alzina, la surera i el pi. El matollar pot ser de tipus màquia, amb bruc (Calluna vulgaris), garric (Quercus coccifera) i farigola.

Vegetació d'estepa

Característica de zones àrides, amb espècies com l'espart i l'atzavara, formant espartars.

Paisatge vegetal de muntanya

Format per avets i prats (Gredos), molsa, herbes, flors i brucs. Exemples notables són la fageda de Montejo de la Sierra (Madrid) i el pinar de Valsaín (Segòvia).

El clima

Factors que determinen el clima

El clima està determinat per factors astronòmics, geogràfics i dinàmics.

Factor astronòmic

Els moviments de la Terra, com la rotació sobre un eix inclinat, defineixen les zones climàtiques en funció de la latitud: fredes, temperades i càlides.

Zones fredes

Fa fred tot l'any. Inclouen el clima polar (entre els cercles polars i els pols) i el clima d'alta muntanya (un clima azonal determinat per l'altitud).

Zona càlida

Fa calor tot l'any, amb una estació seca i una humida. Comprèn els climes equatorials, tropicals humits, tropicals secs i desèrtics (entre els tròpics).

Zones temperades

És la zona on es troba la península Ibèrica. Té quatre estacions marcades. Inclou els climes mediterrani, oceànic i continental. Es localitza entre els tròpics i els cercles polars.

Factors dinàmics: les masses d’aire

La troposfera està fragmentada en masses d'aire amb diferent temperatura i humitat. La seva circulació s'organitza en zones d'altes pressions (anticiclons) i zones de baixes pressions (depressions o borrasques). Els camps de pressió es representen amb isòbares.

Anticiclons

Són masses d'aire d'altes pressions (superiors a 1015 hPa), seques i que comporten temps estable. L'aire gira en sentit horari a l'hemisferi nord. Són centres de divergència que emeten corrents d'aire.

Depressions o borrasques

Són masses d'aire de baixes pressions (inferiors a 1015 hPa), humides i que comporten temps inestable. L'aire gira en sentit antihorari a l'hemisferi nord. Són centres de convergència que reben masses d'aire.

Els fronts

Són la superfície de contacte entre dues masses d'aire de propietats diferents. La massa d'aire fred, més densa, sempre se situa per sota de la càlida, generant un gran dinamisme atmosfèric.

Factors que influeixen en el clima d’Espanya

1. Situació de la península Ibèrica

Es troba a la zona temperada, en una àrea de transició entre la influència atlàntica i la mediterrània, i en la zona de confluència de masses d'aire polar (fredes) i tropical (càlides).

2. La influència del mar

La proximitat al mar suavitza el clima a les zones costaneres, fent-lo més humit i amb menys gelades a l'hivern.

3. Forma i relleu de la península Ibèrica

L'amplada de la península i la disposició perifèrica del relleu aïllen les terres de l'interior de la influència marina, provocant un gran contrast tèrmic (hiverns freds i estius calorosos) i l'efecte Föhn.

4. Influència de la Mediterrània

El reescalfament de les seves aigües a l'estiu provoca una gran evaporació. A la tardor, l'arribada de masses d'aire atlàntic més fredes pot generar depressions i pluges torrencials, conegudes com a gota freda.

5. Arribada de masses d’aire

• Marítimes: càlides i carregades d'humitat, generen temps inestable. La massa d'aire polar marítim produeix descens de temperatures, nevades i pluges.
• Continentals: seques, fredes a l'hivern i molt càlides a l'estiu.

6. Els centres d’acció

• Depressions de l'Atlàntic: masses d'aire de l'oest que porten temps variable, nuvolositat, pluges i temperatures suaus, especialment a l'oest i nord-oest peninsular.
• Anticicló de les Açores: principal centre d'acció, és una massa d'aire tropical marina que a l'estiu domina la península i les Balears, portant temps càlid, sec i estable.
• Anticicló continental o saharià: aire molt càlid i sec que a l'estiu provoca onades de calor (>40 °C) i a l'hivern pot causar augments de temperatura (>20 °C).

7. El front polar

S'origina pel xoc entre les masses d'aire fred del nord i les masses d'aire càlid tropical del sud, generant gran part de la inestabilitat meteorològica a la península.