Guia Completa: Agricultura i Ramaderia a Catalunya

Tipus d'Agricultura: Subsistència, Mercat i Especulació

L'agricultura es pot classificar segons la seva finalitat i les tècniques emprades:

Agricultura Tradicional o de Subsistència

És un tipus d'agricultura orientada a produir allò que es necessita per sobreviure, pròpia de països amb menys recursos. El pagès treballa amb eines rudimentàries i el rendiment és baix.

Agricultura de Mercat

És una agricultura que s'integra dins del circuit de l'economia. El pagès ven els seus productes. Per augmentar la producció i la qualitat, s'han d'introduir millores en la maquinària, les instal·lacions i l'ús de fertilitzants.

Agricultura d'Especulació

La trobem dins l'agricultura de mercat. Tota la producció es destina al mercat. Es basa en un sol conreu, on l'objectiu és aconseguir una producció molt elevada a un bon preu (sucre, cacau, cotó). Es requereix una gran quantitat de maquinària i l'aplicació de tècniques molt avançades. Hi ha una especialització del producte. Es localitza principalment en països en vies de desenvolupament amb clima tropical.

Característiques de l'Agricultura de Subsistència i de Mercat

Agricultura de Subsistència

• Escassa o nul·la mecanització.
• Mà d'obra abundant.
• Abundància d'explotacions familiars.
• Orientada a l'autoconsum.
• Pròpia dels països subdesenvolupats.

Agricultura de Mercat

• Elevada mecanització i tecnificació.
• Ús abundant de fertilitzants i pesticides.
• Escassa mà d'obra.
• Orientació de la producció cap al mercat interior o d'exportació.
• Es pot trobar tant en països desenvolupats com subdesenvolupats.

La Terra i l'Estructura de les Explotacions Agràries

Les explotacions agràries es classifiquen segons la seva dimensió i el tipus de cultiu:

• Agricultura Extensiva

  Es troba en explotacions de grans dimensions, anomenades latifundis (més de 100 hectàrees). Normalment, en els latifundis es practica una agricultura extensiva, encaminada a obtenir una gran quantitat de producte a un preu baix.

• Agricultura Intensiva

  Busca la màxima quantitat de producte amb el mínim espai possible. S'utilitzen adobs, mà d'obra intensiva, regadiu, hivernacles, etc.

• Explotació Petita (Minifundis)

  Són petites explotacions agràries, de menys de 10 hectàrees, anomenades minifundis. Es troben al nord de la península i a les illes. Són parcel·les reduïdes, la qual cosa dificulta la mecanització.

• Explotacions Mitjanes

  Són explotacions familiars de grandària mitjana, al voltant de 30 hectàrees. Normalment s'hi practica una agricultura intensiva.

La Població Rural i les Activitats Agràries

Rural i urbà s'utilitzen generalment per descriure una manera d'ocupar l'espai. L'espai rural s'ha identificat tradicionalment com un espai agrari, mentre que l'espai urbà es relaciona amb un espai dedicat a la indústria i als serveis.

L'ocupació del territori és dinàmica; per tant, hi ha molts factors que condicionen el lloc d'establiment.

Quan es parla de paisatge rural, s'ha de fer referència a les activitats tant productives com residencials relacionades amb el camp. En el paisatge rural podem trobar:

• Activitats Agràries: que inclouen l'agricultura i la ramaderia.
• Activitats Forestals: com la silvicultura (aprofitament del bosc).
• Activitats Agroindustrials: indústries de transformació alimentàries (incloent-hi el vi).

Hi ha una sèrie de condicionants que determinen el paisatge rural: el clima, el relleu i el sòl (la seva fertilitat influirà en el tipus de conreu).

L'agricultura de secà normalment es fa en camps oberts. L'agricultura d'horta es dona en paisatges intensius.

Les Zones Agràries de Catalunya

A Catalunya, es distingeixen tres zones agràries principals:

• Zona de Muntanya (Pirineus i Prepirineu)

  Predomina l'activitat ramadera extensiva, amb animals que pasturen als prats i no estan estabulats. S'obté carn per al consum, tant de boví com d'equí. En canvi, la ramaderia per a l'obtenció de llet sol estar tancada en estables. Cada vegada més, els animals estan estabulats. En agricultura, hi trobem farratge.

• Regió Central

  Es dedica al conreu de cereals i farratges, tant per al consum humà com animal. La ramaderia és intensiva, sobretot porcí i boví.

• La Zona de Ponent (Sud de Catalunya)

  Caracteritzada per conreus llenyosos com fruita seca, fruita dolça i vinya.

Els Conreus i Cultius Principals a Catalunya

A Catalunya, el 80% dels cultius són de secà, el 8% de regadiu i un 12% pastures. Els principals cultius són:

• Cereals: ordi, blat de moro i civada. Les zones geogràfiques principals són la Noguera, la Segarra, l'Urgell, l'Anoia, el Bages, el Baix Ebre i el Montsià.
• Fruita Dolça: prové principalment de les comarques de Lleida.
• Fruita Seca: es troba al Priorat, les Garrigues i el Baix Camp (comarques de Tarragona).
• Farratge: es troba a l'Alt i Baix Empordà, la Noguera, Osona i el Segrià.
• Olivera: es troba a les Garrigues, la Ribera d'Ebre, el Montsià i el Baix Ebre.
• Vinya: es troba a l'Alt i Baix Penedès, l'Alt Camp, la Terra Alta i la Conca de Barberà.
• Altres Cultius: ocupen menys extensió, com patates, hortalisses, flors i plantes ornamentals, i els cultius industrials. Es localitzen al Maresme, el Baix Llobregat, el Baix Ebre i el Montsià. A Catalunya, els últims anys s'ha impulsat l'agricultura ecològica.

Les Explotacions Agràries a Catalunya

Menys del 3% de la població catalana es dedica a la pagesia. Les explotacions agràries catalanes són majoritàriament de tipus familiar, petites i mitjanes. La majoria d'explotacions es treballen en règim de propietat, tot i que també hi ha terres arrendades. Les explotacions catalanes són modernes i, per tant, competitives. Any rere any, el nombre d'explotacions disminueix.

La Ramaderia a Catalunya

Els sectors ramaders més importants a Catalunya són el porcí, l'aviram, el boví, l'oví, el cabrum, l'equí i l'apicultura.

El Devenir i els Reptes del Camp Català

El món agrari català presenta una gran desigualtat pel que fa a les explotacions. L'economia agrària catalana, en el seu conjunt, és força residual.

El món rural ha de fer front a la saturació del mercat, la competència internacional, els elevats costos de producció i els preus baixos. Això fa que aquest sector sigui considerat poc rendible, poc potenciat, molt lligat al territori i poc valorat per la societat.

El grau de vulnerabilitat d'aquest sector es deu a la desaparició de petites explotacions, la pèrdua d'ocupació i la desarticulació de paisatges rurals.

D'altra banda, s'estan implementant alguns canvis, com el desenvolupament de mètodes d'explotació més compatibles amb el medi ambient, potenciant l'agricultura i la ramaderia ecològica, la producció integrada i la de quilòmetre zero.